L’article 155 de la constitució espanyola és l’instrument amb què el govern espanyol pretén frenar l’independentisme. La redacció de l’article és vague i no preveu mesures concretes contra l’autonomia. Tanmateix, aquestes últimes setmanes alguns mitjans de comunicació espanyols i partits com ara Ciutadans han especulat amb la possibilitat que serveixi per a forçar unes eleccions autonòmiques a Catalunya, per a prendre el control dels Mossos d’Esquadra i les competències en educació o per a intervenir TV3 i Catalunya Ràdio.

Les mesures que pensa emprendre el govern espanyol, en principi, se sabran dissabte. Rajoy ha convocat un consell de ministres extraordinari després de les respostes del president Carles Puigdemont als seus requeriments. Si se segueix el procediment habitual, el portaveu del govern espanyol explicarà els acords presos una volta acabat el consell de ministres.

Però aquestes decisions no s’aplicaran immediatament. Abans s’hauran de sotmetre a l’aprovació del senat espanyol, on la majoria absoluta del PP és suficient per a activar-les. No obstant això, aquest ple no és previst que es faci fins el dia 30 o 31. De fet, l’endarreriment del consell de ministres fins dissabte per la presència de Rajoy al Consell Europeu que es fa a Brussel·les implica també que la mesa del senat no es pugui reunir almenys fins dissabte mateix, tot i que potser es reunirà dilluns o dimarts de la setmana entrant.

Un procediment sense terminis establerts
En primer lloc, la mesa del senat –on el PP també té majoria– ha d’avaluar les mesures que decideixi el govern espanyol. Després, s’ha de convocar una comissió –podria ser la comissió general de les comunitats autònomes o una altra de mixta– perquè avaluï el cas abans d’enviar un nou requeriment a Puigdemont. Al president li demanaran que aporti tota mena de documentació o al·legacions en relació amb les mesures que proposa el govern espanyol per a aplicar el 155. A més, la comissió ha de traslladar la proposta al ple del senat.

Al seu torn, Puigdemont pot demanar de comparèixer al ple del senat. És molt poc probable, tenint en compte que el president català va refusar l’oferta de debatre el referèndum al congrés espanyol i que a la carta que ha tramès avui a Rajoy ja ha avançat que la Generalitat aixecaria la declaració d’independència com a resposta a l’aplicació del 155. Si ho considera oportú, Puigdemont pot designar una persona que assumeixi la seva representació al senat. Ni la constitució espanyola ni el reglament de la cambra no estableixen cap termini, però fonts del senat han apuntat a l’ACN que es podrien donar 48 hores.

Una vegada rebuda la resposta del president de la Generalitat o esgotat el termini, la comissió s’haurà de reunir novament en una sessió on caldrà fer un debat i una votació sobre l’informe del consell de ministres. La comissió també pot proposar condicions o modificacions a les propostes del govern espanyol. Tot això tenint en compte que el reglament del senat tampoc no estableix cap termini per a fer aquests tràmits.

Finalment, l’informe que surti de la comissió es debatrà i es votarà al ple del senat. Ací el reglament sí que estableix que podran intervenir-hi els portaveus de cada grup i que tindran dos torns d’intervenció d’un màxim de vint minuts. La majoria absoluta del PP a la cambra garanteix que les mesures que prengui el govern espanyol contra l’autogovern de Catalunya s’aprovaran.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]