“És desesperant”: les dificultats quotidianes de persones que tenen al·lèrgia al fred

  • És una malaltia molt desconeguda que causa picor, enrogiment, faves i inflor a la pell · Afecta vora un 0,05% de la població, la majoria dones

VilaWeb
Marina Arbós Junyent
20.01.2023 - 21:40
Actualització: 20.01.2023 - 21:44

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

“Un dia vaig anar a la platja i, quan em vaig banyar, el contacte amb l’aigua freda va fer que sortissin taques vermelles i que em comencés a marejar.” Així és com la Duna Muñoz, una noia de divuit anys, va adonar-se que alguna cosa no anava bé. Al principi, tot i que li semblava estrany, li va restar importància i no veia una relació clara entre causa i efecte. Finalment, va anar al dermatòleg i quan va explicar els símptomes van diagnosticar-li al·lèrgia al fred.

És una malaltia rara que afecta, aproximadament, un 0,05% de la població. Els qui la sofreixen pot ser que siguin més fredolics i que notin de seguida la baixada de les temperatures. Quan es manifesta, ho sol fer en episodis d’urticàries: “Surten enrogiments i faves a la pell que piquen molt. A part, pot haver-hi angioedemes, és a dir, que es boteixen les parpelles, els llavis o les orelles, les àrees més sensibles que queden exposades al fred”, explica el doctor Joan Bartra, president de la Societat Catalana d’Al·lèrgia, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

A part de les picors, en alguns casos molt residuals i pràcticament anecdòtics, l’al·lèrgia al fred pot tenir complicacions més greus: “Es poden presentar quadres d’ofec o de caiguda de tensió. És a dir, hi ha pacients que poden perdre el coneixement o ofegar-se. I finalment, en casos extremadament excepcionals, es pot arribar al punt del compromís vital”, afegeix Bartra. La intensitat de les reaccions varia en cada pacient i poden tenir condicionants genètics vinculats a la tolerància al fred. A més, els símptomes poden agreujar-se si els qui tenen al·lèrgia s’exposen de manera sistemàtica a temperatures molt baixes.

No és una al·lèrgia exclusiva de l’hivern 

Aquests símptomes no són causats solament pel fred en si, sinó també pel canvi de temperatura i la percepció del fred en contacte amb la pell: “D’una banda, els pacients poden presentar l’al·lèrgia al fred a partir d’una temperatura determinada, que a més és diferent per a cada persona. De l’altra, també hi ha la percepció del fred. És a dir, tens una temperatura corporal x i la temperatura ambient és y, i aquest diferencial determina la reacció”, assenyala Bartra. De fet, Duna Muñoz explica que ho passa més malament a l’estiu que no pas a l’hivern, que ja sol anar abrigada: “Podem estar a trenta graus, que si em tiro en una piscina d’aigua freda em passarà igual com si estiguéssim a tres graus”, explica.

Entre les urticàries cròniques, que afecten un 5% de la població general, hi ha les urticàries induïbles i, dins d’aquestes, hi ha la urticària al fred, que és poc freqüent. Tot i que és una malaltia que afecta poca gent, té conseqüències directes en el dia a dia dels qui la sofreixen. La urticària, les faves i la picor fan que els pacients amb aquest diagnòstic tinguin més mala qualitat de vida: “No és una malaltia greu pel que fa a compromís vital, però és desesperant. Això té un impacte molt important en la qualitat de vida”, diu el doctor Bartra.

Muñoz explica que un fet que dificulta la seva vida quotidiana és la pluja. Quan plou, ha de tapar-se ràpidament per evitar un brot d’al·lèrgia: “Si em toca l’aigua de la pluja a la pell i no em tapo, tinc una reacció”, assenyala. També quan surt de la piscina o de la platja ha de tapar-se de seguida per evitar d’arribar a tenir fred. I durant tot l’any ha de pensar bé quina roba es posa: “No puc portar teles fines, perquè hi traspassa el vent o l’aigua, i jo no puc tenir fred”, diu.

De fet, hi ha pacients que deixen de fer certes activitats del dia a dia per culpa d’aquesta malaltia: “Hi ha gent que canvia els hàbits diaris per evitar aquesta exposició al fred, i això no afecta únicament el lleure, sinó també l’àmbit laboral o escolar. Quan un pacient té un brot, pot haver de deixar d’anar a la feina o a l’escola, és a dir, que hi ha un grau d’absentisme. També hi ha situacions de presentisme, és a dir, que van a la feina i intenten desenvolupar la seva tasca, però no la fan amb la mateixa energia ni amb la mateixa eficiència que la resta”, assenyala Bartra.

Diagnòstic i tractament 

L’al·lèrgia al fred és una malaltia que pot manifestar-se a qualsevol edat: “Pot debutar tant a la infància com a l’adolescència o, directament, a l’edat adulta. No hi ha un patró”, diu Bartra. Això sí, com la resta d’urticàries, sol afectar més les dones.

Tot i que no sigui una patologia greu, Bartra insisteix a estar alerta i no deixar-ho passar: “Si no en fas cas, no pots arribar mai al diagnòstic. Si hi ha coneixement d’aquesta patologia, es pot tractar i controlar. Tots aquells pacients que tenen un problema d’aquestes característiques han de comentar-ho al metge de referència, perquè en molts casos tindrà una solució. Es mereixen que els visiti un metge”, diu. Ara bé, reconeix que hi ha una manca de coneixement entre els professionals: “Es fa molta educació sanitària, sobretot a l’atenció primària, perquè és la primera barrera que cal superar per aconseguir un diagnòstic d’aquesta malaltia. Tenim les eines, el problema és que hi ha molt desconeixement per part dels metges.”

El tractament depèn molt del nivell de gravetat de la malaltia: “Per a fases més agudes es recepten corticoides i en els casos més extrems –quan hi ha un risc vital per als pacients– poden caldre medicaments com l’adrenalina”, diu Bartra. En els casos més comuns, és a dir, d’urticària que es manifesta en forma d’irritació i picor, el primer tractament són els antihistamínics. “Uns medicaments que cal prendre també de manera preventiva i no tan sols si hi ha un episodi. Hi ha pacients que, de fet, els han de prendre molt sovint”, diu Bartra. És el cas de Duna Muñoz: “Em van receptar antihistamínics, però em van dir que no hi havia cap medicament que ho solucionés del tot. Els dies de platja o de piscina, abans d’anar-hi, me’ls he de prendre”, explica. A part dels antihistamínics, també ha de prendre altres precaucions per a esquivar les reaccions a la pell que li causen els canvis bruscs de temperatura: “A l’hivern m’he d’abrigar molt”, diu. Tot i que, ara per ara, és una malaltia que no té cura, hi ha moltes eines de control: “I això també és una bona notícia, perquè permet de fer més fàcil la vida dels pacients”, conclou Bartra.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes