L’activitat entra amb bon peu en el segon semestre

Els indicadors avançats de l’economia espanyola apunten a una recuperació del cicle cap al final del segon trimestre. Amb aquesta frase començava el Pols setmanal que edita el servei d’estudis de CaixaBank, publicat divendres passat. A què es referia? Doncs a uns quants indicadors que, el mes de juny, han estat millors que no es preveia i que podrien significar una inflexió positiva en l’activitat a l’estat espanyol. En realitat, alguns dels de maig ja havien tingut una lleugera millora. Això implicaria una bona entrada en el segon semestre, sempre amb el permís del president dels Estats Units, és clar.

El report, curiosament, no feia esment de la sobtada millora en les previsions econòmiques del 2026 que dilluns passat havia fet el govern espanyol, perquè es basa en dades reals, no en pronòstics. Recordem que el quadre macroeconòmic que va presentar dilluns passat, per a un hipotètic pressupost del 2027, inclou una previsió de creixement econòmic del 2,6% per al 2026, quatre dècimes més de la previsió. Fins ara, l’executiu parlava d’un creixement del PIB d’enguany del 2,2%, una mica per sota dels pronòstics d’uns altres organismes com el Banc d’Espanya, que el situa en el 2,3%, o l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que veu possible d’apujar l’estimació al 2,4%.

El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, ha dit: “L’escenari actualitzat ja incorpora l’impacte estimat del conflicte de l’Iran sobre l’activitat, que valorem en dues dècimes de PIB el 2026. És una afectació molt inferior a les àmplies bandes que la incertesa obligava a preveure a l’abril, i que recull, a més, l’efecte amortidor de les mesures dels paquets de resposta que hem dut a terme. Fins i tot descomptant aquest impacte, el vigor de la demanda interna i de l’ocupació ens permet d’elevar la previsió de creixement fins al 2,6%.” Bé, cal posar en quarantena la credibilitat de la previsió governamental, com qualsevol altra, mentre no s’hagi avançat més en l’assumpte de la guerra de l’Iran.

De totes maneres, en la mateixa línia positiva, no es pot menystenir que les previsions en temps real que fa l’AIReF apunten a un creixement del PIB molt més fort en aquests moments. Concretament, l’última actualització, del 3 de juliol, apunta a un augment intertrimestral de l’1% i un d’interanual del 3%. Són unes xifres que semblen realment inflades, però que surten directament de l’aplicació successiva d’un seguit d’indicadors que són públics. Amb això vull dir que el model que utilitzen no crec que sigui sospitós de manipular les dades; si més no, fins ara no sembla que ho hagi fet.

El fet és que les poques xifres conegudes del juny han aportat una flaire més positiva. En la banda del consum, tenim, sobretot, l’indicador de vendes de cotxes. Segons l’ANFAC, en termes de volum, “és el millor mes de juny d’ençà del 2019, impulsat pel bon comportament dels vehicles elèctrics i híbrids”. Destaquen que les compres de particulars mantenen un dinamisme important i superen l’11% interanual. La millora en els petits negocis la fa preveure el fet que el juny va ser un més molt bo per a les vendes de vehicles comercials lleugers, que van créixer d’un 13%.

He parlat amb la directora general de Comertia, Elisabet Vilalta, i m’ha dit que van acabant de calcular l’indicador de les vendes dels seus associats al juny. M’ha avançat que, provisionalment, havien anat molt bé, perquè havien crescut entorn del 7% al juny sobre el mateix mes de l’any passat. “Veiem que la dinàmica és molt positiva després del sotrac del mes passat. La recuperació creix més en tres sectors: el parament de la llar, l’alimentació bàsica i l’oci i cultura”, em diu.

Però el fet que ha dut una empenta a l’indicador d’AIReF i a les reflexions de CaixaBank ha estat, sense dubte, l’índex dels directors de compres que es va publicar divendres passat. Si en el cas manufacturer no aportava res de nou, amb una certa feblesa, el corresponent als serveis tirava cap amunt amb força. Segons l’informe, “les empreses de serveis van informar d’un augment de l’activitat impulsat per un increment en el volum de noves comandes. Moltes empreses van atribuir aquest creixement a un augment de la demanda, tot i que principalment per part de clients nacionals”.

Les darreres dades també van revelar més optimisme entre les empreses de serveis, i el sentiment de confiança en el futur es va enfortir fins a aconseguir el màxim nivell en quatre mesos. També en aquesta dada positiva cal insistir que l’obertura de l’estret d’Ormuz –ara com ara, hi tornen a circular petroliers– hi té molt a veure. Avui el petroli costava 71,8 dòlars, per sota del preu d’abans del conflicte.

De totes maneres, la part que em sembla més important de l’informe és el comentari final que fa el director: “Les xifres del juny, gràcies a una trajectòria de creixement ascendent sobre els dos mesos anteriors, fan que l’activitat agafi un impuls considerable amb vista a la segona meitat de l’any.”

També la setmana passada comentàvem les dades d’afiliació a la Seguretat Social, que mostraven un creixement important: més de quatre milions d’afiliats a Catalunya, gràcies a l’hoteleria i al comerç. El fet que les xifres de contractació siguin més altes que l’any passat vol dir que s’espera una campanya turística molt bona. De fet, el mes de maig ja hi va haver una sorpresa a Catalunya, amb l’arribada de 2,1 milions de visitants, és a dir, 250.000 més que el maig del 2025, cosa que vol dir un 13% més, amb una despesa que també tingué un augment del 13%.

És un avanç de què ens espera a l’estiu? Sembla que sí, si hem de fer cas dels qui en saben. Catalunya afronta la temporada alta d’estiu amb previsions de tornar a vorejar el ple, amb una ocupació hotelera prevista d’un 86% a Barcelona, més reserves d’última hora pel context geopolític i amb les noves taxes turístiques ja en vigor. I la costa catalana tornarà a rebre el gruix del turisme estranger, que ha fet d’aquesta part de la Mediterrània una de les destinacions favorites, segons les previsions que va fer dissabte l’Associació Corporativa d’Agències de Viatges Especialitzats (ACAVE) a l’agència Efe.

L’organització subratlla que la demanda internacional manté un fort interès per la costa i per Barcelona, sobretot d’anglesos i francesos, que són els que més viatgen a Espanya, seguits dels procedents dels Estats Units –amb un especial impacte en la capital catalana–, el Canadà i països nòrdics, d’acord amb les dades de la patronal. Enguany sembla que la contractació es fa més tard, en un context geopolític convuls que ha fet Catalunya especialment interessant, com a destinació segura, a diferència d’algunes altres opcions més llunyanes, afegeixen les agències turístiques.

En relació amb això, l’Observatori de Turisme de Barcelona ha constatat un augment de reserves hoteleres per als tres mesos vinents, respecte del mateix període de l’any passat, amb els Estats Units essent el mercat que representa el volum més gran d’aquestes reserves (28,2% de la quota total).

En definitiva, si Trump i les onades de calor no ho espatllen, podem tenir davant uns mesos amb un to més positiu que aquests darrer