El Consell de l’Advocacia Catalana veu amb preocupació l’estat del català en l’àmbit de la justícia. Des de la Comissió de Llengua, el seu president, Joan Riera, ha assenyalat que només un 8,2% de les sentències el passat 2017 s’han escrit en català, una xifra que ha anat en retrocés en els darrers anys. Per intentar revertir aquestes xifres, l’Advocacia Catalana ha reclamat que els jutges i els fiscals que exerceixen a Catalunya almenys entenguin el català. Més enllà de la bona voluntat dels professionals, els advocats volen que canviï la legislació i el coneixement del català deixi de ser un simple mèrit i passi a ser un requisit. Només d’aquesta manera, han apuntat, el català estarà en ‘igualtat de condicions’ que la llengua castellana per ser emprada en un procés judicial.

Sota el títol ‘La Fiscalia i l’ús del català’, un centenar de persones s’ha reunit aquest divendres a Vic per reflexionar sobre el rol de la Fiscalia a l’hora d’impulsar l’ús de les llengües pròpies –català i castellà- a l’administració. Amb l’objectiu de garantir el dret de la ciutadania a utilitzar qualsevol de les dues llengües cooficials a Catalunya, el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Julio J. Naveira, ha assenyalat que és fonamental que tant jutges com fiscals com a mínim entenguin el català. A nivell oficial, actualment només es requereix el coneixement del català al personal no judicial de l’administració. La resta de funcionaris –jutges, magistrats, fiscals i secretaris judicials- tenen caràcter de cos estatal i, per tant, el coneixement del català només els compta com un mèrit.

Segons Naveira, això impedeix que quan un ciutadà acut als tribunals i vol utilitzar el català ho acabi aconseguint, amb l’agreujant que es tracta d’un dret que es recull en l’article 33 de l’Estatut. En aquest sentit, ‘molts lletrats es troben amb què el fiscal assignat al cas no entén el català, i per no dilatar encara més el temps, acaben preparant les defenses dels seus clients en castellà’, han explicat diversos dels ponents. Això, entre d’altres, treu naturalitat a l’exercici de la defensa.

De la seva banda, el president del Comissió de la Llengua del Consell, Joan Riera, ha destacat que si el català és present a poc més del 40% dels àmbits de la vida quotidiana del país, ‘no pot ser que al món judicial aquest percentatge caigui fins al 8% en el cas dels escrits’, segons dades del propi Departament de Justícia. El cas és similar a la Vall d’Aran, amb l’ús de l’aranès. Julio Naveira ha assenyalat que el desllorigador a tota aquesta situació no és senzill i les causes poden venir per la formació dels futurs professionals a les aules de les universitats, fins al material didàctic i de consulta que s’utilitza, la voluntat o també el fet que no calgui conèixer totes les llengües oficials de Catalunya per poder-hi treballar.

La directora general de Política Lingüística, Esther Franquesa, ha destacat que el català a la Justícia treu una nota de suspès, ‘sobretot en l’àmbit escrit’. Pel que fa a l’àmbit de l’oral, l’ús és més alt. Amb tot, però, això no reflecteix de cap de les maneres l’ús que el català té a la vida quotidiana, una xifra que, com ja s’ha dit, ronda el 40%. Segons Franquesa, l’estratègia hauria d’anar encaminada a aconseguir que el percentatge d’ús que reflexa la vida quotidiana s’iguali al percentatge d’ús a la Justícia.

Per Franquesa, la indefensió de la llengua catalana a l’àmbit judicial ve de lluny, amb la instauració del Decret de Nova Planta. Des de llavors, ha destacat, la legislació ha estat adversa. ‘Tenim un estat que ens va en contra’, ha afegit. En aquest sentit, el secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia del Departament de Justícia, Joan Domènech, ha assenyalat que parlar del Decret de Nova Planta ‘no és un historicisme gratuït’. I ha recordat que en tot aquest temps, només durant la Segona República i amb l’Estatut de Núria Catalunya tenia el poder de designació dels jutges i, per tant, els calia conèixer la llengua catalana.

L’ús del català per demarcacions
Segons dades del Departament de Justícia, per demarcacions, el territori amb un ús més alt del català és Girona, amb un 16% de les sentències en català. El segueix Lleida, amb un 9%, on hi ha hagut un descens respecte el 2016, que estava en un 12,5%, a causa principalment de canvis en els jutges que ocupen la plaça. Les dades d’ús del català als jutjats de Barcelona i de comarques es mantenen constants, al voltant del 7,5% i el 8%. Finalment, a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre és o nhi ha un ús més baix, amb un 3,6% i un 3,8 respectivament.

La jornada ha estat inaugurada pel president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi d’Advocats de Mataró, Julio J. Naveira; el president de la Comissió de Llengua del Consell i degà del Col·legi d’Advocats de Vic, Joan Riera; el secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia del Departament de Justícia, Joan Domènech; la directora general de Política Lingüística, Esther Franquesa i l’alcaldessa de Vic, Anna Erra.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb