Allò que cal saber sobre l’anunci de la data i la pregunta del referèndum

  • Cinc preguntes amb resposta sobre les implicacions polítiques, legals i administratives de l'acte de Puigdemont i Junqueras

VilaWeb
Redacció
08.06.2017 - 22:00

Puigdemont i Junqueras anuncien avui a primera hora la data del referèndum i la pregunta. El govern es reunirà a dos quarts de deu i a continuació el president i el vice-president s’encarregaran d’anunciar la decisió als ciutadans pels mitjans i les xarxes. És el moment que activarà el compte enrere cap a la resolució del conflicte de Catalunya amb l’estat espanyol. És l’entrada a la dimensió desconeguda de què s’ha parlat més d’una vegada. Hi ha unes passes previstes pel govern i per la majoria independentista, però és difícil d’anticipar la reacció de l’estat espanyol en cada moment. Vegem què cal saber d’aquest anunci històric de Puigdemont i Junqueras.

Per què ara?
L’anunci de la data i la pregunta s’ha fet esperar. Al setembre de l’any passat Puigdemont es va sotmetre a una qüestió de confiança al parlament i la va superar amb el compromís de convocar un referèndum vinculant sobre la independència. De llavors ençà, l’anunci de la data i la pregunta ha estat una incògnita. El criteri del president Puigdemont va ser que calia esperar que el Pacte Nacional pel Referèndum –creat el desembre passat– acabés la feina d’obrir una escletxa de negociació amb l’estat espanyol per a poder fer un referèndum pactat. Quan ja s’ha constatat per enèsima vegada que l’estat espanyol no té intenció de pactar res, Puigdemont ha convocat el govern i la premsa per fer l’anunci.

Què implica?
L’anunci és tan sols la voluntat de posar en coneixement de la ciutadania quan es farà el referèndum i quina pregunta caldrà respondre. Però té unes implicacions polítiques evidents perquè defineix el calendari dels mesos vinents en la política catalana, espanyola i, en certa mesura, europea. L’anunci activa el compte enrere. I és el tret de sortida per a començar a executar el pla que porta a l’autodeterminació del poble català. L’anunci activarà també l’alerta dels mitjans internacionals, que ja destinaran periodistes i espai per al cas català, i de les cancelleries europees i de tot el món. Si fins ara era impensable que el govern o el parlament es fessin enrere, un cop anunciades la data i la pregunta s’haurà ultrapassat el punt de no-retorn.

Anunci o convocatòria
Puigdemont i Junqueras fan un anunci. No convoquen encara el referèndum. No hi haurà cap document signat que administrativament serveixi per a endegar formalment l’organització del referèndum. La convocatòria es farà previsiblement el mes d’agost o a principi de setembre, segons què estipuli la llei que ha d’aprovar el parlament i que servirà de base legal. La convocatòria es farà efectiva amb la signatura d’un decret del govern que, aleshores sí, activarà els mecanismes administratius, econòmics i polítics per al començament de la campanya i la preparació logística de la votació i el recompte.

Conseqüències legals
Encara que l’anunci no és cap acte administratiu formal, els juristes consultats per VilaWeb consideren que el govern espanyol o la fiscalia poden demanar una actuació judicial contra els responsables de la Generalitat. Fins ara, els delictes que han estat invocats contra els polítics del 9-N són els de desobediència i prevaricació. La fiscalia hi ha afegit darrerament el de malversació. La lectura flexible i interessada que ha fet fins ara la justícia espanyola de la llei obre qualsevol possibilitat en el cas també de l’anunci de la data i la pregunta. Amb tot, en el cas d’una comunicació oral com aquesta, és molt difícil de justificar la tipificació del codi penal dels delictes de desobediència i prevaricació. Per tant, l’única via que té l’estat, si vol actuar amb base jurídica, és la d’incitació a la sedició (acusació que ja es va emprar contra el regidor de Vic Joan Coma). Tanmateix, una acusació com aquesta obre la via de la repressió més forta, un camí perillós per a l’estat espanyol.

Els passos següents
Com dèiem, l’anunci d’avui és l’arrencada del tram final cap al referèndum. La pròxima cosa que caldrà fer serà l’aprovació al parlament de la llei que habilitarà el govern a convocar referèndums. Hi ha un debat entre els independentistes sobre la conveniència d’aprovar la llei de transitorietat paral·lelament a aquesta llei de referèndums. Però, una volta tancat aquest debat, el parlament haurà de portar al ple la llei (o les lleis) i aprovar-les. Això permetrà al govern de convocar el referèndum amb l’antelació que indiqui aquesta llei aprovada. I després començarà la campanya pel sí i pel no durant el període estipulat també en aquesta llei.

Mentrestant, el govern haurà hagut de comprar urnes i butlletes, i haurà definit els punts de votació i contractat les aplicacions informàtiques per a la comptabilització dels vots. També haurà anunciat el cens amb què es farà la votació. Tot plegat amb una previsible batalla jurídica i mediàtica en contra de l’estat espanyol. El president i els membres del govern han assegurat que tan sols una acció de força física pot impedir la realització del referèndum.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any