No n’hi ha prou de llegir: l’èxit dels quaderns de passatemps

Darrerament, es pot observar un fenomen que, fins fa pocs anys, semblava impensable: els llibres de passatemps en català s’han convertit en un nínxol de mercat. A l’estiu acumulen edicions, ocupen taules de novetats i van al capdavant de les llistes de més venuts de no-ficció del Gremi d’Editors de Catalunya. Els llibres de Murdoku ocupen la primera i la segona posicions, i la tercera és per a la nova edició del Quadern Blackie. En els llocs següents hi trobem el Murdle, el Quadern de passatemps històrics, els Passatemps irreverents per a catalanoaddictes i el Quadern de llengua i cultura. 

Un nou mercat: del Paraulògic als quaderns de passatemps i al llibre-joc

L’èxit del Llibre del Paraulògic sovint s’ha assenyalat com el punt d’inflexió del fenomen. Tanmateix, el filòleg i creador del llibre, Pau Vidal, ho matisa: “És probable que l’èxit del Llibre del Paraulògic animés les editorials a llançar-s’hi, però crec que la idea venia de més enrere.” Vidal explica que ja li havien proposat, més d’una dècada abans, de fer un llibre de passatemps en català perquè s’havia detectat que funcionaven al mercat espanyol. També menciona les compilacions de Màrius Serra a Verbàlia: jocs de paraules i esforços de l’enginy literari (vint anys després se n’ha fet una nova edició), que el situen com a pioner.

Així i tot, per als editors va ser una sorpresa el gran èxit del Paraulògic en versió analògica, perquè ja hi era en digital. Vidal ho atribueix al fet que “la idea de llibre com a objecte físic encara té molta acceptació entre la gent amb una certa formació o gust cultural”.

Un dels altres pioners va ser Blackie Books, que va publicar el primer volum del Quadern Blackie l’estiu del 2024, després d’uns quants anys editant-los en castellà amb gran èxit. Els editors defensen una forma d’entreteniment analògica que defuig les pantalles i que permet de gaudir en català. Han tingut tant d’èxit que se n’han fet fins i tot versions per a infants.

Nous temes, nova estetització i la participació del lector: els ingredients d’un èxit rotund

Arran de l’èxit dels precursors, les editorials han pujat a un tren que sembla de llarg recorregut. S’han publicat títols com Jugada mestra!, els Passatemps irreverents per a catalanoaddictes, A fer la mà! Passatemps valencians i, fins i tot, els Passatemps de la Pilarín per a tota la família. Entre tots, hi ha una estètica que sempre és al capdamunt dels més venuts: la dels crims.

Actualment, els dos volums de Murdoku (Columna) són els llibres més populars de no-ficció. L’editora, Andrea Bescós, diu: “El primer llibre i el segon tenen en comú que són un conjunt de vuitanta enigmes de crims diferents, que combinen la lògica del sudoku amb les investigacions d’un assassinat a l’estil Cluedo”. El Murdle (Ara llibres) també és èxit de vendes després de més d’un any al mercat. L’editora, Marta Moreno, explica que la lògica és semblant a la dels Murdoku, però amb una part molt més gran de deducció mental. A més, també és editora dels Bordergrams, que proposa un seguit de jocs de paraules amb una estètica d’espionatge. El lector ha de resoldre els desafiaments lògics agrupant i separant paraules amb l’ajuda d’un conjunt de pistes.

Però els jocs no romanen només als quaderns: salten també a la ficció. Pau Vidal també és el traductor de Proves sense corregir, una novel·la que proposa un joc de gran dificultat, en què per poder esbrinar un assassinat s’han de trobar una colla d’errades gramaticals, ortogràfiques, conceptuals o de coherència.

Per a les editores, l’èxit dels llibres de crims respon a quatre factors principals: la popularitat del true crime i la novel·la negra; la consolidació d’un públic acostumat als desafiaments lògics gràcies als jocs d’escapada; la possibilitat de convertir el lector en protagonista de la investigació; i, finalment, el format analògic i portàtil, que permet de jugar a qualsevol lloc. Així i tot, Moreno diu que perquè un llibre funcioni ha de ser ben construït: “Pot tenir una molt bona campanya de màrqueting, però si el joc falla el lector ho nota. En canvi, si el repte és satisfactori, la gent en parla i el recomana. Aquest és el millor indicador d’èxit.”

Els jocs ja no són (només) cosa d’infants

L’expert en jocs Oriol Ripoll reivindica el joc en adults: “La societat ha acceptat que jugar no és una cosa només d’infants. El joc forma part del nostre dia a dia.” La ludificació, segons l’expert, afegeix una capa de joc per millorar aspectes de la vida quotidiana dels adults. És un procés que va néixer als àmbits empresarials i es va extrapolar a les aules. Ara també es venen els jocs com una via d’aprenentatge dels adults: n’és exemple el Paraulògic, que per a molta gent és una manera d’aprendre llengua, o, fa uns anys, els jocs del professor Layton.

Els experts veuen clar que els jocs i els quaderns de passatemps no necessàriament ajuden a aprendre noves coses, i Ripoll lamenta que el quadern de passatemps acabarà tenint un efecte com el llibre de Sant Jordi: “Quan es compra un llibre o un joc, es compra la promesa de llegir-lo o jugar-hi, perquè ens imaginem que serem més bones persones quan ho hàgim fet. Caldria trucar a la gent que l’ha comprat després de l’estiu i demanar-li: ‘Quants de vosaltres l’heu acabat?’”

Malgrat això, en el context actual, en què tot ha de ser mesurable i productiu, Vidal afegeix: “Si el joc és una manera de combatre la idea de productivitat, també és una manera de combatre el capitalisme.”

El joc com a espai de trobada, i la trobada com a contenció

Bescós explica que el fenomen Murdoku va transcendir ràpidament les pàgines del llibre. A TikTok van començar a detectar comunitats d’usuaris que compartien estratègies, comparaven resultats i competien per resoldre els enigmes en el mínim temps possible. Arran d’aquest interès, Columna va organitzar un torneig de Murdoku a la FNAC de la Rambla de Barcelona. Hi van participar quaranta persones, que van superar tres rondes eliminatòries resolent els enigmes. A la final es van enfrontar tres parelles classificades, amb un viatge a Roma com a premi.

Vidal també emfasitza el valor comunitari del joc, a propòsit de les Proves sense corregir: “A Itàlia han acabat formant grups col·lectius per resoldre el crim, perquè és gairebé impossible que una persona ho aconsegueixi tota sola. La gràcia és fer-ho junts perquè tots tenim un cervell diferent, amb àrees d’especialitat que es complementen.”

Ripoll s’afegeix a valorar la importància de la trobada: “El joc no és inherentment bo o dolent. Però trobar-me amb la gent per jugar i conversar-hi és molt positiu. La trobada és essencial.” Arran de l’onada ultraconservadora, l’expert explica: “Als pobles on es tanquen els bars, on la gent no es troba, hi puja l’extrema dreta. Tot allò que impliqui una trobada amb l’altre és bo, per poder parlar amb serenor i acceptar punts de vista diferents, aturar la polarització. A Catalunya el món associatiu té un poder cabdal.”

Entre les pantalles i el paper: quina relació tenim amb la cultura?

La irrupció dels llibres-joc coincideix amb un moment de preocupació generalitzada per les pantalles, que també es percep en àmbits culturals. En plena expansió del consum digital, aquests quaderns de passatemps proposen una experiència aparentment contrària: seure davant un objecte físic i concentrar-se en un únic desafiament, sense notificacions ni interrupcions. Tanmateix, els experts entrevistats no volen interpretar aquest fenomen simplement com una fugida del món digital. Per a Ripoll, l’èxit d’aquests productes no respon tant al desig d’abandonar les pantalles com a la capacitat d’oferir una activitat diferent dins el dia a dia: “S’ha agafat una cosa que ja existia i s’ha convertit en un producte bonic i tematitzat.” Bescós afegeix: “Un llibre com el Mordoku te’l pots endur allà on sigui, el pots fer sol, acompanyat, competir… té possibilitats infinites.”

Però el retorn al paper no implica tornar a la lectura com a valor tradicional. Bescós, fins i tot, afirma que la lectura no és l’eix vertebrador dels Murdoku. I continua: “L’oci analògic encara té futur. Durant molt de temps es va pensar que el llibre físic s’acabaria amb la irrupció del llibre digital i de l’audiollibre. No és veritat.”

El fenomen obre una pregunta sobre el futur de la lectura: en una època en què cada vegada costa més de mantenir l’atenció durant llargues estones, els llibres-joc poden ser una porta d’entrada a la cultura, o, per contra, una mostra que fins i tot llegir s’ha de convertir en una experiència interactiva per captar la nostra atenció? Vidal creu en la segona opció i constata: “En temps en què opera la lògica del capitalisme modern, els quaderns ens fan la sensació que som protagonistes de la nostra vida.”

Sigui com sigui, les editorials continuen ampliant-ne els catàlegs i els títols reapareixen cada estiu entre les novetats i els més venuts. Tot fa pensar que els llibres-joc han deixat de ser una moda esporàdica per consolidar-se com un nou segment del mercat editorial català.