07.08.2026 - 21:40
|
Actualització: 07.08.2026 - 21:42
The Washington Post · Stella Canino-Quiñones
San Juan. Durant més d’un mes, Nuria Victoria Escalera, de cinquanta anys, no ha tingut aigua corrent a casa seva, a Piñones, un barri costaner de Loíza (Puerto Rico) situat a un quart d’hora de l’aeroport de San Juan i conegut pel seu menjar, per les platges turqueses i per la bomba, el ball afro-porto-riqueny.
L’aigua que beu Escalera és la primera que li arriba a la porta. Uns dies són els camions cisterna del municipi; unes altres vegades, els paquets d’aigua embotellada que reparteix el govern local. Explica que al menjador social no pot cuinar amb regularitat per a la gent que ho necessita. El campament d’estiu de la comunitat depèn de donacions per a comprar aigua per als infants que hi van. I alguns comerciants han pagat de la seva butxaca camions cisterna per ajudar els veïns.
A més, quan finalment arriba aigua a les aixetes de la comarca, la pressió és tan baixa que amb prou feines és un rajolí. Els veïns s’han vist obligats a triar entre rentar els plats, dutxar-se o omplir galledes per poder estirar la cadena del vàter.
Durant el darrer any, la regió de San Juan afectada pels talls de subministrament, amb gairebé un milió d’habitants, ha tingut un augment de les interrupcions del subministrament i problemes de pressió. Al juny, més de 120.000 clients de l’Autoritat d’Aqüeductes i Clavegueram de Puerto Rico (PRASA) es van quedar sense aigua quan es detectaren tres trencaments importants en una canonada clau.
Les autoritats atribueixen els problemes a anys de deficiències de manteniment i a l’envelliment de les infrastructures. Però hi ha també una fractura creixent dins el partit que governa l’illa, amb un sector que acusa l’altre d’haver agreujat la situació per haver entrat en la gestió de l’empresa d’aigües.
Ara, en plena temporada d’huracans i mentre l’illa continua arrossegant encara els problemes elèctrics causats per l’huracà Maria del 2017, alguns residents comencen a desesperar-se.
N’hi ha que s’han posat a construir infrastructures pel seu compte, amb l’esperança de reobrir pous històrics que han proveït d’aigua potable la comunitat d’ençà del segle XVII.
“Sempre hem adoptat l’actitud que ens ho hem de fer nosaltres mateixos, perquè no podem dependre de ningú ni de res”, diu Escalera. “Ens hem resignat al fet que les nostres necessitats sempre queden de banda i no s’atenen mai.”
Puerto Rico és un estat lliure associat dels Estats Units i els seus habitants són ciutadans nord-americans, però només tenen un representant al congrés nord-americà, i sense dret de vot. Tot i que s’hi han presentat dues iniciatives legislatives federals que tractarien alguns aspectes de la crisi de l’aigua, cap de les dues no ha arribat a votació a la Cambra de Representants.
A més, l’arxipèlag pateix una sequera d’ençà del juny. La governadora Jenniffer González Colón va declarar l’estat d’emergència el 31 de juliol i ha activat per segona vegada aquest estiu la Guàrdia Nacional perquè ajudi a distribuir i transportar aigua. Els embassaments són tan baixos que des d’ahir hi ha racionament a la regió de San Juan.
El trencament, al juny, d’una supercanonada de vuitanta quilòmetres va posar en perill l’accés a l’aigua de comunitats de tot l’entorn de San Juan, tant de barris benestants com de barris pobres, i també de zones molt turístiques.
Els veïns diuen que estan més que acostumats a quedar-se sense aigua per les sequeres estacionals o pels temporals. Però aquest darrer any ha portat problemes afegits. El juliol del 2025 es va detectar un trencament a la canonada que porta l’aigua de la presa de Carraízo fins a la planta de filtratge Sergio Cuevas, que abasteix l’àrea de San Juan. Més de 180.000 clients van quedar sense servei durant quatre dies.
L’octubre del 2025, un trencament en un altre punt en va deixar 190.000 sense aigua, alguns durant una setmana. Al febrer es van espatllar els motors d’una de les bombes de la presa, i 44.000 clients es van quedar sense subministrament, alguns fins a dues setmanes.
“L’accés a l’aigua potable no és cap privilegi, ni cap comoditat, ni cap luxe: és un servei essencial i una responsabilitat ineludible i indelegable de l’estat”, va dir el batlle de San Juan, Miguel Romero, en una compareixença especial recent, en què va qualificar la situació de “vergonya”.
Segons Romero, la ciutat va declarar l’estat d’emergència l’any passat i va activar un servei d’atenció telefònica i de repartiment d’aigua a domicilis i comerços. D’ençà que va començar l’emergència, s’han distribuït més de 26 milions de litres d’aigua, segons un comunicat de l’Ajuntament de San Juan. El servei de camions cisterna ha atès 13.300 peticions d’ajut.
Romero explica que la ciutat es va adreçar a la direcció de PRASA, l’empresa pública que subministra aigua a 1,2 milions de clients, per exposar-li la seva preocupació. Però els responsables municipals han topat sistemàticament amb “prepotència institucional” i “manca d’urgència”, diu.
San Juan, fins i tot, va presentar una demanda contra l’empresa pública al maig per a exigir més transparència sobre els problemes de servei. Hi reclamava informes periòdics sobre les interrupcions i les restitucions del servei, supervisió judicial mitjançant un interventor o un comissionat especial, i un pla global per a identificar i mitigar els problemes.
Les parts van arribar a un acord al juny que incloïa la creació d’una comissió conjunta per a investigar i afrontar les mancances, l’accés a informació i dades operatives, la possibilitat que personal municipal inspeccionés equipaments i instal·lacions, i el pagament de 363.308 dòlars a la ciutat.
Amb tot, no hi ha cap acord sobre qui en té la culpa ni sobre com se n’ha de sortir.
Membres del Partit Nou Progressista, la formació que controla el poder legislatiu de Puerto Rico, han concentrat les crítiques en Luis González Delgado, president executiu de PRASA.
Pocs mesos després de ser nomenat, el 2025, González Delgado va destituir Roberto Martínez Toledo, director regional de l’empresa a San Juan. Els responsables municipals de San Juan, en la demanda contra PRASA, relacionen l’inici de la crisi de l’aigua amb la sortida de Martínez Toledo de la companyia.
El mes passat, en una sala de comissions del senat a San Juan, diputats i càrrecs del govern es van reunir en una audiència pública amb el president de l’empresa per parlar dels problemes d’abastament.
González Delgado va dir que havia destituït Martínez Toledo perquè no compartia el criteri de la direcció sobre la manera d’afrontar els problemes de servei. Concretament, el va acusar de no haver instal·lat infrastructures crítiques i de no haver dut a terme tasques de manteniment i millores de capital durant els deu anys que va ocupar el càrrec.
“Parlem d’infrastructures crítiques que han estat dècades en funcionament”, va dir González Delgado. “El seu deteriorament acumulat exigia atenció i inversió sostingudes durant molts anys, una atenció i una inversió que li van ser negades durant massa temps.”
Els responsables de San Juan, en canvi, sostenen en la demanda que la pèrdua del coneixement de Martínez Toledo ha entorpit la restitució del servei. Ell, per la seva banda, ha declinat de fer declaracions per mitjà d’una portaveu municipal.
“L’enginyer Martínez Toledo considera que no és el moment d’obrir una altra polèmica pública”, deia la portaveu, Betsy Nazario, en un comunicat, en què afegia que “les acusacions no reflecteixen els fets amb exactitud”.
Mentre es feia l’audiència, es va trencar una altra canonada i 36.000 clients van quedar un dia sense servei.
Tanisha Gaspar Clemente va fundar PAYE, una organització sense ànim de lucre de Piñones, per oferir serveis educatius als infants del barri quan l’escola de primària va tancar el 2017. L’entitat també té programes socials per a gent gran i per a mares, i un menjador social durant deu mesos l’any.
El menjador serveix cent dinars una volta la setmana de l’agost al maig, i llavors atura el servei per dedicar l’espai i els diners al programa d’estiu per a infants.
Ara l’entitat les passa magres perquè l’accés a l’aigua continua essent inestable. Quan el barri va passar un mes sense subministrament regular, a començament d’any, l’organització va tornar a obrir el menjador social per fer front a la inseguretat alimentària de la comunitat. Però el va haver de tancar al cap d’una setmana perquè no hi havia prou aigua per a mantenir alhora la cuina i el programa d’estiu.
“Això és esgotador”, diu Gaspar Clemente. “Dia rere dia, any rere any, arreglem problemes que no ens hauria de tocar resoldre.”
El fet que més la indigna és la manca de comunicació clara entre les comunitats i PRASA. Ningú no els avisa de quan s’interromprà el servei, ni per què, ni quant de temps. I els talls són irregulars: a vegades un carrer conserva l’aigua i el del costat no en té, diu. “Això és un caos”, resumeix.
A un quart d’hora de Piñones, hi viu John Paz, que fa sis mesos que s’ha instal·lat a Ocean Park, un barri més benestant de San Juan.
Paz, de quaranta-dos anys, diu que va passar més d’un mes sense aigua fiable al juny i que el servei continua essent inestable fins i tot després d’haver-se arreglat la canonada principal.
“Aquest subministrament esporàdic i irregular, aquestes racions d’aigua, com jo en dic, et fan sentir com si visquessis dins Mad Max”, diu Paz. “És frustrant i et fa sentir menys que humà.” L’aigua arriba amb molt poca pressió o, directament, no arriba, explica.
Paz diu que ell i la seva dona tenen la sort de disposar d’una cisterna que els permet d’emmagatzemar aigua.
Tot i això, la situació continua essent precària. Si un veí té una avaria, per exemple, si li esclata un tub de la cisterna, la ració de tot l’edifici se’n va al carrer.
“Veig pedaços en coses que s’haurien d’haver arreglat fa trenta anys, i això abans d’una situació d’emergència”, diu. “Això és abans no torni a caure tota la infrastructura de l’illa durant la temporada d’huracans. Passarà, i quan passi serà una altra crisi humanitària, d’unes dimensions que tornaran a no tenir precedent.”
