Amb l’objectiu de posar Alcoi en el mapa del modernisme del país, l’any passat es va fer per primera vegada la Fira Modernista. Tenia per objectiu difondre el patrimoni de la vila combinant la part més festiva amb un programa de debats i conferències per donar un context històric adequat. Enguany la fira es torna a fer, tindrà una setmana de durada i arrenca amb un bon reguitzell d’activitats: rutes guiades, jornades de portes obertes, exposicions, tallers…

Entre l’oferta destaca l’exposició ‘La bellesa esculpida’, que es pot veure a la Capella de l’Antic Asil i està dedicada a la figura de Llorenç Ridaura. Aquest artista alcoià que es va formar a Barcelona i a Madrid és un dels màxims exponents del modernisme valencià. L’any 1918 va fer un conjunt escultòric per l’església de Sant Jordi d’Alcoi, que va ser destruït l’any 1936 i del qual només se’n conserven alguns fragments que ara s’exhibeixen. Per tots aquests motius, és la figura destacada de la Fira del Modernisme d’enguany.

L’activitat s’intensificarà amb l’arribada del cap de setmana, que és quan es fan la majoria de recreacions històriques. Enguany es podrà veure una manifestació per demanar la jornada laboral de vuit hores, hi haurà un concert de cançons populars modernistes, un pícnic a l’estil del segle XIX al parc de Cervantes, un ball amb danses típiques de l’època, espectacles d’il·lusionisme, es farà una ruta teatralitzada al cementiri…

A principis del segle XX, la vila va ser un dels focus principals d’industrialització del país i, com a fruit de l’enriquiment de les classes benestants, el poble es va omplir d’edificis modernistes. N’hi ha de tota mena, però sobretot predominen cases de la burgesia, cotxeres, clubs privats, fàbriques i mausoleus. Amb motiu de la fira, molts d’aquests edificis obren portes: l’Hostal Saboy, el Cercle Industrial, la Casa d’Escaló…

Però, a més, el modernisme alcoià té un seguit de particularitats: es va desenvolupar relativament tard, entre 1906 i 1910, i principalment va sortir de la ment de dos arquitectes locals, Timoteo Briet i Vicent Pascual. El primer seguia un estil proper al secessionisme vienès i el segon, que es va formar a Barcelona, s’aproximava al modernisme català i a l’art noveau. A més, Pascual va estar molt implicat en el desenvolupament de la vila en aquella època perquè va ser arquitecte municipal i batlle.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb