Alemanya demana perdó a Polònia en el vuitanta aniversari de l’inici de la Segona Guerra Mundial

  • La invasió nazi l'1 de setembre de 1939 va ser 'un crim alemany', ha dit el president d'Alemanya a Varsòvia

VilaWeb
EFE
01.09.2019 - 16:37
Actualització: 01.09.2019 - 16:51

L’1 de setembre de 1939 l’Alemanya nazi envaïa Polònia i desencadenava el conflicte bèl·lic més mortífer de la història de la humanitat: la Segona Guerra Mundial. Vuitanta anys més tard el món recorda l’efemèride amb diversos actes, un dels més destacats a Varsòvia, la capital polonesa.

Hi han assistit diversos caps d’estat i de govern d’arreu, entre els quals el president d’Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, i la cancellera, Angel Merkel. Steinmeier ha dit que la invasió de Polònia va ser ‘un crim alemany’ i ha demanat perdó en nom del país.

‘En cap altra plaça d’Europa m’és més difícil de parlar i d’adreçar-me a vosaltres en el meu alemany nadiu… Demano perdó per la culpa històrica d’Alemanya i reconec la nostra responsabilitat’, ha dit en una cerimònia a la plaça Pilsudski.

Prèviament, el president polonès, Andrzej Duda, havia iniciat els actes apel·lant a la ‘responsabilitat’ de transmetre a les generacions esdevenidores ‘l’horror’ que va suposar el conflicte. ‘Mai més es pot tornar a repetir. Per això hem de recordar. Treure conclusions d’aquests fets’, ha assegurat Duda en el discurs principal dels actes, en el qual ha instat a explicar als joves el succeït i a mantenir oberts els camps d’extermini nazi amb motius didàctics.

A Varsòvia s’esperava la presència del president nord-americà Donald Trump. Tanmateix hi ha assistit el vice-president Mike Pence. Ha aprofitat l’acte per a instar els aliats de l’OTAN a elevar el seu pressupost militar, amb Alemanya com a principal objectiu. En la seva intervenció ha recalcat el compromís del seu país amb la seguretat dels seus socis, però va exigir als altres que compleixin amb les seves ‘promeses.’

A banda de a Varsòvia, també s’han fet actes en altres ciutats poloneses, com ara Wieluń, molt bombardada per l’aviació nazi el primer dia de guerra. També a Westerplatte, on van disparar-se els primers trets avui fa vuitanta anys.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any