ACN Barcelona.-El Gran Teatre del Liceu estrena aquest dissabte l’òpera de nova composició de Benet Casablancas, ‘L’enigma di Lea’, amb el text del professor i filòsof Rafael Argullol. La nova producció del Liceu, cantada amb català i italià, compta amb la direcció d’escena de Carme Portaceli, la direcció musical de Josep Pons i un repartiment format per Allison Cook com a Lea, José Antonio López com a Ram, Xavier Sabata com a Dr. Schicksal, i fins a onze solistes que es completen amb una gran presència de cor a l’escenari -més de 70 coristes- i una orquestra de 78 músics al fossat. L’òpera retrata una història d’amor i d’un secret amb una forta crítica als totalitarismes. Portaceli ha explicat que volen agafar l’essència de la història vista des d’unes persones del segle XXI amb una primera part distòpica i una altra ubicada al present.

El projecte sorgeix el 2011, quan Benet Casablancas i Rafael Argullol van col·laborar en una obra on la literatura i la música convisquessin de forma equilibrada. ‘L’enigma di Lea’ és considerat “un conte mític” pel mateix autor que “entra en confusió amb la pròpia realitat”. L’obra s’organitza en tres parts i quinze escenes, i en principi aquestes tres parts responen, en l’estructura musical, a la idea d’exposició, scherzo i finalment “moviment lent”, tal com ha explicat Casablancas. Des del punt de vista sonor, cada personatge té característiques singulars que li donen caràcter: la tessitura i un tractament vocal diferent assenyalen una opció teatral, com ha indicat el Liceu. Casablancas ha recalcat que si una cosa troba “meravellosa” és quan es produeix un fenomen de catalització i “la tinta flueix més lleugera perquè ja no es fa un quartet de corda, sinó que un escriu notes que ha posat a la partitura i que, de sobte, són personatges que s’aixequen, es mouen i canten”. “La veu és l’instrument més interior a la pròpia condició humana”, ha assenyalat Casablancas.Pel que fa la història, Argullol ha dit que parteix d’un espai atemporal amb forts accents distòpics i amb una dona sotmesa a una experiència límit i violenta. L’autor ha indicat que també és una història d’un secret i d’amor, que traslladat a l’època actual “implica la presència d’aquesta visió distòpica amb un totalitarisme de la vigilància i de la calumnia”. En aquest sentit, Argullol ha explicat que l’obra és distòpica amb elements utòpics, humanístics i de compassió. “Quan l’obra acaba dient que únicament la fe pot rescatar l’ésser humà del naufragi, no es refereix a la fe religiosa, sinó a la fe que porta a lluitar per trencar el cercle de certs totalitarismes”. “Preservar una escletxa de llum”Argullol ha explicat que aquest text té coherència amb tota la seva obra com escriptor i que ha reflectit la realitat a vegades dramàtica que els envolta. “He volgut preservar sempre una escletxa de llum perquè una de les missions de l’art és preservar aquesta escletxa de llum”.Per la seva part, la directora d’escena Carme Portaceli situa l’acció en un futur distòpic i uniforme amb una escenografia cúbica que firma Paco Azorín. “Amb els meus 67 espectacles”, ha reconegut Portaceli, ha tingut poques experiències en òpera. “Una persona a qui l’apassiona el teatre, una òpera és com una concepció total i wagneriana del què és un espectacle. Aquest és un món bastant reduït als homes i estic contenta qui pugui ser una dona qui dirigeixi aquest muntatge”, ha dit Portaceli. Ha manifestat que al món del teatre la feina és molt compartida. Portaceli ha explicat que volen agafar l’essència de la història vista des d’unes persones del segle XXI. Això significa, ha dit, que la primera part és distòpica, que “vol dir que tots els errors que es cometen es multiplicaran en un futur si no es troba una solució que és ajuntar el masculí i femení, i unir tots els oposats”. Després es va al present on hi ha un món uniforme. Segons la directora d’escena, “estem en un món uniforme i no podem pensar d’una manera que no sigui blanc o negre”. En aquest context, ha apuntat que en aquesta òpera juguen “amb aquest món uniforme on el cap és un científic, que doma éssers humans”. També hi ha una història d’amor amb una estètica d’avui. Xavier Sabata El cantant d’òpera Xavier Sabata ha explicat que per un cantant que li escriguin un paper per ell és un gran regal i una gran responsabilitat. “El context que tenim no podia ser millor per un treball en aquest sentit”. Ha agraït la llibertat amb la qual han treballat i “no passa molt sovint”. Sabata ha reivindicat que els cantants volen fer música contemporània. “No es veritat que ens faci por, el concepte del gran repertori funciona molt bé i és una cosa que s’ha de preservar”, però a la vegada “cal reivindicar que se’ns escriguin papers per evolucionar i que sigui un art viu més enllà del gran repertori”.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb