ACN Ascó.-Una rampa permet ja els peixos salvar l’assut de la central nuclear d’Ascó i duplicar l’hàbitat del qual fins ara disposaven al riu Ebre. Amb una amplada de 10 metres, una llargada de 50 i un pendent de només el 3,5%, la seva construcció ha de suposar un salt considerable en la conservació de la fauna piscícola fluvial, obrint-li el pas a zones on s’hi alimenta o on s’hi reprodueix. “Quan els cabals eren baixos aquest punt es quedava sec i limitava molt el moviment dels peixos”, ha apuntat l’investigador de l’IRTA, Enric Gisbert. Per les seves característiques, possibilitarà que puguin remuntar i descendir el riu peixos de mida petita o mitjana, com sabogues, anguiles, barbs o llisses, però també de mida gran, davant la possibilitat de reintroduir a mig termini l’esturió. Precisament, un conveni entre el govern francès, l’espanyol i la Generalitat permetrà a l’IRTA disposar de sis exemplars adults procedents de França que han de convertir-se en la base perquè aquesta espècie autòctona de l’Ebre desapareguda fa dècades pugui tornar-hi a viure i reproduir-s’hi. La rampa, a més, permetrà el pas de petites embarcacions com piragües i caiacs.

És, segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, la rampa de peixos més gran de Catalunya i una de les majors de la península Ibèrica. L’assut del qual capta l’aigua del riu per refrigerar-se la nuclear d’Ascó, de 170 metres i uns dos d’altura, s’ha acabat convertint en un obstacle de primer ordre per als peixos, especialment, les espècies migratòries que el Life Migratoebre treballa per recuperar de forma efectiva. “Pretenem que els peixos es puguin moure en qualsevol època de l’any i amb qualsevol cabal del riu”, ha precisat Gisbert. Per aconseguir-ho, la rampa –situada prop del marge esquerre i equipada també amb sensors per comptabilitzar el pas d’exemplars de saboga i anguila marcats amb radiotransmissors – mantindrà una profunditat mínima de 50 centímetres i un cabal circulant d’entre 4.000 i 8.000 litres per segon. “El moviment dels peixos és molt important perquè trobin hàbitats per alimentar-se o reproduir-se i això representava un obstacle per al seu normal comportament”, ha afegit l’investigador de l’IRTA. A la zona d’Ascó, segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, poden arribar a coincidir fins a catorze espècies pròpies del tram final del riu segons l’època de l’any. Desaparegudes algunes, d’altres amenaçades per la sobrepesca i els depredadors al·lòctons –com el silur, la gambúsia, la perca americana o el peix sol- la sobreexplotació de l’aigua i la mala connectivitat que suposen preses i assuts no han ajudat a la seva recuperació. La rampa, en aquest sentit, ha estat dissenyada amb un pendent suau, inferior al 10%, que mantingui una velocitat de l’aigua adquada i una amplada suficient perquè en puguin fer ús espècies de mida mitjana o petita, com les sabogues, anguiles, barbs o llisses, però també d’altres més grans, com l’esturió, extingit ja fa moltes dècades a l’Ebre. Fins i tot, permetrà afavorir la navegabilitat en aquest tram, permetent el pas de caiacs i canoes. L’obra ha costat 93.000 euros, que cofinançarà la Unió Europea en el marc del projecte Life Migratoebre.Precisament, el gran objectiu d’aquest projecte passa per la recuperació i reintroducció d’espècies migrataòries de peixos, moltes d’elles autòctones, que en alguns casos han desaparegut del tram final del riu. Són la llamprea, l’anguila, la saboga i l’esturió, principalment. El tècnic del Departamtent d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez, ha recordat que, per exemple, les anguiles solen descendir riu avall per arribar al mar i anar a reproduir-se al Mar dels Sargassos. En canvi, l’esturió, que s’alimenta al riu però habita també al mar, remunta riu amunt per pondre. En aquest sentit, el pas d’Ascó ha de permetre que, en el cas de reintroducció, puguin arribar a una zona idònia per a la seva reproducció que s’ha localitzat aigües amunt. “Dupliquem la zona del riu apta per a la seva supervivència. Aquesta és la importància d’aquest pas”, subratlla.De fet, la possibilitat de reintroducció de l’esturió comença, així, a agafar forma. El projecte pilot en marxa per fer-ho possible podria concretar-se de cara l’any vinent. El president de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idecce), ens que coordina el projecte Life, ha anunciat la cessió de tres exemplars provinents de França, de l’estuari de la Gironda, on la població ha sobreviscut a la contaminació i les preses. Els exemplars, entre els quals cinc mascles, han de ser traslladats enguany des de l’estació d’experimentació de l’IRSTEA a Saint Seurin-sur-l’Isle fins al centre d’Aiqüicultura de l’IRTA a Sant Carles de la Ràpita per avançar en el projecte.Projecte de rampa a XertaAconseguir que siguin efectives totes aquestes mesures de conservació i reintroducció al tram final de l’Ebre requerirà també habilitar, definitivament, una altra rampa de peixos, en aquest cas, a l’assut de Xerta. En l’acte inaugural d’Ascó, la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha anunciat que s’està ultimant la redacció del projecte. Una estructura que quadruplicarà la que s’ha posat en marxa aquest divendres, superant els 200 metres de longitud i que podria esdevenir la més gran de la península i una de les majors d’Europa. El pressupost ronda es 900.000 euros i caldrà reformar l’escala preexistents, construïda fa uns anys per Acuamed però que ha resultat ineficaç. La voluntat de la Generalitat és que la nova escala, que compta amb l’oposició de la Comunitat de Regants de la Dreta, pugui entrar en servei l’any vinent. De moment, a Xerta s’han instal·lat sis càmeres subaquàtiques per avaluar el pas de peixos i, en funció dels resultats, ajustar els temps d’obertura i tancament de la resclosa.Tot i que, sobre el paper, el projecte Life Migratoebre havia de finalitzar aquest 2018, la Unió Europea ha acordat prorrogar-lo dos anus més. Coordinat per l’Idece, té com a socis beneficiaris la Direció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, la Fundació Catalunya-La Peadrera, el Centre d’Estudi dels Rius Mediterranis – Universitat de Vic – Universitat Cetnral de Catalunya i l’IRTA, a més del suport i col·laboració d’empreses, entitats acadèmiques i de l’administració.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb