29.07.2026 - 11:17
|
Actualització: 29.07.2026 - 21:34
El diari la Directa ha rebut un expedient sancionador de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) contra la investigació periodística que va destapar la infiltració en moviments socials i independentistes de policies espanyols. Volen sancionar-los amb una multa de 7.000 euros i que censurin tota la informació que consideren que vulnera la protecció de les dades personals d’aquests policies. La sanció, contra la qual presentaran al·legacions, és per haver publicat el nom real i inicials dels cognoms, fotografies no prou distorsionades, i els noms ficticis que feien servir els policies per a infiltrar-se.
“Tres anys després de les publicacions, l’estat reacciona sancionant el missatger, sancionant el mitjà de comunicació que va investigar els casos per donar-los a conèixer al conjunt de la societat”, ha denunciat Jesús Rodríguez, redactor de la Directa, en una compareixença de premsa on també han participat l’advocada d’Irídia –que ha assumit la defensa del mitjà– Sònia Olivella, i Elisabet Borreda, co-presidenta del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
La Directa ha destapat sis casos diferents d’infiltracions policíaques durant tres anys. Inicialment, ha explicat Rodríguez, a partir de les sospites compartides de companys de militància d’un dels policies infiltrats al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i a l’associació veïnal Resistim al Gòtic. Després d’aquest, van continuar estirant el fil i destapant un escàndol que va tenir un gran impacte en l’opinió pública i una repercussió en l’àmbit institucional. Les reclamacions a l’AEPD són de quatre policies que l’agència no identifica.
Rodríguez ha destacat com a significatiu que, d’entrada, l’AEPD hagués arxivat la reclamació per la ponderació entre el dret a la informació i el respecte a les dades personals, i que posteriorment se’l fes rectificar des d’una instància superior. També, ha comparat l’actitud de l’estat espanyol amb la del Regne Unit, on la premsa també va destapar la infiltració de policies: “Es dóna la paradoxa que avui dia els noms, cognoms i fotografies dels agents infiltrats en moviments socials del Regne Unit es poden publicar lliurement a qualsevol mitjà de comunicació, també a la Directa, però se’ns ordena censurar totes les dades relatives als policies infiltrats a l’estat espanyol, malgrat la innegable rellevància informativa d’aquests casos.”
Per demostrar la incoherència, Rodríguez ha mostrat publicacions de la BBC i de The Guardian sobre infiltracions al Regne Unit, i com quedaria un dels articles de la Directa assenyalats si censuressin tot allò que demana l’AEPD. “El text seria incomprensible i illegible si retirem tota aquesta informació. Es tracta, en paraules clares i directes, una censura”, ha denunciat.
La publicació de dades, imprescindible per demostrar la infiltració
El periodista de la Directa ha dit que destapar la infiltració de policies en moviments socials, que sempre havia estat un secret a veus, era tot un “repte periodístic”: “Poder demostrar amb proves irrefutables i testimonis el que fins aleshores es consideraven simples rumors o el que des del Ministeri de l’Interior espanyol es va arribar a qualificar com a ‘falòrnies’.” Ha relatat com les fonts oficials de la Direcció General de la Policia espanyola i el gabinet de premsa de Fernando Grande-Marlaska, ministre espanyol d’Interior, “van optar per negar la realitat, tirar pilotes fora o desqualificar les primeres informacions que vam publicar”.
Amb aquest mur davant, els periodistes no podien fer altra cosa que “confrontar les mentides o silencis amb proves”, i van encarregar anàlisis pericials fisionòmics “que demostraven sense marge d’error que les identitats policials i les identitats fictícies corresponien a la mateixa persona”. “Els rostres dels espies que el govern espanyol negava que existissin eren la prova en si mateix de la seva existència”, ha remarcat. Per això, la publicació de les fotografies i tota mena d’informació real sobre els agents i la seva infiltració és indissoluble de la pròpia publicació d’una informació de gran interès públic, guardonada amb el Premi Ramon Barnils de Periodisme d’Investigació l’any 2023.
“Vam reconèixer aleshores un treball rigorós, valent i necessari, que complia amb allò que hauria de ser la funció bàsica del periodisme: fiscalitzar el poder. Avui, l’estat respon a aquest periodisme no amb arguments, sinó amb un expedient”, ha criticat Elisabet Borreda, co-presidenta del Grup Barnils.
No eren agents encoberts
Arran de la investigació periodística, el govern espanyol va reconèixer les infiltracions i un punt clau: no eren agents encoberts sota ordre i control judicial, sinó agents d’intel·ligència, una figura sense regulació legal a l’estat espanyol. “No es tracta de policies que investiguin cap fet delictiu concret sinó que recullen informació de l’activisme a les ordres de la Comissaria General d’Informació”, ha dit Rodríguez.
Això és molt determinant, ha dit l’advocada Sònia Olivella d’Irídia, perquè la resolució de l’AEPD tracta els policies com si efectivament fossin agents encoberts, cosa que els donaria cobertura legal. Aquesta setmana, ha dit, presentaran les al·legacions a la sanció, que inclouran tant aquest argument com el raonament que la llibertat d’informació ha de primar davant de la protecció de les dades personals dels policies.
Ha remarcat que la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) deixa clar que, en el cas d’un agent públic –com és un agent de policia– les seves dades personals tenen menys protecció quan entren en conflicte amb la llibertat d’informació d’un tema que sigui d’interès públic. “Si aquesta sanció es confirma estem davant d’un cas que senta un precedent molt perillós. Això no afecta només a la Directa, és un avís a navegants. La taxa periodística es pot limitar sempre que sigui incòmoda i molesti”, ha advertit Olivella.
En aquest sentit, Rodríguez ha fet públic que hi ha més mitjans de comunicació i particulars contra els quals s’han dirigit procediments sancionadors similars, però no ha dit quins per respectar el seu dret de fer-ho públic quan i com vulguin els afectats. A més de la Directa, altres mitjans com El Salto i eldiario.es van destapar altres casos de policies infiltrats, i molts altres es van fer ressò de les revelacions periodístiques i de les repercussions socials i polítiques de l’escàndol.
La resolució de l’AEPD proposa una multa de 7.000 euros, que es rebaixaria si la Directa acceptés la sanció i la pagués en primer terme, cosa que ja han dit que no faran. Davant d’això, Olivella ha dit que hi haurà una resolució definitiva dotze mesos després de l’obertura de la instrucció, i que si la manté la portaran a la justícia ordinària. Si cal, arribant a altes instàncies europees.
La Directa ha engegat una campanya pública de denúncia d’aquesta persecució i ha publicat un manifest que demana l’arxivament immediat del procediment sancionador i que l’estat espanyol faci els canvis legislatius necessaris perquè la normativa de protecció de dades no es pugui utilitzar per emmordassar i censurar els mitjans de comunicació, com estableix el reglament europeu de protecció de dades.
Nota: El redactor d’aquest article és Arnau Lleonart, que co-presideix el Grup de Periodistes Ramon Barnils al costat d’Elisabet Borreda.
