Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

El 10 d’agost entrarà en vigor un nou criteri del Departament d’Agricultura per a validar o revocar projectes d’energies renovables, segons que ha pogut saber VilaWeb. Les estadístiques mostren que, fins ara, Agricultura és amb diferència qui s’oposa a més candidatures de projectes en les comissions de l’òrgan que els ha d’avalar, la Ponència d’Energies Renovables. Bona part de les propostes denegades pel departament, a més, tenen el vist-i-plau de la resta de membres (Energia, Urbanisme, Territori, Cultura i els ajuntaments dels municipis afectats). Oriol Anson, representant d’Agricultura a la Ponència, diu a aquest diari que els nous paràmetres són ‘flexibilitzats i matisats’ i, segons ell, permetran de desblocar molts projectes aturats.

Catalunya arrossega un fort endarreriment en la transició a les energies renovables. La Unió Europea va establir que, a partir d’enguany, el 20% de l’energia total consumida a cada país ho havia de ser a partir de fonts renovables, però a Catalunya la xifra encara és al 8,5%. Unes dades que han fet créixer la preocupació del sector. Ahir mateix, les Cambres de Catalunya van demanar que s’abordessin ‘sense dilacions el màxim d’inversions en el camp de les renovables’ i van quantificar en quaranta milions d’euros els diners perduts per la revocació d’una vintena de projectes eòlics. El blocatge a la Ponència d’Energies Renovables, doncs, ha alentit encara més un procés que reclama celeritat. Què ha passat, exactament? A què es deuen, la primera posició més rígida d’Agricultura i aquesta rectificació posterior?

Agricultura ha tardat nou mesos a formalitzar un criteri

El problema ve de lluny. Una legislació del 2009 blocava des del 2012 la construcció de parcs eòlics i la instal·lació de plaques solars. El novembre de l’any passat, un decret llei aprovat pel govern havia de posar fi a l’enquistament, llevant els entrebancs a les empreses i els seus projectes de transició energètica. Però, segons les empreses, no ha estat així, sobretot, perquè no poden presentar els projectes anticipant-se als requisits que els demanarà Agricultura, i això multiplica la probabilitat que els projectes no s’aprovin. El departament ha tardat nou mesos a establir els criteris que especifiquen amb claredat quins sòls tenen un valor agrològic prou elevat per a impedir-hi la construcció d’instal·lacions de renovables.

Oriol Anson, que és director general de Desenvolupament Rural, admet que aquesta confusió ‘ha generat cert desconcert en els promotors‘. Anson argumenta que tot plegat s’ha alentit perquè el decret llei no especifica els criteris que ha d’aplicar Agricultura, i per tant, s’han hagut d’elaborar a posteriori. ‘Ens hem adonat que potser les primeres decisions que havíem pres eren excessivament estrictes’, reconeix. Després d’aquesta revisió, opina Anson, els criteris ‘són justos i raonables i permetran d’instal·lar aquestes plantes en sòls que a les empreses els vagin bé’. Amb tot, diu: ‘S’ha dit que molts projectes els havíem denegat nosaltres i no és ben bé així, sinó que els hem fet una aprovació condicionada al fet que cerquin una finca alternativa a la mateixa zona’, tot i que amb una qualitat agrològica menor.

Les empreses critiquen que fins ara hi ha hagut arbitrarietat

L’establiment de nous criteris hauria de posar fi a la confusió, però les crítiques no s’acaben aquí. Unes quantes empreses lamenten haver detectat arbitrarietat en algunes denegacions impulsades per Agricultura. Fins ara, en absència d’un criteri extens i detallat, el departament ha prioritzat la disponibilitat del sòl agrològic: ‘Tenim la responsabilitat de preservar la producció alimentària’, remarca Anson. Així, s’ha basat essencialment en les vuit categories que serveixen per a classificar la fertilitat dels sòls. En els que pertanyen a les categories 1 i 2, els de més valor, la directriu ha estat impedir-hi qualsevol instal·lació. En els que pertanyen a les 3 i 4, hi han proposat limitacions: a cada municipi, només se n’haurien de poder fer en el 10% dels terrenys de secà i el 5% dels de regadiu. ‘De la classe 5 en amunt, no tenim cap objecció que s’hi instal·lin les plantes’, defensa Anson.

Però aquesta explicació no ha estat suficient per a moltes empreses, que han assenyalat com en diversos casos s’havien desactivat projectes prevists per a sòls de qualitat elevada que, malgrat tot, estaven inactius. Anson accepta que ‘s’han abandonat molts terrenys’, però defensa que caldria ‘veure què entén la gent que fa la crítica de què és un sòl inactiu’, perquè, recorda, hi ha terrenys on només es conrea per temporades. Anson no ha concretat a VilaWeb el paper que tindran aquestes categories en els nous criteris, ni tampoc en quin sentit s’han ‘matisat i flexibilitzat’, atès que la Ponència encara els ha de saber. Però ha reivindicat: ‘No ens oposem en absolut a la transició energètica, al contrari, en som molt favorables. Passa que la volem fer de manera ordenada’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.