Així s’ha disparat l’independentisme aquest mes d’octubre històric

  • El CEO ha mostrat un creixement espectacular del suport a l’independentisme respecte del sondatge de final de juliol

El mes d’octubre proppassat ha estat d’una intensitat política sense precedents, començant amb el referèndum i acabant amb la proclamació de la República Catalana. És al llarg d’aquests dies que es va fer l’enquesta del baròmetre del CEO, que ha mostrat un creixement espectacular del suport a l’independentisme respecte del sondatge de final de juliol: del 41% el mes de juny s’ha passat a l’actual 49%, el suport més elevat d’ençà que es fa aquesta pregunta en concret (2014).

L’1-O dispara l’independentisme… però no els partits
Aquests darrers mesos han fet augmentar els partidaris de l’estat independent, però això no s’ha traduït en un suport més ampli als partits independentistes. L’estimació del CEO manté el nombre d’escons, mentre que fa retrocedir lleugerament el suport als partits.

Les formacions independentistes tenen un problema per a acumular tot el vot partidari de l’estat independent. Només un 72% dels actuals partidaris de la independència diu que va votar Junts pel Sí o la CUP. La xifra augmenta en la intenció de vot (76%), el que es podria veure incrementat per un 12% que encara es manifesta indecís.

Un 6% dels independentistes diuen que votarien Catalunya Sí que es Pot, cosa que significa gairebé un terç dels votants d’aquesta formació. De la mateixa manera, un 9% de l’electorat socialista seria partidari d’un estat independent.

Cal destacar que encara no hi ha candidatures clares i que no hi havia un horitzó electoral en el moment que es va fer l’enquesta, però sembla clar que la fórmula electoral pot ser clau per a superar les candidatures de JxSí i la CUP i assegurar una victòria independentista el 21-D.

La CUP, justament, és la formació amb menys fidelitat de vot: de moment, només un 58% repetiria. Un quart del seu electoral aniria cap a JxSí i una desena part, cap a CSQP. Tot i això, només perdria un escó o dos, ja que a la vegada obtindria també vots provinents de JxSí i els comuns. Són aquestes dues formacions on hi ha, principalment, un transvasament de vot, bidireccional. La campanya que facin, la fórmula electoral que triïn i l’objectiu de les eleccions poden ser clau per a decantar gran part de l’electorat.

L’1-O: un abans i un després en la política catalana
L’actuació per a impedir l’1-O va ser un cop importat a la imatge de l’estat espanyol, tant internacionalment com per a l’opinió catalana. Un 80% de catalans suspèn el paper del govern espanyol aquell dia, segons el CEO, i tres quartes parts de la ciutadania suspèn també l’actuació de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil.

En contraposició, l’actuació dels Mossos d’Esquadra és aprovada pel 74% de catalans, com també hi ha una majoria (62%), que va més enllà de l’independentisme, que aprova l’actuació de la Generalitat durant aquella jornada.

El referèndum va generar diverses sensacions entre els qui no van participar-hi, principalment por (46%), incertesa (73%) i prudència (57%). Entre els que hi van participar, tot i compartir també aquestes sensacions, destaquen sobretot la il·lusió (85%), l’esperança (85%) i la confiança (80%) que va generar l’1-O.

La gran majoria de l’independentisme es va mobilitzar (91%), però també ho va fer una bona part dels qui no volen un estat independent: d’aquests, un 35% es va mobilitzar per votar sí i un 48% per votar no.

Participació en l’1-O segons el rècord de les eleccions al Parlament. Dades del CEO.

La majoria d’enquestats ja tenien decidit que hi participarien des de feia força temps, però prop d’una desena part dels votants ho va decidir el mateix dia, i justament aquella jornada pot ser clau perquè una part de la població hagi fet el pas definitiu cap a l’independentisme.

Per partits, els votants de Junts pel Sí i la CUP van votar massivament, mentre que els comuns van tenir una alta presència, encara que no massiva. Fins i tot, una part gens menyspreable del PSC (26%) i també de C’s (19%) i el PP (7%) diuen que hi van anar.

En l’enquesta es troben sobrerepresentats els qui van anar a votar (58%), però, igual que passa en unes eleccions, sembla que n’hi ha una part que amaga l’abstenció. Hi ha dos factors que fan pensar que es tracta d’aquest comportament més que no pas de cap error en la mostra.

Només un 39,5% de la població diu que va votar Junts pel Sí o la CUP, força similar al pes en el cens. A més, trobem més mobilització del no de la que realment hi va haver. Només un 84% diu que va votar sí, tot i que el sí va representar, en realitat, el 90,18% dels vots. Aquesta diferència pot ser, segurament, de gent disposada a votar, com mostraven totes les enquestes, però que s’ho va repensar després d’haver vist les imatges de violència policíaca.

L’enquesta mostra que l’encaix de Catalunya s’ha convertit en el centre del debat, amb un allunyament de la majoria de catalans respecte de totes les institucions espanyoles i un creixement de l’independentisme. També es mostra que no hi ha res guanyat per ningú i que la fórmula electoral pot ser clau, a manca d’una setmana perquè es tanquin les candidatures de manera definitiva de cara al 21-D.

La població catalana suspèn les institucions espanyoles… i de la UE
Una de les coses més destacades que han comportat els fets d’aquests últims mesos és el creixement de la desconfiança envers les institucions de l’estat espanyol, les quals haurien de ser neutrals, ja que no passen per les urnes, com ara els tribunals de justícia, la policia espanyola i la Guàrdia Civil o l’exèrcit.

La institució més mal valorada de totes és, justament, la monarquia espanyola, que s’ha allunyat del seu paper neutral i de mediador. Un 78% de catalans la suspenen, amb una nota mitjana d’un 1,82, i un 60% valora la monarquia espanyola amb un zero, superant negativament fins i tot la banca i el govern espanyol.

Si el govern espanyol i la monarquia són les institucions més mal valorades, trobem que la policia espanyola i la Guàrdia Civil són les que més han empitjorat la imatge. En el baròmetre anterior, només un terç de catalans suspenia els cossos de l’estat, però l’ús polític i la seva actuació han fet que actualment la xifra s’hagi gairebé duplicat, fins al 59% (27 punts més).

Confiança del 0-10 en diverses institucions. Dades del CEO.

Un altre protagonista d’aquestes darreres setmanes que també ha empitjorat la imatge de manera important és la Unió Europea. El fet que no hagi condemnat la violència ni hagi intervingut en el cas català, tot i ser ja un problema europeu, ha minvat la valoració que fan els catalans d’aquesta institució.

Tot i això, un 68% voldria continuar formant-hi part si Catalunya esdevingués un estat independent. També baixen en la valoració actors que han tingut un paper protagonista els darrers mesos, com els mitjans de comunicació i els tribunals de justícia.

En l’altre extrem, segons l’enquesta, ha crescut la confiança envers la Generalitat i el Parlament de Catalunya. En el cas de la Generalitat, una majoria (56%) aprova la gestió dels últims mesos, encara que una quarta part de la població ho valora amb un zero.

En aquest cas, hi ha un clar component ideològic, ja que el govern català és aprovat per gairebé tots els independentistes i suspès per prop d’un 80% dels qui s’hi oposen. La mala valoració del govern espanyol, en canvi, és transversal.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any