Àlex Ruiz

Falten dos mesos perquè es faça a València el vuitè congrés nacional del Bloc Nacionalista Valencià i els moviments interns de la militància comencen a eixir a la superfície. Àlex Ruiz, membre de l’actual consell nacional i batlle de Bellreguard (la Safor), ha anunciat que presentarà candidatura per a encapçalar el partit. En aquesta entrevista explica per què fa aquest pas endavant i diu que el seu sentiment és compartit per una part important de la militància.

Per què presenteu la candidatura a encapçalar el partit?
—Perquè pense que puc aportar-hi allò que un dia em va dur a afiliar-me a un partit nacionalista. Jo em sent nacionalista. O sobiranista, perquè per a mi són sinònims. Crec que ideològicament el partit s’ha aigualit i jo vull continuar militant en un partit nacionalista que pose la línia roja en la defensa del País Valencià i de la seua gent.

En quin sentit es va aigualint el partit?
—El nacionalisme, com a línia ideològica bàsica, es va diluint. Tant en la ponència política com en la d’estatuts es pot veure que es deixen de banda el sobiranisme i el nacionalisme per a semblar-nos més a un partit de l’esquerra espanyola.

S’ha de sacrificar l’eixamplament de les bases del partit per evitar d’aigualir-ne l’essència?
—Al contrari. Crec que hem d’eixamplar la base. Nosaltres volem ser un partit de la majoria i hem d’eixamplar la base sense deixar de banda allò que ens identifica, que és el sobiranisme.

Cap a on?
—Entenc que una persona pot ser perfectament sobiranista i valencianista parlant castellà. Per tant, pense que tenim una veta important per a explorar en les zones castellanoparlants del País Valencià. Sense dependències ni sucursalismes de cap altra força política.

Actualment no es fa així?
—Crec que podem millorar-ho. S’hauria pogut aprofitar la separació dels càrrecs institucionals dels orgànics, que es va aprovar en el darrer congrés. Així, l’executiva nacional pot mantenir el seu missatge polític d’una manera, diguem-ne, més lliure, i marcar el seu missatge i les seues línies polítiques. Es pot aprofitar la força en el govern del Botànic per a enfortir el partit des dels col·lectius locals i comarcals, que és una de les nostres senyes d’identitat, i alhora ampliar la militància, perquè quan governes és una bona oportunitat per a enfortir-te i eixamplar-te.

Què més milloraríeu en la direcció del partit?
—No podem parlar de sobirania personal, de totes les sobiranies, si deixem de banda la sobirania nacional. Sense la sobirania nacional no pot haver-hi les altres. Si no tenim recursos per a garantir la sobirania econòmica, alimentària o sanitària als nostres ciutadans, difícilment tindrem la sobirania nacional. Quant als estatuts, s’ha passat d’un text potent que parlava dels objectius, a reduir-ho tot a dues línies. Es parla de la construcció nacional i popular del País Valencià, però jo pense que el País Valencià no cal construir-lo. El País Valencià el tenim. Allò que cal és creure’ns que som un subjecte polític. Per tant, els objectius anirien en la línia de l’alliberament nacional i popular més que en la construcció nacional i popular. Afortunadament, no som els primers valencianistes que ha tingut el nostre país. Ara hem de treballar per a l’alliberament nacional.

Es pot comparar aquest congrés de refundació del Bloc amb el que es va fer quan es va deixar enrere l’època de la UPV?
—Aquell congrés va servir per a passar de ser la UPV, el PVN, Nacionalistes d’Alcoi… a ser el Bloc. Sumàvem forces. Ara no és així. Ara no sumem. Simplement, crec que es fa una reorientació ideològica. Caldria treballar perquè veritablement fos una refundació. Hem de sumar més forces, hem de continuar treballant amb lleialtat amb els nostres socis directes, que són Iniciativa i els Verds. Per tant, allò que fa uns dies que va anunciar Mónica Oltra d’una federació de partits, crec que és un bon començament. Nosaltres no volem condicionar les polítiques que faça el PSPV, per exemple. Nosaltres volem ser un partit de majoria per a fer eixes polítiques. Cap ací és cap a on hem d’anar.

Esteu d’acord amb el canvi de nom proposat per la direcció?
—El nom no fa la cosa. Però pense que el Bloc és una marca consolidada que s’identifica, i canviar-lo ara, quan fa molts anys que no anem a unes eleccions amb la marca Bloc, pense que pot llançar-nos a l’ostracisme, a ser invisibles dins la coalició. Tota la ciutadania sap què és el bloc. En l’àmbit municipal, ens coneixen com ‘els del Bloc’. Trobe que aquest no és el debat, sinó cap a on anem.

Com avalueu la tasca dels consellers de Compromís dins el govern del Botànic?
—Tot és millorable a qualsevol àmbit. Governar juntament amb un partit majoritari és complicat, però es va fent molt bona faena. Sí que pense que en algunes qüestions s’hauria hagut d’anar més de bracet dels moviments socials, que van ser una part molt important de la força que ens va dur al govern de la Generalitat.

S’ha perdut aquesta relació amb els moviments i organitzacions socials?
—Pense que sí. Per exemple, en qüestions com els moviments cívics en defensa de la llengua, en defensa de la reciprocitat i qüestions d’aquest estil, els hauríem de tenir més en compte.

Per fer aquest pas endavant i presentar la candidatura a la direcció nacional del Bloc, amb quin suport compteu?
—Tinc el suport de moltíssima gent. Encara és prompte per a dir cap nom, però aniran apareixent a poc a poc els qui formen la candidatura. Serà una candidatura ampla, transversal i coral. S’hi ha afegit la gent que ho ha considerat oportú. Són persones que comparteixen la línia roja de mantenir el sobiranisme com a base de la nostra política. Si deixem de banda el sobiranisme o el nacionalisme, no tenim res més que ens identifique i seríem un partit d’esquerres com els que ja hi ha.

Pertanyeu a cap corrent o grup organitzat dels que hi ha a la militància del Bloc?
—No. No sóc de cap corrent. Sóc del Bloc i punt. Personalment opine que el millor corrent és el corrent d’aigua.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.