Girona, Sant Julià i Aiguaviva es querellen per delictes de tortures, lesions i contra els drets individuals per l’1-O

  • Els advocats sostenen que hi havia intencionalitat política darrere les càrregues de la policia espanyola i la Guàrdia Civil per castigar especialment les comarques gironines

VilaWeb
Redacció
19.10.2017 - 15:10
Actualització: 19.10.2017 - 15:44

Els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva ultimen la querella col·lectiva per les càrregues i la violència de la policia espanyola i la Guàrdia Civil de l’1-O, amb el suport d’advocats voluntaris. La querella s’interposa contra els agents que van actuar, els comandaments que van donar ordres i els responsables polítics de l’operatiu contra el referèndum per tortures, lesions i delictes contra els drets individuals comesos per funcionaris públics perquè argumenten que van prohibir que els votants s’expressessin lliurement a les urnes.

El portaveu dels advocats, Albert Carreras, sosté que darrere les càrregues hi havia una ‘clara intencionalitat política’ per castigar especialment les comarques gironines, sobretot aquells col·legis electorals simbòlics com on havia de votar el president Carles Puigdemont o on estudien les seves filles. La intenció és que la querella faci de paraigües per a les 130 denúncies individuals que els advocats han recollit fins al moment i on s’hi inclouen també delictes d’odi o abús sexual.

La querella conjunta s’entrarà al jutjat d’instrucció demà mateix o, a molt estirar, el dilluns. ‘Els tres consistoris entenem que és imprescindible accionar la querella arran de la brutalitat de la repressió amb què ens vam trobar l’1-O’, ha explicat la batllessa de Girona, Marta Madrenas. ‘Es va voler evitar el dret dels ciutadans a la lliure expressió’, ha afegit el portaveu dels advocats.

Els advocats sostenen que, més enllà d’aconseguir conseqüències penals, la querella també s’interposa perquè es reconeguin els danys morals. ‘La ciutadania va quedar commocionada perquè se la va colpejar, vexar i humiliar per impedir que votés; per això, demanarem que es reconegui la dignitat ferida pels fets de l’1 d’octubre’, ha precisat Carreras.

Els danys materials es denunciaran a part. De moment, l’Ajuntament de Girona encara està fent inventari dels danys (ja té el llistat de les destrosses fetes, però falta quantificar-les). Sant Julià de Ramis, però, ja els ha quantificats. En total, pugen a 13.600 euros (per les destrosses al pavelló i els ordinadors que es va endur la Guàrdia Civil). A Aiguaviva, com ha explicat el seu batlle, Joaquim Mateu, els danys materials van ser minsos (dos ordinadors i una porta trencada) però, per contra, ‘els físics i morals van ser immensos’.

De les 130 denúncies que els advocats voluntaris han recollit fins ara, una setantena són d’afectats per les càrregues a Girona ciutat. N’hi ha una trentena més de veïns de Sant Julià de Ramis, i la vintena restant s’han interposat des d’Aiguaviva (on els agents van fer servir gas pebre).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any