ACN Barcelona.-Els Premis Nacionals de Recerca han reconegut aquest dilluns al vespre el doctor en Biologia Roderic Guigó, coordinador del Programa de Bioinformàtica i Genòmica del Centre de Regulació Genòmica (CRG). La doctora en Astrofísica Nanda Rea ha rebut el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove; la publicació digital ‘UABDivulga’, el de Comunicació Científica; la Fundació La Marató de TV3, el de Mecenatge Científic i la Cooperative Automotive Research Network (CARNET), al Partenariat Publicoprivat en R+I. Els Premis Nacionals de Recerca, convocats per la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRIi), fomenten l’activitat dels investigadors, mecenes, empresaris i comunicadors i el reconeixement social de la ciència.

(En aquesta actualització, s’afegeixen paraules dels guardonats i del president de la Generalitat en la seva intervenció en l’acte de lliurament)Roderic Guigó (Barcelona, 1959) lidera al CRG el grup de recerca de Biologia Computacional del Processament de l’RNA, que desenvolupa programari per a la predicció de gens i l’anotació de seqüències genòmiques. Guigó va participar al Projecte Genoma Humà i en els projectes del genoma de moltes altres espècies. El seu grup treballa actualment en el Projecte Encode, continuació de Genoma Humà, que té per objectiu desxifrar el significat biològic de la seqüència del genoma. També, en el Consorci Internacional del Genoma del Càncer (ICGC) i en el projecte BioSapiens, una extensa xarxa bioinformàtica europea. Guigó ha investigat durant anys als Estats Units en camps com ara la predicció gènica o l’estructura del genoma. La seva tasca ha contribuït a la reinterpretació de la informació continguda al genoma i ha possibilitat l’inici de las seva interpretació funcional.”Sense llibertat, el progrés científic no és possible”En la seva intervenció en l’acte de lliurament dels premis, al Teatre Nacional de Catalunya, Guigó ha reflexionat sobre dos dels trets en què considera que rau l'”èxit” de la ciència i ha assenyalat que “potser valdria la pena tenir-los en compte en aquests moments desconcertants, com molts, en què ens trobem”. “La ciència es fonamenta en el dret de qüestionar lliurement l’autoritat, els dogmes i les convencions establertes. Sense llibertat, el progrés científic no és possible”, ha afirmat el bioinformàtic, que ha destacat la “forta correlació” que existeix entre la qualitat de la democràcia i la progressió científica, ja que amb el mateix nivell de finançament, la ciència és “millor en les nacions més democràtiques”. “El ràpid deteriorament dels principis democràtics més bàsics al qual com a país tan dòcilment ens hem sotmès tindrà eventualment conseqüències negatives per a la ciència”, ha alertat. L’altra característica sobre la qual ha reflexionat ha estat la precisió del llenguatge. “En ciència no hi ha lloc per a la imprecisió, l’exageració, l’equívoc, la presumpció, l’engany. La creació de falses expectatives no té recorregut en ciència. Són un fonament massa feble sobre el qual es fa impossible avançar”, ha reblat. Nanda Rea i les estrelles de neutronsNanda Rea (Roma, 1978) és llicenciada en Física i doctora en Astrofísica per la Universitat de Roma Tor Vergata. És investigadora titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), onha centrat la seva recerca en les estrelles de neutrons, nuclis residuals d’estrelles massives que han explotat. Hi ha milions d’aquestes estrelles a la nostra galàxia, que concentren una massa superior a la del Sol en un diàmetre d’uns 20 quilòmetres i tenen una ràpida rotació i un gran camp magnètic. Rea està especialitzada en l’estudi dels magnetars, estrelles de neutrons envoltades dels camps magnètics més intensos de l’univers. És responsable del descobriment que els magnetars poden comptar amb camps magnètics dèbils, fet que ha revolucionat la concepció clàssica d’aquests tipus d’estrelles. Per arribar a aquesta descoberta, Rea i el seu equip han treballat més de 10 anys amb dades de diversos observatoris espacials com XMM-Newton i Integral, de l’ESA o el Chandra X Ray Observatory o el Swift Observatory de la NASA.Científiques amb minifaldillaRea ha dedicat el guardó a totes les dones que treballen per aconseguir els seus somnis i ha desitjat que un dia, quan als nens i nenes els demanin que dibuixin un científic, no s’imaginin “un home, blanc, gran, amb ulleres, en un laboratori”, sinó també “una dona, jove i amb minifaldilla”. Divulgació de la producció científica de la universitatLa publicació digital ‘UABDivulga’, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va néixer el 2003 per apropar a la societat la producció científica de la universitat i els centres vinculats. La publicació compta amb la participació de científics de 57 departaments de la UAB i 44 centres i instituts de recerca vinculats, a més de 19 empreses spin-off del Parc de Recerca UAB. Ofereix 1.986 articles de tots els àmbits de coneixement de la universitat; inclou entrevistes amb investigadors, en format escrit o en breus càpsules de vídeo, així com més de 155 reportatges videogràfics sobre projectes de recerca. Els continguts es publiquen en català, castellà i anglès i s’envien cada mes en format de butlletí a 2.785 subscriptors.La rectora de la UAB, Margarita Arboix, ha destacat que la publicació aposta per un llenguatge assequible amb l’objectiu de “formar ciutadans” i de “tornar a la societat allò que dona a la universitat”. Recaptació de fons i sensibilitzacióLa Fundació La Marató de TV3 es va crear el 1996 per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per promoure la recerca biomèdica a partir dels fons recaptats amb el programa de televisió i ràdio homònim i organitzar campanyes de sensibilització sobre les malalties que s’hi tracten. Durant 25 anys, La Marató ha recaptat més de 170 milions d’euros, que s’han destinat a 794 projectes d’investigació en recerca biomèdica i malalties greus i cròniques, i s’ha convertit en una de les principals fonts de finançament de la investigació a Catalunya. A més, ha impulsat una tasca de sensibilització social sobre malalties greus i cròniques, que inclou l’organització anual de més de 5.300 conferències als centres educatius i el suport a 3.500 activitats populars organitzades per iniciativa ciutadana, que cada any impliquen la participació d’un milió de ciutadans.El director executiu de la Fundació La Marató de TV3 ha afirmat que el guardó “pertany a milions de persones”, els que cada any hi participen, i ha recordat que l’edició d’enguany va dedicada a les persones afectades per càncer. Recerca sobre l’automòbil i mobilitat urbanaCooperative Automotive Research Network (CARNET) és un hub d’R+I format per SEAT, Volkswagen Research i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb l’objectiu d’apropar els conceptes de mobilitat de l’automòbil i mobilitat urbana. Creat el 2015, té quatre línies de recerca: desenvolupament de sensors, tecnologies de vehicles connectats i sistemes de regulació del trànsit intel·ligents; disseny de nous vehicles; apps i sistemes d’assistència al conductor i creació de nous models de negoci en mobilitat urbana. CARNET funciona com una plataforma de recerca col·laborativa i d’innovació oberta no només per als socis fundadors sinó per a tot tipus d’entitats. A més dels fundadors, hi participen les empreses Altran, Applus IDIADA, Ficosa i Rucker Lypsa, i entitats com ara el RACC, PTV Group, el clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.El director acadèmic de CARNET, Lluís Jofre, acompanyat pel director industrial, Alexander Siebeneich, ha assenyalat que la mobilitat “pot canviar dràsticament” en els propers anys, fet que generarà moltes oportunitats, però ha avisat que cal estar “preparats” per poder-les aprofitar i ser-ne “protagonistes”. Torra aposta per fer un país “referent” en coneixementEl president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat que volen “jugar en peu d’igualtat amb altres territoris” per desplegar “des d’una posició sobirana” generació de riquesa i coneixement i ha afegit que “l’aposta per fer un país referent” en el camp de la recerca és el “compromís i ambició” del Govern. Torra ha lliurat els premis juntament amb la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i el president de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Antoni Esteve.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb