Àgueda Micó: ‘No sóc partidària de repetir la coalició Compromís-Podem’

  • Entrevista a Àgueda Micó, candidata a substituir Enric Morera a la secretaria general del Bloc

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
16.03.2016 - 22:00

Després de tretze anys Enric Morera deixarà la secretaria general del Bloc Nacionalista Valencià i donarà pas a un nou lideratge. De moment només hi ha una candidata a substituir-lo, Àgueda Micó, fins ara secretària d’organització, que representa l’opció continuista. El congrés en què s’oficialitzarà el relleu es farà el 21 i 22 de maig. Tanmateix, el Bloc s’ha reservat una disposició addicional perquè, si es convoquessin eleccions espanyoles novament, es pugui paralitzar el congrés fins passats els comicis.

Sigui com sigui, tant si es converteix en secretària general del Bloc com si no, Àgueda Micó és una veu autoritzada per parlar del partit, de Compromís i també d’unes possibles eleccions espanyoles. És membre de l’equip negociador de Compromís-Podem, una coalició que descarta de repetir en cas que hi hagi eleccions, i no tanca la porta a asseure’s a negociar amb Ciutadans. Perquè el seu objectiu és portar el Pacte del Botànic a Madrid.

—Representeu la candidatura continuista?
—No m’agrada eixe concepte. [Riu.]. És clar, la gent que m’acompanya a la candidatura és gent de l’executiva nacional, on jo també  estic. La gent que treballa a l’executiva general em dóna suport, sí. Per tant, no sé si això em converteix en candidata continuista o no.

—Sou crítica amb algunes decisions que ha pres el Bloc?
—Sóc una persona crítica i autocrítica. Des de sempre. És veritat que hem pres decisions molt consensuades i en algunes altres ens ha costat més d’arribar a un consens.

—Per exemple, la decisió de concórrer a les eleccions espanyoles amb Podem?
—Per exemple. Aquesta ha estat l’última. Però també en la configuració del reglament de primàries. Va ser un procés intern complex dins el Bloc. De fet, crec que totes les decisions que prenem són complicades perquè van més enllà de la nostra sobirania interna com a Bloc i que hem de consensuar amb forces que també formen part de Compromís. Les decisions han de passar per sobre del Bloc, després han d’anar als òrgans de Compromís, han de passar processos de consens intern i de negociació, i tot això fa que siguin una mica més complicades del que és normal.

—Si es repeteixen les eleccions, Compromís com s’hi hauria de presentar?
—Sóc partidària que prenguem una decisió entre tots i totes. També crec que dependrà de les circumstàncies estratègiques. En canvi, no sóc partidària de repetir la coalició tal com està. La coalició Compromís-Podem crec que no toca.

—I què toca?
—Toca que pensem estratègicament què ens convé més a Compromís. Si fer una candidatura nosaltres sols o bé buscar eixa plataforma valenciana que ja vàrem intentar en aquestes últimes eleccions amb EUPV i forces més minoritàries de l’esquerra, i que no va eixir. Si jo haguera de tancar alguna porta, és la de Compromís-Podem.

—Què creieu que ha fallat, en aquesta coalició?
—Que no ha estat tan ampla com nosaltres volíem. A l’executiva nacional del Bloc vàrem defensar que es buscara una plataforma on pogués estar tota la gent valencianista i d’esquerres del País Valencià. I no ho vàrem aconseguir. Ni els uns ni els altres, perquè al final EUPV no va participar-hi. Jo crec que si hi torna a haver eleccions, hem de buscar una cosa diferent, on tothom se senta còmode.

—Aquesta decisió, segurament, també acontentaria aquells que han abandonat l’executiva del Bloc i de Compromís per l’aliança amb Podem.
—Bé, eixa gent crec que es va excloure un poc. Aleshores, jo crec que eixa gent hauria de tornar a participar de la vida del partit i ho ha de fer en qualsevol decisió que prenguem. Ells han de formar part de la presa de decisions. Al Bloc som molt assemblearis i tenim una democràcia de base. Fem debats locals, comarcals, tenim el consell nacional que és per on passen totes les decisions, hem utilitzat el referèndum virtual alguna vegada… Aquesta gent que va dimitir de l’executiva no vol dir que no haja de poder participar en els processos decisoris interns.

—Si finalment hi ha eleccions, la posició del Bloc s’haurà de decidir amb un referèndum?
—No sé si serà amb un referèndum o no. Crec que cal buscar una solució en la qual tothom se senta còmode. No sé si la solució és un referèndum perquè tenim el consell nacional, assemblees locals i comarcals. El referèndum de tant en tant l’utilitzem i és una eina que es pot utilitzar. En tot cas, crec que cal buscar el consens intern. Buscar una solució que si no pot acontentar tot el món, satisfaça la majoria. Això exigeix fer molta pedagogia interna, veure d’una forma molt transparent i oberta quines són les opcions que tenim sobre la taula, veure què desitgem el Bloc, què desitja Iniciativa, què desitgen els Verds i què desitja la gent de Compromís, que no ha de coincidir per força, i a partir d’aquí buscar la solució que tinga més rebuda al que volem tots i totes. Que ningú puga tenir la sensació de frustració que de vegades hi pot haver internament.

—Com els militants que van abandonar l’executiva.
—Sí. Però bé, jo no era partidària del pacte amb Podem. La meua prioritat era fer una plataforma àmplia i d’esquerres. Però, és clar, hi ha una qüestió bàsica, i és que Compromís és la suma de forces diferents. Ni el Bloc ni Iniciativa ni els Verds no poden imposar una solució a la resta de membres de la coalició. Tots hem de ser capaços de saber que les decisions sempre hauran de ser consensuades. Això a vegades ens porta problemes, però també ens porta a entendre la política d’una altra manera.

—En aquest congrés també discutireu la duplicitat de càrrecs. Hi esteu en contra?
—Sí, i tant. Si volem tenir una estructura orgànica forta, fa falta separar els càrrecs orgànics dels institucionals. Crec que no ha de ser una barrera infranquejable. Les coses no són blanques o negres, però sí que la secretaria general i els caps de les àrees de gestió haurien de ser persones que treballaren en exclusivitat pel partit. És la manera de ser el millor instrument per a fer els canvis socials i les transformacions que volem fer des del govern.

—Com es pot enfortir l’aliança amb Compromís, que en alguns moments ha semblat perillar.
—Els del Bloc provenim d’una cultura política i Iniciativa d’una altra. Però això ja va passar. Ens centrem molt en Podem, però hem pres més decisions internes, com ara els reglaments de primàries de les eleccions europees i de les eleccions espanyoles i locals, on vàrem tenir internament posicions molt divergents. Però al final vàrem arribar a un acord. Vull dir que la manera d’enfortir les relacions és intentar millorar la forma de prendre decisions internament. Dotar-se de mecanismes per a prendre decisions que siguen un poc més àgils.

—A què us referiu quan dieu que voleu mecanismes més àgils?
—Doncs que moltes vegades arribem a situacions de blocatge. No ho sé, caldrà que estudiem entre tots i totes com agafar les normes i bases de Compromís, per a veure com podem millorar la presa de decisions i acords interns.

—Heu dit que cal consolidar el projecte de Compromís. Aspireu a ser la primera força?
—Sí. Jo crec que l’objectiu clar que tenim com a valencianistes és convertir Compromís en la força hegemònica de l’esquerra al País Valencià. Compromís és ara mateix un referent per a la societat valenciana. La lluita contra la corrupció i el canvi real, la gent l’ha associat a Compromís. Som la força d’esquerres que més ha crescut. I, a més a més, la tasca que duem a terme i les formes, sobretot, amb que despleguem les polítiques al govern valencià també, demostren a la gent que som l’única força de canvi que diem que érem. A la gent li agrada molt el canvi que fem. Crec que és un bon moment i és el que sempre hem volgut els valencianistes del País Valencià. Nosaltres volem unificar l’estima per la terra amb les polítiques socials, per a conjugar-ho tot dignificant el fet de ser valencià i valenciana. L’objectiu que jo em marque per al Bloc i que vull per a Compromís és convertir-se en eixa força hegemònica de l’esquerra transformadora del País Valencià.

—És a dir, ser la força més votada.
—Sí, és clar. Tots aspirem a ser la força més votada i nosaltres ho volem, almenys de l’esquerra. Ara, si podem aspirar a ser la força més votada de l’esquerra i de tot l’espectre polític valencià, doncs també ho volem.

—Josep Barberà, nou president d’Esquerra Republicana del País Valencià, deia recentment que el seu propòsit és d’unificar les forces valencianistes d’esquerra per superar l’etapa autonòmica. Compartiu aquest objectiu?
—Què vol dir exactament superar l’etapa autonòmica? Què vol Josep Barberà?

—Ell explicava que el nou govern valencià experimenta de primera mà les limitacions de ser una comunitat autònoma i que aviat les forces valencianistes ‘veuran que la solució no és reformar el marc autonòmic, sinó canviar’, deia textualment.
—Jo crec que l’autonomia és més una oportunitat que no pas una barrera. Nosaltres, ara que som al govern, veiem que la capacitat que tenim com a valencians i valencianes de poder autogovernar-nos, evidentment no és la que voldríem, però crec que hem d’anar a pams. Ara mateix necessitem –i això és la base fonamental de la nostra forma de ser valencianistes– treballar pel finançament. Per a nosaltres és clau i els nostres esforços s’han d’adreçar a buscar els mecanismes perquè els nostres governants tinguen el finançament adequat per a poder desenvolupar els serveis públics. I a partir d’aquí ja anirem mirant altres coses. Crec que al País Valencià hem d’anar pas a pas perquè si no ens equivocarem. Per tant, nosaltres ara estem centrats a governar les institucions valencianes, a tornar la dignitat a les persones que viuen al nostre país. I per això necessitem que els nostres esforços es dediquen a millorar l’autogovern mitjançant el finançament, superar l’infrafinançament i reclamar el deute històric.

—Formeu part de l’equip negociador de Compromís-Podem a Madrid. Veieu possible que s’acabi formant govern?
—Jo vull pensar que sí. Sí. Sóc optimista. Sóc com Baldo [Joan Baldoví]. Baldo sempre diu que sí.

—Precisament Joan Baldoví, avui [ahir] ha obert la porta a negociar un pacte de govern en què hi hagi Ciutadans.
—Sí. Això no és una qüestió de partit. Si Ciutadans és capaç d’acceptar un pacte programàtic de transformació i de canvi, jo no tancaré la porta per evitar que Ciutadans done suport a un govern de canvi i transformació. Jo no em posaré contra ningú. És que si el PP també signara programàticament un acord amb polítiques d’esquerres, polítiques socials, polítiques de canvi, permetria que el PP hi donara suport.

—Però Baldoví havia dit més d’una volta que no entraria en un pacte en què hi hagués Ciutadans. Aquesta situació, doncs, pot canviar.
—Nosaltres volem traslladar l’Acord del Botànic a Madrid perquè si a nosaltres ens ha funcionat, pensem que també pot funcionar a l’estat espanyol. Si Ciutadans vol donar suport a eixe govern a la valenciana a l’estat espanyol, a nosaltres no ens sembla malament. Però, és clar, és una qüestió programàtica. Evidentment, per a arribar a un acord, Ciutadans hauria d’estar d’acord en determinades qüestions que nosaltres creiem essencials. Però ja et dic que això serà complicat, a Ciutadans. Serà complicat per a ells.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any