Afectats per l’esvoranc del Putxet preparen una reclamació col·lectiva contra la Generalitat

Una tercera part dels afectats per l’esvoranc provocat per les obres de la L9 al Putxet s’ha incorporat a una plataforma que prepara una reclamació col·lectiva contra la Generalitat. L’advocada Carmen Pérez Pozo Toledano, que representa els veïns i que també va participar en les reclamacions pel col·lapse del Carmel, ha explicat a l’ACN que exigiran compensacions pels danys materials, personals i econòmics, així com per la possible devaluació dels habitatges. La plataforma considera que les bestretes per a les famílies i els préstecs per als comerciants són mesures puntuals que no ofereixen una solució global als afectats.

La reclamació es dirigirà contra la Generalitat perquè és la promotora de les obres, segons ha detallat Pérez Pozo. Posteriorment, serà el govern qui podrà reclamar les quantitats corresponents a les empreses de la unió temporal d’empreses encarregada dels treballs. “Si em paga la Generalitat, jo no he de reclamar a la UTE; ja reclamarà la Generalitat a la UTE”, ha afirmat l’advocada, que considera que obligar els afectats a dirigir-se separadament contra les administracions i les constructores suposaria un esforç innecessari.

Pérez Pozo ha precisat que es faran reclamacions individualitzades, perquè els danys i les circumstàncies són diferents en cada cas, però es tramitaran de manera coordinada perquè tenen un mateix origen. La setmana vinent el despatx començarà a entrevistar-se amb cada afectat per determinar els desperfectes, les despeses i els perjudicis que ha patit.

La plataforma, creada arran de l’esvoranc del 7 de juliol, agrupa propietaris, llogaters i titulars de locals comercials. Segons l’advocada, aquest divendres ja representava “un 30 i escaig per cent” del conjunt d’afectats, després d’haver començat la jornada amb aproximadament una quarta part. Pérez Pozo preveu que la xifra continuï creixent durant els pròxims dies.

Danys materials, personals i econòmics

La reclamació inclourà tres grans tipus de perjudicis. En primer lloc, els materials, com ara les esquerdes o els desperfectes als habitatges. En segon lloc, els personals, entre els quals l’advocada situa els possibles danys físics, psicològics i morals provocats per l’evacuació i la incertesa. Finalment, es reclamaran els perjudicis econòmics, com la pèrdua d’ingressos dels comerços i la possible reducció del valor dels immobles. Pérez Pozo ha defensat que no és suficient reparar els desperfectes visibles. “No només és una esquerda, sinó que és la sensació d’inseguretat”, ha advertit. En aquest sentit, els afectats volen tenir la possibilitat de contractar tècnics independents que comprovin l’estat dels edificis abans de tornar-hi.

L’advocada també ha remarcat les dificultats dels negocis per recuperar la clientela perduda durant el període d’evacuació i d’afectacions al barri. “Perdre un client és molt fàcil i guanyar-lo és molt difícil”, ha assenyalat. Considera que aquest perjudici també s’haurà de quantificar i compensar econòmicament.

Pel que fa a la línia de finançament activada per l’Institut Català de Finances (ICF), Pérez Pozo ha qüestionat que els comerciants hagin de recórrer inicialment a un préstec per afrontar una situació que no han provocat. “Per què he de demanar un préstec?”, ha preguntat. L’advocada reclama que les mesures provisionals quedin recollides per escrit i es converteixin posteriorment en compensacions definitives.

El precedent del Carmel

Pérez Pozo ha destacat que les administracions han actuat amb més rapidesa que durant el col·lapse del Carmel del 2005 i han ofert abans assistència als afectats. Amb tot, considera que els dos casos comparteixen la preocupació dels veïns per la seguretat dels edificis i pel valor futur dels habitatges.

“El nivell econòmic dels afectats no és el mateix, però el nivell d’angoixa per la seguretat sí”, ha afirmat. En el cas del Putxet, la plataforma vol que es garanteixi que una futura venda dels habitatges no es vegi penalitzada pel fet d’estar situats al costat de la zona afectada per l’esvoranc.

La representant legal també ha explicat que la plataforma encara no té personalitat jurídica pròpia, ja que es va començar a organitzar la setmana passada. Els afectats disposen d’un grup de missatgeria i han escollit dos representants per coordinar-se amb els advocats i les administracions.

“Espero que sigui pel nostre bé”

Avui hi ha hagut una nova reunió informativa al centre cívic. Un dels primers en sortir ha estat José Luis, veí del número 54 de Sant Gervasi de Cassoles. Ha explicat que inicialment esperava poder tornar abans, però que comprèn que s’hagin ajornat les dates per completar les comprovacions de seguretat. “Espero que sigui pel nostre bé”, ha afirmat. Actualment, es troba allotjat en un hotel del mateix barri.

Una altra veïna afectada, Elisabet, ha valorat positivament l’atenció i les solucions provisionals ofertes per les administracions, però ha reclamat que s’aclareixin les responsabilitats. “Em sento agraïda per la bona voluntat, però aquí hi ha algú que falla”, ha conclòs.