ACN Barcelona.-La Virreina Centre de la Imatge estrena tres noves exposicions que analitzen la memòria urbana i el control a través de la fotografia, l’arquitectura i la videoinstal·lació, i que es podran visitar fins al 20 d’octubre, amb visites guiades gratuïtes cada dimarts (18.00), dissabte i diumenge (12.00). Les exposicions se situen a la Barcelona recent, a la Cuba revolucionaria i a les fronteres dels estats, que són explorades com a mecanisme disciplinari del poder. Es tracta d’’Àngels nous. Escenes de la reforma de la plaça de la Gardunya, Barcelona (2005-2018)’, de Jorge Ribalta, ‘Panòptic_frontera 601’, de Nora Ancarola i ‘La utopia paral·lela. Ciutats somades a Cuba (1980-1993)’, proposada per Iván de la Nuez, amb la col·laboració d’Atelier Morales.

Àngels nous. Escenes de la reforma de la plaça de la Gardunya, Barcelona (2005-2018), inspirat en l’al·legoria de l”Àngel de la història’, del filòsof Walter Benjamín, presenta per primer cop en un context expositiu, el seguiment fotogràfic que l’autor ha realitzat de la transformació de la plaça de la Gardunya, tenint en compte aquelles modificacions relacionades amb la seva morfologia i els seus usos públics.Presentada com una cronologia a la inversa, la mostra arrenca amb l’inici del primer curs a la nova Escola Massana i amb l’arribada dels primers habitants als nous blocs de pisos circumdants, el 2017 i el 2018, i acaba amb fotografies de l’antiga plaça i part del darrere del mercat de la Boqueria, datades del 2005. A més, també s’hi inclouen objectes, publicacions, documents de caràcter històric que contribueixen al relat.La mostra investiga la transformació de la zona a causa de la pressió turística creixent, el pas d’un comerç tradicional i d’ús local a una nova economia sostinguda a partir del turisme de masses. Al mateix temps, Ribalta ha dit que ha intentat explicar la història “a través dels sense història”. “A l’exposició es pot veure l’atenció als qui anomeno protagonistes involuntaris de la reforma, com els estudiants de la Massana, els habitants dels pisos, els treballadors del mercat, els turistes o els sense sostre”, ha manifestat.Panòptic_frontera 601Per la seva part Nora Ancarola utilitza el concepte de ‘panoptisme’ de Michel Foucault, un model arquitectònic i penitenciari de vigilància sense ser vist, com a metàfora per a mostrar a través d’una videoinstal·lació els mecanismes de vigilància que exerceix el poder en el present. En aquest sentit, l’autora assenyala les fronteres com a “camps de concentració del moment”, els quals “provoquen mort, marginació i fracàs”.L’artista ha explicat que l’exposició pivota sobre dos eixos. En primer lloc, en la narració de dos adolescents subsaharians de la seva “traumàtica experiència en una pastera”.”Durant la narració un dels adolescents, tot i que havien passat dos mesos, seguia molt impactat i anava explicant coses de l’experiència en temps present, les quals m’han servit com a punt de partida per al meu treball”, ha explicat. Pel que fa al segon eix, l’artista visual ha manifestat que li serveix com a “punt de partida per referir-se a la violència classista, excloent i racista de les fronteres dels estats”.La utopia paral·lela. Ciutats somiades a Cuba (1980-1993)El que Iván de la Nuez intenta en la seva exposició és tornar a la llum un moviment arquitectònic “especulatiu” sorgit als anys 80 i que amb el temps va quedar oblidat. Es tracta de projectes que mai van arribar a materialitzar-se a causa del fet que xocaven frontalment i constituïen una crítica a l’urbanisme oficial de l’Estat socialista.De la Nuez ha volgut remarcar durant la presentació el caràcter social d’aquests projectes més enllà del seu aspecte artístic. “El moviment anava més enllà i intentava dignificar a través de l’arquitectura històries del poble que mai van ser tingudes en compte”, ha explicat. Per altra banda, el comissari cubà també ha volgut assenyalar la rellevància del moviment per la seva influencia en d’altres branques artístiques. “Tothom ha vist exposicions d’art cubanes, música cubana i pot recuperar cinema cubà de l’època, però l’arquitectura va quedar oblidada malgrat la seva enorme influència en tots aquests àmbits”, ha lamentat de la Nuez.La mostra està formada per 35 projectes de prop de 50 artistes i engloba plànols, maquetes, dibuixos, escultures, vídeos, intervencions urbanes, animacions i textos. L’exposició comença amb l’èxode de Mariel (1980) i acaba el 1993, any en què es legalitza el dòlar a l’illa i que anticipa la “crisi dels ‘balseros'” un any després.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb