Fotografia: Wikimedia/ Joxerrazabala

S’ha mort a 95 anys el dramaturg, assagista i militant abertzale Alfonso Sastre. Nascut a Madrid (1926), on va començar la seva activitat literària, va esdevenir un èuscar d’adopció que es va destacar pel seu compromís amb la lluita antifranquista i per l’alliberament del País Basc. La seva inquietud social queda reflectida a les seves obres de teatre, poesies, narracions i assajos, que sovint van xocar contra la censura franquista i es van publicar abans les edicions traduïdes a idiomes com l’italià o el francès que les originals.

L’any 1945 va fundar el grup teatral Arte nuevo, amb el qual va estrenar el seu primer gran èxit Escuadra hacia la muerte (1953), que es va prohibir torna a interpretar. Durant els anys cinquanta i seixanta va continuar escrivint obres de protesta que topaven amb la censura com La sangre y la ceniza o La taberna fantástica, i als setanta va viatjar a Cuba, on va conèixer la revolució comunista i hi va simpatitzar.

Durant el franquisme va confrontar el possibilisme d’autors que miraven de trobar escletxes a la censura per criticar el sistema des de dins, mentre que Sastre optava per una crítica oberta que va trigar anys a poder-se representar. Va ser a partir del post-franquisme que moltes de les seves obres es van editar i representar a l’estat espanyol.

La seva activitat literària estava íntimament lligada amb l’activitat política. Durant el franquisme va militar al Partit Comunista d’Espanya, però durant els setanta el va deixar per la deriva reformista. El 1956 fou empresonat per haver participat en protestes universitàries contra el franquisme. El 1974 la seva parella Eva Forest va ser detinguda acusada de tenir relació amb l’atemptat d’ETA a una cafeteria del carrer del Correo de Madrid i ell també va ser empresonat. Després de vuit mesos i mig el van deixar en llibertat provisional i, finalment, es va arxivar el cas. Forest va passar tres anys a la presó i, finalment, exonerada per la llei d’amnistia. Un cop es van retrobar es van instal·lar a Hondarribia, on van viure fins al final dels seus dies. Al País Basc tots dos es van implicar a l’esquerra abertzale, fins al punt que el 1994 Sastre fou candidat al Parlament Europeu d’Herri Batasuna, el 1998 d’Euskal Herritarrok al Parlament Basc i el 1999, un altre cop, per les del Parlament Europeu.

Després de la il·legalització de Batasuna, va promoure diverses candidatures electorals successivament anul·lades pel sistema judicial. La seva última participació electoral va ser el 2009, com a cap de llista de la candidatura Iniciativa Internacionalista al Parlament Europeu.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.