La ultradreta francesa converteix l’aire condicionat en un camp de batalla polític

The Washington Post · Ania Nussbaum

Després d’anys de menystenir l’amenaça del canvi climàtic, l’extrema dreta francesa s’ha erigit en la gran defensora de l’aire condicionat per provar de seduir els votants descontents amb la gestió que fa el govern de l’onada de calor històrica d’aquests darrers dies.

Jean-Philippe Tanguy, diputat del Rassemblement National, presentà aquesta setmana una proposta legislativa per a instal·lar aparells d’aire condicionat en milions d’edificis públics i privats de tot l’estat francès, en un intent de treure rèdit polític de la frustració dels votants per la gestió del govern.

El debat, certament, no es limita a l’estat francès. A tot Europa, l’aire condicionat ha esdevingut el nou camp de batalla polític i cultural mentre les autoritats debaten què cal fer per a adoptar la infrastructura del continent, construïda per a un món de temperatures més baixes, a l’escalfament global.

Però la qüestió no ha seguit les divisions ideològiques convencionals.

Si bé els partits de dreta han estat habitualment els que més han insistit en l’opció de l’aire condicionat com a solució immediata a la crisi climàtica, sovint a costa de solucions estructurals a més llarg termini, com més va més polítics de centre-esquerra han obert la porta a una tecnologia que ha passat de luxe a necessitat en una Europa que s’escalfa dues voltes més de pressa que qualsevol altre continent.

I amb raó: la calorada sense precedents d’aquestes darreres setmanes a Europa ha deixat milers de víctimes mortals, i les polítiques de reducció d’emissions no podran aturar l’augment de les temperatures a curt termini. Però l’aire condicionat, que refrigera els interiors a còpia d’expulsar la calor a l’exterior, també amenaça d’agreujar el problema de la calor, especialment en zones urbanes densament poblades, i d’augmentar encara més la demanda energètica i, de retruc, les emissions.

A l’estat francès, el Rassemblement National –que ha votat repetidament contra propostes relacionades amb el canvi climàtic– ha optat per l’aire condicionat amb vista a les presidencials de l’abril de l’any vinent, en què el partit parteix com a gran favorit als sondatges.

L’impacte de la calorada d’aquestes darreres setmanes ha desfermat poc menys que un terratrèmol polític, i ha alterat significativament sectors com ara el transport, l’educació i l’agricultura. Les temperatures altes també han posat a prova el sistema sanitari del país. Nicolas Revel, director general dels hospitals públics de París, va dir que preveia que enguany hi hagués més morts relacionades amb la calor que no pas el 2025, en què se’n registraren unes 5.700.

Per fer-hi front, Tanguy proposa d’invertir uns 20.000 milions d’euros entre avui i el 2030 en un pla de preparació contra la calor que inclou aïllar tèrmicament les llars i comprar uns 40 milions d’aparells d’aire condicionat.

El president francès, Emmanuel Macron –reelegit el 2022 amb un ambiciós programa climàtic–, tampoc no s’ha girat d’esquena a les virtuts de l’aire condicionat: fa poc, de fet, el govern encarregà 30.000 aparells d’aire condicionat per als hospitals del país.

A escala més general, tan sols un 28% de les llars franceses disposa d’aire condicionat, segons la consultora de transició energètica Hello Watt, en comparació amb més d’un 50% de les llars en països del sud d’Europa, com ara Grècia, Itàlia i Espanya.

L’agència francesa de transició ecològica, ADEME, recomana alternatives a l’aire condicionat per als edificis, entre les quals hi ha opcions com l’emmagatzematge subterrani d’energia tèrmica o la refrigeració d’edificis amb aigua. L’electorat francès també sembla que s’estima més unes altres solucions: un sondatge publicat la setmana passada per l’agència demoscòpica Elabe, sense anar més lluny, revelava que la majoria dels francesos compartia l’opinió que l’aire condicionat és tan sols una solució a curt termini per al canvi climàtic. L’única excepció són els votants del Rassemblement National, la meitat dels quals diu que instal·lar aire condicionat a gran escala hauria de ser la gran prioritat del govern en matèria de política climàtica.

La qüestió de l’aire condicionat sembla destinada a immiscir-se en el debat polític de les eleccions presidencials. Tant si la candidatura del Rassemblement National és encapçalada per Marine Le Pen com per Jordan Bardella, la formació ho té tot de cara per passar a la segona volta de les eleccions de l’any vinent, segons els sondatges.

El moviment polític d’esquerres de Jean-Luc Mélenchon –un altre dels grans aspirants a la presidència– també ha presentat una proposta que demana d’instal·lar sistemes d’aire condicionat als hospitals públics, residències de gent gran i escoles del país. Però el document també ve amb un advertiment: l’ús desmesurat de l’aire condicionat no farà sinó agreujar el problema de l’escalfament global.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb