Amnistia Internacional (AI) demana a Andorra que retiri tots els càrrecs presentats contra la presidenta de l’associació Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, que el 2019 va parlar al Comitè de l’ONU per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona sobre la prohibició de l’avortament al Principat en tots els casos. L’activista ha de prestar declaració davant la justícia demà, ja que la fiscalia, a instàncies de l’executiu, l’acusa de difamació i calúmnies. Així, demana quatre anys de presó i multes de fins a 30.000 euros. L’entitat denuncia que processar-la “és un acte d’intimidació indignant i un intent d’emmordassar la llibertat d’expressió”, segons ha dit Monica Costa, responsable de campanyes d’AI.

“En comptes de ser penalitzada per la seva defensa dels drets de dones i nenes, Vanessa Mendoza Cortes hauria de rebre ajuda per fer la seva feina”, diu Costa, que assegura que va intervenir de forma legítima davant del fòrum d’experts de l’ONU per a demanar la despenalització de l’avortament a Andorra i més protecció dels drets reproductius. Arran de les seves paraules, el govern del Principat va presentar una denúncia penal per acusació falsa, al·legant que el seu “prestigi i bon nom” havien quedat en dubte. Des d’AI consideren, però, que s’estan vulnerant el seu dret a la llibertat d’expressió.

La presidenta d’Stop Violències va ser acusada formalment el 2020 i la fiscalia es va basar en l’informe que havia presentat davant l’organisme de l’ONU. L’activista va parlar de la situació de les dones i nenes al país i de l’impacte nociu de la prohibició total de l’avortament a Andorra documentada per l’Associació Stop Violències.

Des d’Amnistia Internacional demanen a les autoritats andorranes “que posin tota la seva obstinació a complir amb la seva obligació de protegir els drets reproductius de les dones i les nenes, i no pas criminalitzar els qui parlen públicament en la seva defensa”.

Des d’Amnistia Internacional s’han enviat cartes al govern d’Andorra i al fiscal general del Principat, al desembre de 2020 i el febrer de 2021, per expressar les seves preocupacions sobre la criminalització de la presidència d’Stop Violències i instar a la retirada de tots els càrrecs contra ella. Segons ha explicat l’entitat, el Comitè de les Nacions Unides per a l’eliminació de la discriminació contra les dones (Comitè CEDAW) també va enviar una carta el 2019 a les autoritats andorranes expressant-se en un sentit similar i al·legant que consideraven que les mesures contra ella eren desproporcionades. La compareixença de l’activista forma part de les actuacions preliminars contra ella.

Vanessa M. Cortés: ‘Andorra és una teocràcia, no una democràcia’

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.