“Això és humanitat”: la impressionant onada de solidaritat a Tuïr amb els evacuats de l’incendi

Dotze mil persones han hagut d’abandonar casa seva a causa de l’incendi de Trevillac que crema d’ençà de dissabte. Moltes han estat reallotjades en centres d’acollida com el de Tuïr (Rosselló), ubicat a la Casa del Ciutadà. Aquí, hi troben un sostre, menjar, descans i, sobretot, una allau de solidaritat. En aquest centre, hi han arribat a passar fins a quatre-centes persones.

Impressiona la resposta dels veïns de Tuïr i rodalia. L’arribada de menjar i de voluntaris és constant. Hi ha personal de la Creu Roja, de Protecció Civil i dels serveis d’emergència, però sobretot veïns del poble i dels municipis del voltant que han decidit de donar un cop de mà als afectats. Un incendi calcina cases, camps, cotxes. Deixa un paisatge gris i apagat. Però aquí es demostra que el foc no podrà arrabassar mai la solidaritat.

A la Casa del Ciutadà, els evacuats hi troben tot allò que necessiten: menjar –també per als animals de companyia–, beguda, cafè, dolços i productes de primera necessitat. Hi ha sobretot gent gran, com ara la Nicola, veïna d’Illa. Explica que van haver de marxar de casa en qüestió de minuts perquè el foc avançava molt de pressa.

Desallotjament a contrarellotge

“Vam haver de sortir ràpidament perquè el foc baixava molt de pressa. Va arribar a la ribera, després va saltar la carretera nacional i un canal d’aigua, fins que va arribar a tocar de casa”, detalla la Nicola. L’hort i el galliner han quedat completament calcinats, tot i que, per sort, l’habitatge s’ha pogut salvar. “L’hort i les gallines, tot està cremat. No he pogut salvar res. La casa no està afectada, només ha quedat negra per la cendra”, relata.

L’evacuació es va fer amb molta rapidesa. “Vam tenir un quart d’hora per a marxar. Els bombers ens van ajudar a sortir i ens van conduir fins aquí. Era dissabte a la tarda.” Malgrat la situació, agraeix el tracte rebut al centre d’acollida de Tuïr. “Aquí estem molt bé. Tothom ens ajuda. Hi ha aigua, hi ha molts voluntaris… Està tot molt ben organitzat”, diu.

En Benoît també va haver de fugir ràpidament de l’incendi. “Vam escapar com en una pel·lícula. Hi havia flames pertot arreu, la cendra queia del cel com si fos neu i tot era de color taronja. Va ser molt impressionant i, al principi, també molt impactant”, recorda. Eren en un terreny amb amics. Primer els van evacuar a Illa, però les flames s’hi van acostar tant que també el van haver d’evacuar. “Ara som aquí. Fa tres dies que vivim la mateixa situació i encara no sabem què passarà”, diu resignat.

Una allau increïble de solidaritat

En aquest centre de Tuïr no para d’entrar-hi i sortir-ne gent. Ningú no para quiet. Els voluntaris procuren que la gent gran estigui ben atesa, reparteixen menjar i beguda, escombren i netegen el terra, reben el material i el classifiquen.

Alix Bourrat, primera tinenta de la batllia de Tuïr, explica que l’ajuntament va activar de seguida una crida per a cobrir les necessitats més urgents dels evacuats. “Ens hem organitzat i hem demanat a la gent que ens portés tot el que calia perquè les persones evacuades poguessin menjar i dormir en bones condicions. Ha calgut organitzar la vida aquí per a molta i molta gent.”

Bourrat destaca especialment la resposta dels voluntaris. “Hi ha molta gent que ha vingut a ajudar-nos, a preparar els sopars i a fer tot el que calgui. És una solidaritat molt important.” Tot i això, admet que encara hi ha incertesa: “Aquesta serà la tercera nit i, de moment, encara no sabem què passarà demà.”

La responsable municipal assegura que la resposta ciutadana ha superat les expectatives. “Hem demanat menjar, productes d’higiene i roba. Ara ens n’ha arribat tanta que hem demanat que, de moment, no ens en portin més fins que no sapiguem què ens cal.”

Entrant a mà dreta hi ha una gran sala que s’ha convertit en un espai de descans. A l’entrada, hi ha la Magali, una de les voluntàries. Destaca que la cosa que més l’ha sorprès és la resposta de la gent. “En situacions així no importen les idees polítiques. L’única cosa que importa és ajudar. Això és humanitat”, diu. “El més bonic és veure com parlen els uns amb els altres. M’encanta la humanitat que s’ha creat aquí. Tothom s’ajuda, tothom conversa. És com un petit festival que torna a crear vincles entre les persones”, afegeix Benoît.

La Nathalie, veïna de Tordera, també destaca que l’acollida que reben és impressionant. Fa valdre la resposta del comerç local. “Les botigues de Tuïr i dels pobles del voltant han fet moltes donacions: productes d’higiene, cosmètics, tovalloles. Molta gent va haver de fugir d’Illa sense res. Alguns ni tan sols van tenir temps d’agafar la documentació. Només portaven la roba que duien posada.”

Que ningú no se senti sol

Molts dels evacuats són a pocs quilòmetres de casa seva. En alguns casos, el front de l’incendi ja és lluny del seu municipi, però els bombers encara no els permeten de tornar-hi. Hi ha massa focus secundaris i represes i no volen assumir cap risc.

A l’interior de la sala hi ha desenes de llits de camp amb mantes tèrmiques. També hi conviuen animals de companyia. Fins i tot una tortuga, perquè els seus propietaris no la van voler deixar a casa. La gent gran descansa mentre uns altres comparteixen les llargues taules habilitades per menjar.

Són les quatre de la tarda. És l’hora de berenar. La sala d’estar es va buidant i l’exterior s’omple de taules i cadires. La gent cerca una mica d’ombra per a combatre la calor. Hi ha fruita, sucs i tota mena de dolços. El termòmetre marca 36 graus. Mentrestant, als afores, els voluntaris fan una cadena humana i descarreguen una furgoneta.

Mentre parlem amb alguns testimonis, ens assabentem que els veïns de Teulís i Tellet són els primers que poden tornar a casa. L’espera es fa llarga, no és gens clar què passarà en les hores vinents. Però la solidaritat fa que, mentre duri aquest neguit, ningú no se senti sol.