El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

ACN Vic.-Més de 300 persones han omplert aquest dimecres al vespre la Plaça Major de Vic per reivindicar el model d’escola català sota el lema “No ens toqueu… l’educació”. La capital d’Osona i una dotzena de ciutats més com Manresa, Girona o Valls han estat l’escenari de les reivindicacions dels docents i la ciutadania en general per manifestar el seu suport a l’escola catalana i denunciar la repressió que viuen actualment alguns mestres i professors per exercir la seva feina. Les concentracions, organitzades per la plataforma Docents per la República (DxR) i els Comitès de Defensa de la República (CDR Catalunya), han coincidit amb l’aniversari del naixement de Francesc Ferrer i Guàrdia, destacat pedagog impulsor de l’escola moderna i perseguit per adoctrinar infants. Ferrer i Guàrdia va ser afusellat l’octubre de 1909 acusat injustament de ser l’instigador de la Setmana Tràgica. Un dels membres de la plataforma a Osona ha destacat que un dels problemes és la pròpia autocensura dels professors, però ha afegit que cal parlar del què passa, “no es pot mantenir els alumnes aïllats de la realitat”.

“L’ensenyament pot i ha de discutir-ho tot situant amb anticipació el nen en la via simple i directa de la investigació personal”. Amb aquesta cita de Francesc Ferrer i Guàrdia ha començat el manifest que s’ha llegit de manera simultània a una dotzena llarga de municipis catalans que s’han acollit a la crida de la plataforma Docents per la República per donar suport al model d’escola catalana (Vic, Girona, Badalona, Santa Coloma de Cervelló, Tarragona, La Bisbal d’Empordà, Manresa, Valls, Granollers, Igualada, Lleida, Vilafranca del Penedès i Terrassa). Francesc Ferrer i Guàrdia va ser un pedagog innovador que proposava una escola diferent a la predicada per l’escola religiosa imperant i majoritària de l’època. Ferrer i Guàrdia apostava per una educació laica, mixta i democràtica basada en una comunicació bidireccional entre l’alumne i el professor, entesa sempre des del respecte als altres. Durant la lectura del manifest, també s’ha destacat l’injust desenllaç de Francesc Ferrer i Guàrdia, criticat fins i tot pel diari The Times, que en va culpar el govern espanyol per haver confós “la llibertat d’instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d’oposició, que assimila a una agitació criminal”. Segons la plataforma, el paral·lelisme amb els moments que viu el país és “inevitable”. La plataforma ha volgut deixar palès el suport als docents, al model educatiu i els valors democràtics de convivència i llibertat, després dels casos com el de Sant Andreu de la Barca, amb mestres investigats per uns suposats comentaris despectius contra la policia arran de les càrregues de l’1-O. De fet, la plataforma Docents per la República també s’ofereix com a espai per a què els docents puguin explicar els seus casos i rebre més suport que el que els ofereix el Departament d’Ensenyament. Després de la lectura del manifest, a Vic un grup de músics ha interpretat diferents peces musicals. Inspirats per la iniciativa nascuda al Bages de tocar davant els ajuntaments en memòria dels presos polítics, els músics han començat amb ‘El Cant dels Ocells’ de Pau Casals. També s’ha interpretat ‘L’Estaca’, ‘Quan somrius’ i els Segadors. Els crits de ‘Llibertat’ han tancat un acte que ha aplegat més de 300 persones, entre mestres, professors, pares i també alguns alumnes.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.