Valtònyc

El raper Josep Arenas, conegut per Valtònyc i actualment exiliat a Bèlgica per haver escrit una cançó contra la monarquia espanyola, ha decidit d’acomiadar-se del seu alter ego musical amb un àlbum titulat En pau descansi, que conté disset cançons en les quals barreja lletres en català i castellà.

El podeu escoltar íntegrament ací:

En pau descansi, que s’ha publicat avui, va acompanyat d’aquest text del també raper i poeta Carles Sanchis, conegut per Charly Efe:

“Diuen que un mantra repetit moltes vegades pot convertir-se en una veritat. No ho crec. Fa ja anys que sento que Valtònyc rapeja malament, així, com a escut protector de la gent cap a la seva música. Potser gent que no simpatitza gaire amb el rap de missatge o polític. Potser gent en una altra ona. Sincerament tampoc no em preocupen. Totes les mostres de rebuig cap a la música d’en Josep o d’uns altres artistes perseguits i denunciats pel seu compromís i missatge social han acabat en vies mortes. Fins a gent i MC’s d’una altra corda o d’un altre rotllo han acabat demanant perdó i reconeixent el mèrit d’en Josep anant a totes amb les seves lletres i abandonant Espanya amb el front marcit, que diria Gardel. En certa manera, ha unit els artistes de rap d’aquest país (no oblidem la cançó “Los borbones son unos ladrones”) cantada a l’uníson per diversos dels referents dins el hip-hop a l’estat espanyol a manera de companyonia i solidaritat amb en Josep. Com deia, tot un mantra repetit que al final acaba a la paperera si segueixes els seus discs i la seva evolució, perquè segons la meva manera d’entendre la música, ha crescut exponencialment tant en líriques com en el ritme interior dels seus raps (per a mi fins i tot quan rapeja en català és un dels millors) i sobretot ha guanyat en consistència, pausa i missatge amb fonament. És veritat que quan érem joves l’única cosa que ens preocupava era escopir. I aquí, en aquesta batalla entre l’escopinada, la memòria i la fluïdesa, perdíem per golejada. Hi ha gent que té aquest do i uns altres l’hem hagut d’anar polint sobre la marxa. I bé, és cert que també hem dit coses sense pensar o les hem rapejades de qualsevol manera sobre qualsevol ritme, més preocupats del missatge i la lletra que de l’estil i la cadència.

Però avui en Josep ens desgrana amb En Pau Descansi. La mort definitiva del personatge. Des de fa uns mesos gairebé sense presència a les xarxes, ha volgut acomiadar-se de Valtònyc amb aquest disc. Al seu pesar, la càrrega dels anys que li queden tristament a l’exili, però també la persona davant la qual mirar-se al mirall i sentir-se orgullós de no doblegar-se als poders fàctics i judicials d’aquest país. Recordem que en Josep fa anys que viu fora de les nostres fronteres per la lletra d’una cançó on denunciava fets avui provats, per diversos mitjans de comunicació, sobre el rei. El disc és un conjunt de cançons sòbries, sinceres i fins i tot diria que burlesques en alguns casos, imagino que fruit de la frustració que suposa veure tot aquest circ al voltant i que en ple 2020 es continuï perseguint als bufons de la Cort per narrar la desoladora història de prínceps, monarques i plebeus.

Amb la paciència i la maduresa necessàries per a signar el seu millor disc (ja es va entrellucar un creixement personal a les cançons que componien el seu anterior àlbum, Piet Hein), trobem una introducció de Loren D, temes molt intensos en català que ens retornen a un Josep abatut i melancòlic per no poder estar amb la seva família, autèntics mantres (punchlines) a “Ambidextre” i “Ballar en temps de guerra”, experiments a “Titella” i algunes tornades amb la tècnica de l’autotune i col·laboracions reeixides amb Panxo de Zoo i Mi Amargo; temes fanfarrons en castellà, una mica amb l’estil que ja entrelluquem a J B0rd4l4$, un altre alter ego seu creat per a la mofa i la burla, i sobretot un canvi quant a producció que passa del boom bap dels seus inicis a uns ritmes foscos, electrònics i sense cap mena de mostratge (sample). Tot el disc ha estat elaborat amb mitjans propis lluny del luxe d’un estudi, gravat i produït a casa seva per ell mateix amb la companyia de Michi, que hi ha fet melodies i ritmes. Una aliança que l’han batejada amb el nom de C64.

Com de costum, els temes polítics sempre són implícits als seus temes, encara que evidentment observem també un canvi estètic i de llenguatge, alguna cosa més macerada i polida que la seva verborrea de joventut. Les veritats continuen dient-se a la cara, però el Josep de vint-i-set anys ja ha carregat la seva creu i ha trobat uns altres camins on la seva música pugui respirar (i descansar) en pau. Com a curiositat els dos àudios de gent tan respectada dins la nostra cultura com són Dano i NY de (MDE CLICK) que potser sorprenen, propis i estranys, i que simplement són les veus de la comunitat hip-hop d’aquest país que considera una vergonya i un greuge aquests anys d’exili per fer cançons políticament incorrectes. No deixeu d’escoltar EPD. No deixeu que la censura ens estanqui i ens esfondri. En Josep ha continuat fent música i ha convertit la seva lluita i la seva veritat en un exemple per a uns altres. Jo ho vaig poder comprovar en directe als concerts solidaris de Mallorca i la presó Model davant una multitud i en els nombrosos actes que es van dur a terme a tot el país per donar escalfor a en Josep, abans Valtònyc.

Per ell. Per tu. Per tots i totes. Ni un pas enrere.”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.