Julian Barnes

Julian Barnes (Leicester, 1946) participa avui a Kosmompolis amb motiu de la publicació de la seva darrera novel·la, ‘L’única història’ (Angle Editorial). Autor d’una dotzena de novel·les, el britànic torna a Barcelona per presentar la història d’amor entre un jove de 19 anys i una dona que supera la quarantena. Un ‘tríptic’ escrit en tres persones narratives per il·lustrar els diferents temps i evolucions de la relació.

Com sempre en la seva literatura, l’obra evita dirigir el lector, ha defensat Barnes aquest matí, ni avançar conclusions emocionals. Al llibre, el jove protagonista es demana si és preferible estimar més i patir més, o viceversa. Barnes ho té clar: estimar més i patir més, perquè de fet, diu, ‘no hi ha elecció’.

En poc més d’un any -un temps inferior als dos o tres anys que habitualment dedica a escriure els seus llibres- Barnes va crear ‘L’única història’, el vuitè títol de l’autor que publica Angle Editorial en català.

De visita a Barcelona per presentar la seva darrera novel·la, Julian Barnes ha ofert una roda de premsa abans de participar aquest vespre en un diàleg a Kosmopolis amb la periodista Anna Guitart. Barnes ha explicat als periodistes que el llibre neix en bona mesura d’una història d’amor similar, que apareixia parcialment explicada a la seva novel·la ‘El sentit d’un final’ (2011). ‘Em va semblar interessant i un punt de partida per a una altra novel·la’, ha indicat l’autor.

Barnes ha destacat com, malgrat la diferència generacional entre els dos amants, el llibre ‘no fa una diferència important’ i els situa en un pla d’igualtat. No es tracta, doncs, de la història d’una dona madura que mostra el món a un jove inexpert, ni tampoc la d’un jove acomplexat davant la situació. “El narrador (el protagonista) està orgullós de ser diferent, i el complau una relació amb una persona 30 anys més gran que ell, i que això ofengui els seus pares i la seva generació”, ha il·lustrat l’escriptor.

Amb tot, Barnes no s’ha mostrat partidari de ‘conduir’ als lectors emocionalment, ni de concloure anticipadament un judici moral sobre la història dels protagonistes. De fet, aquest és un dels seus mantres com a novel·lista. “El que no vull fer mai com a escriptor és dirigir el lector, conduir-lo cap a on ha de reaccionar. Jo pretenc fer una novel·la on tot estigui preparat, però on s’avancen conclusions”, ha defensat.

L’autor ha tingut ocasió de reflexionar sobre diversos aspectes del seu llibre, de la seva trajectòria com autor, i també per atrevir-se amb consideracions personals sobre l’amor i el patiment, en referència al dilema que planteja el protagonista a l’inici de la novel·la. ‘Preferiries estimar més i patir més o estimar menys i patir menys?’, es demana el protagonista en la primera frase de la novel·la, tot iniciant el record de la seva relació d’amor amb una dona adulta.

Per Barnes, és un fals debat (tal i com més endavant conclou el mateix protagonista). ‘Si quan estimes estàs triant, ja no estem parlant d’amor’, ha dit l’autor sobre una disjuntiva al voltant de la qual ‘no tenim opció. ‘Si m’ho preguntes personalment, la resposta és estimar més i patir més; amb l’amor no pots anar amb cura’, ha rematat.

Lamentant el Brexit

Entre els comentaris i reflexions de l’escriptor britànic no han faltat les referències al Brexit. Europesita convençut (per si hi havia dubtes, avui lluïa un pin amb la bandera d’Europa), no ha amagat la seva decepció davant la probable sortida del Regne Unit de la Unió Europea, i ha assumit que l’única esperança seria assumir que aquesta sortida és ‘una aberració’.

Per il·lustrar què va portar molts britànics a votar Brexit, Barnes ha expressat que sovint els seus conciutadans han pecat de veure el país des d’una atalaia i pensar que allò ‘és millor’, però després cal ‘posar els peus a terra’.

Amb tot, Barnes ha apuntat que tot aquest procés té una certa lògica si s’entén que l’origen de l’adhesió britànica a Europa va ser purament ‘econòmic’ i “pràctic. ‘Cap primer ministre ha tingut el coratge de dir que la UE és un projecte necessari i fantàstic… Quan ho senti, entendré que la normalitat ha tornat al nostre país’, ha ironitzat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb