Després de la publicació a les deu de la nit d’aquest editorial, en l’edició avançada pels subscriptors, ha tingut lloc la detenció a l’Alguer per la policia italiana del president Puigdemont. Tot l’equip de VilaWeb estem treballant per a aportar tota la informació possible sobre els esdeveniments, informació que podeu seguir en temps real des de la portada del diari.

____________________________________________________________

Ahir a la vesprada, a partir de les cinc, la policia va anar buidant la plaça de Sant Jaume i també els bars dels carrers de la vora. Sense contemplacions, els uniformats van fer fora els clients i els van obligar a desplaçar-se fins una línia blindada, lluny de la plaça mateix. Darrere aquella línia hi havia grups de ciutadans de Barcelona que protestaven sorollosament, i per causes ben diverses, contra la batllessa, Ada Colau.

Aquesta imatge d’Albert Salamé, presa uns minuts abans del parlament dins la casa de la ciutat, crec que descriu perfectament l’escena, amb una mirada gairebé literària. Una plaça buida, buidada, amb cadires desplegades ben arrenglerades, però sense ningú assegut i allà, al fons, una furgoneta de la policia taponant-hi l’accés. Rere la línia policíaca, la gent. Dins l’ajuntament, els polítics.

La fotografia no permet de sentir el so ambient però, si voleu, el podeu escoltar en aquest vídeo del moment del parlament i cal dir que impressiona. S’hi sent el crit llunyà dels ciutadans, que és provat d’atenuar o disfressar –d’amortir– per una batllessa reclosa en el seu edifici, protegida per aquells mateixos policies que tant havia denunciat ella temps arrere. Dins el Saló de Cent no se sentien els crits, no se sentia la gent. No hi arribaven els crits, sinó de manera tènue. I després de Gràcia i després de Sants, no tinc cap dubte que volia justament això. Volia, en definitiva, ofegar una protesta que és ben segur que l’hauria acompanyat si la normalitat de la plaça hagués estat possible.

Tanmateix, la qüestió és que tot això, aquesta fotografia, aquest vídeo de la situació viscuda a la plaça, també diu molt d’ella i del moment polític en què es troba el seu projecte, personal i polític. I que demostra, amb la força de les imatges, on ha acabat anant a parar aquella que un dia va dir que arribava a l’ajuntament per canviar-ho tot, per liquidar la política tradicional, per fer fora la màfia i per obrir les portes de la casa gran, finalment, al poble menut. Aquest poble que, com a sol remei, ahir es va haver d’abocar a protestar rere les tanques guardades per la policia del poder.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.