ACN Capellades.-Un grup d’arqueòlegs ha iniciat aquesta setmana la tercera campanya d’excavació a l’Abric de la Consagració, un jaciment que forma part del conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló de Capellades i que tindria uns nivells d’ocupació que oscil·larien entre els 9.000 i els 40.000 anys d’antiguitat. L’investigador de la Universitat Rovira i Virgili Manuel Vaquero ha explicat a l’ACN que l’objectiu de la campanya és “conèixer quina és la cronologia exacta del jaciment, quants nivells arqueològics hi ha i quin estat de conservació tenen”. A partir d’aquestes dades, ha dit Vaquero, es decidiria si es fa una excavació més amplia i de llarga durada. La seqüència de l’Abric de la Consagració comença un cop s’acaba la de l’Abric Romaní –que va entre els 110.000 i 40.000 anys d’antiguitat- i, per tant, Vaquero creu que “podria documentar els últims neandertals que van viure a la Cinglera de Capelló i les primeres poblacions d’humans anatòmicament moderns”.

Per tercer any consecutiu, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) lidera una campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment de l’Abric de la Consagració de Capellades, ubicat a la Cinglera del Capelló. L’objectiu d’enguany és acabar el sondeig arqueològic i aconseguir excavar tota la seqüència de nivells que té el jaciment. L’investigador de la URV Manuel Vaquero ha exposat que la campanya es basa, bàsicament, “en conèixer exactament què tenim al jaciment per decidir si apostem per fer una excavació més llarga i completa o bé ho deixem estar”. Les excavacions a la Cinglera del Capelló són complicades per la tipologia dels sediments que hi ha i també per la seva ubicació. Per això, ha dit Vaquero, “s’ha d’avaluar molt bé si es vol dur a terme una excavació de llarga durada perquè implica un esforç molt important en qüestió de personal i també monetari”. Les ocupacions que els arqueòlegs estan documentant a l’Abric de la Consagració correspondrien al Paleolític Superior, entre els 9.000 anys i els 40.000 anys abans d’ara. Aquesta seqüència d’ocupacions humanes seria immediatament posterior a l’ocupació de l’Abric Romaní, que està documentada entre els 110.000 anys enrere i els 40.000. Segons Vaquero, l’estudi d’aquest jaciment “ens permetria documentar els últims neandertals que van habitar a la Cinglera del Capelló i les primeres poblacions d’humans anatòmicament moderns, és a dir, com nosaltres”. La tipologia d’assentaments que es feien a la Cinglera del Capelló –sobretot estudiada a l’Abric Romaní- era de “poblacions nòmades que es movien per la Conca d’Òdena i l’estret de Capellades, que era un lloc de pas”, segons Vaquero. L’investigador ha relatat que era una zona molt freqüentada per aquestes poblacions nòmades i les restes que més s’han trobat estan relacionades amb els espais domèstics. En concret, a l’Abric de la Consagració també s’han començat a trobar en el nivell que data de 35.000 anys enrere indústria lítica, sílex i restes de fauna que menjaven els neandertals. Això fa pensar als arqueòlegs que en aquest indret “els neandertals també hi van residir i establir els seus campaments”.Capelles més modernes construïdes a la rocaUna de les sorpreses amb què s’han trobat els arqueòlegs a l’hora d’investigar l’Abric de la Consagració és que molt probablement cap al segle XIX es van excavar a la roca alguns llocs de culte com capelles i altars. Segons Vaquero, “la Cinglera del Capelló era un indret molt freqüentat al segle XIX per gent que hi anava a passejar”. Per ell, el fet interessant d’aquest descobriment és “l’ús que es va fer en l’època moderna d’aquests espais arqueològics”. Cap al segle XX la Cinglera del Capelló va caure en l’oblit i es va convertir en un abocador.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]