El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Amnistia Internacional (AI) ha exigit als governs d’arreu del món que ‘retin comptes’ per la mort de més de tres mil professionals de la salut per la covid-19, tal com recull un informe de l’organització. Ha afegit que aquesta xifra és ‘probablement molt inferior a la real’. Consideren que els governs no han protegit ni als sanitaris ni als treballadors essencials i que, en alguns llocs del món, fins i tot, alguns que van denunciar la situació ‘van patir represàlies: des de l’arrest i la detenció fins a amenaces i acomiadaments’.

L’entitat considera necessari tenir clara la radiografia dels ‘forats negres’ per evitar que es torni a donar la mateixa situació davant possibles rebrots. Per això, ha reclamat tenir dades desagregades de les persones contagiades i mortes en el sector per sexe, tipus de professional i centre mèdic on treballen. Constaten que no existeix cap seguiment sistemàtic global del nombre de treballadors de la salut i essencials que han mort per covid-19. Apunten que la xifra de tres mil sanitaris morts pot ser significativament superior, atès que no es comuniquen tots els casos i tenint en compte les diferències en la manera de compatibilitzar casos i morts en cada estat.

D’altra banda, Amnistia ha denunciat el que titlla de greu escassetat d’equips de protecció individual (EPI) en gairebé els seixanta-tres països i territoris estudiats. A més de l’escassetat de subministraments global, ha apuntat que les restriccions comercials podrien haver agreujat el problema. El juny de 2020, cinquanta-sis països i dos blocs comercials (la Unió Europea i la Unió Econòmica Eurasiàtica) havien implantat mesures per prohibir o restringir l’exportació d’aquests equips, d’alguns d’ells o dels seus components.

A més, l’informe constata que en almenys trenta-un dels països analitzats hi va haver informes de vagues, amenaces de vaga o protestes del personal sanitari a causa de les condicions laborals perilloses. En molts països, la resposta per part de les autoritats van ser represàlies. Apunta també que hi ha hagut treballadors essencials acomiadats o sotmesos a mesures disciplinàries per parlar dels seus problemes i per això ha demanat que s’estudiïn totes aquestes situacions. En l’informe, també es critica els salaris injustos i l’absència de prestacions o l’exclusió d’aquestes d’algunes categories.

Segons el seguiment d’AI, els països amb més nombre de morts de personal sanitari fins ara són els Estats Units (507), Rússia (545), Regne Unit (540), Brasil (351), Mèxic (248), Itàlia (188), Egipte (111), l’Iran (91), Equador (82) i l’estat espanyol (63).

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.