23.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 23.07.2026 - 21:41
The Washington Post · Evan Halper
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha signat un acord amb l’Aràbia Saudita que permet al país d’enriquir combustible nuclear i l’obliga a recórrer a proveïdors nord-americans per al seu programa nuclear.
Ara com ara, el futur de l’acord roman incert: tot i anunciar-se oficialment abans-d’ahir, Trump matisà ahir en una publicació a les xarxes que el pacte “depèn totalment” de l’adhesió de l’Aràbia Saudita als acords d’Abraham, als quals Riad ha refusat d’adherir-se. La iniciativa diplomàtica, que pretén normalitzar les relacions diplomàtiques entre Israel i els seus veïns àrabs, havia restat en punt mort d’ençà de la primera legislatura de Trump; l’anunci original del pacte entre Washington i Riad no esmentava la qüestió d’Israel.
Si és que finalment acaba anant endavant, es preveu que l’acord sigui objecte d’un debat intens al Congrés dels Estats Units, on fa temps que alguns legisladors alerten que permetre a uns altres països d’enriquir urani fa perillar el compromís internacional amb la no-proliferació nuclear.
El príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, ha parlat obertament de la possibilitat de treballar en el desenvolupament d’un arsenal nuclear propi si no s’atura el programa nuclear iranià.
Persones coneixedores de l’acord expliquen a The Washington Post que el text conté disposicions que pretenen impedir que el govern saudita pugui enriquir material nuclear fins al nivell que caldria per a ser considerat de qualitat militar. No obstant això, matisen que el text també eximeix Riad de les rigoroses inspeccions internacionals que Washington ha exigit històricament en acords semblants a uns altres països, entre els quals, els Emirats Àrabs Units.
L’acord es començà a negociar el novembre passat, durant la visita de Bin Salman a Washington. En aquell moment, ambdós governs signaren un “acord 123”, que estableix les bases de la cooperació en matèria d’energia nuclear i inclou disposicions orientades a prevenir la proliferació nuclear. Aquests darrers anys, els Estats Units han signat uns quants acords que impedeixen o dissuadeixen unes altres nacions d’enriquir urani unilateralment.
Atès que no inclou inspeccions internacionals convencionals, Trump ha hagut de signar una exempció de seguretat nacional específica perquè l’acord pugui prosperar, segons que afirmen fonts pròximes a les negociacions. Quan Chris Wright, secretari d’Energia dels Estats Units, i el seu homòleg saudita hagin signat l’acord, el text es remetrà al Congrés dels Estats Units, que disposa de noranta dies per a pronunciar-s’hi.
El congrés podria blocar l’entrada en vigor de l’acord, però Trump, com a president, té la potestat de vetar el dictamen de la cambra: sigui com sigui, sembla improbable que els contraris a l’acord disposin de prou vots per a blocar-ne la implementació.
El text insta ambdós països a estudiar, durant un termini dos anys, si l’enriquiment d’urani en territori saudita és viable i necessari. Al món ja hi ha prou combustible nuclear per a alimentar els futurs reactors saudites, tot i que fonts del sector adverteixen que el subministrament mundial de combustible nuclear podria esgotar-se si es fan realitat els plans del govern Trump d’ampliar dràsticament la producció nuclear a tot el món.
En aquest sentit, fonts del govern Trump defensen que l’acord estipula que l’enriquiment d’urani en territori saudita estaria controlat en tot moment per empreses nord-americanes, i que es duria a terme mitjançant tecnologia nuclear a què el govern saudita no tindria accés. Això, expliquen, permetria a l’Aràbia Saudita de generar energia d’origen nuclear sense el risc que el regne acabi desenvolupant una arma nuclear.
Fa temps que els experts en no-proliferació adverteixen contra un acord d’aquesta mena, que es plantejà per primera volta durant el govern Biden com a part dels intents de normalització diplomàtica entre l’Aràbia Saudita i Israel. Però els crítics del text alerten que no hi ha cap garantia que Riad respecti les salvaguardes destinades a evitar proliferació nuclear.
“Al congrés li arribarà un mal acord nuclear amb l’Aràbia Saudita, heretat, inexplicablement, del govern Biden”, escrivia aquesta setmana a X Andrea Stricker, investigadora especialitzada en no-proliferació de la Fundació per a la Defensa de les Democràcies, un think tank nord-americà. “El congrés hauria de blocar-ne la implementació. En cas contrari, tan sols ens queda esperar que, en el futur, un altre govern el derogui abans les coses no es torcin.”
Ara com ara hi ha catorze països al món amb capacitat d’enriquir urani, segons el think tank, dels quals nou tenen armes nuclears.
Fins i tot els analistes que veuen inevitable l’arribada de l’energia nuclear a l’Aràbia Saudita, atès l’augment de la demanda energètica a la regió i la resta del món, coincideixen a qüestionar l’estructura de l’acord.
Richard Nephew, que assessorà Joe Biden i Barack Obama sobre diplomàcia al Llevant, escrigué aquesta setmana a X que hi havia el perill que els Estats Units establissin un precedent preocupant en matèria de no-proliferació, atès que l’acord exclou l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica del procés d’inspecció.
Un dels grans beneficiaris de l’acord és Westinghouse, l’empresa d’energia nuclear nord-americana, que s’encarrega de construir els reactors d’aigua lleugera que l’Aràbia Saudita cobeja. Fonts oficials pròximes a l’acord expliquen que el text no esmenta cap empresa en concret, però matisen que les disposicions de l’acord obliguen l’Aràbia Saudita a contractar empreses nord-americanes per al procés de construcció dels seus reactors, cosa que deixa Riad, pràcticament, sense cap alternativa als reactors AP1000 de Westinghouse, capaços d’abastir electricitat a centenars de milers de llars.
El text també conté unes quantes disposicions sobre la cadena de subministrament nuclear –de l’extracció d’urani a la fabricació de components per a reactors– que prioritzen unes altres empreses nord-americanes.
Tanmateix, la cadena de subministrament nuclear dels Estats Units s’ha atrofiat greument aquestes darreres dècades, en què els sobrecosts i els endarreriments constants han empès el govern i les empreses nord-americanes a bandejar la construcció de reactors en favor d’unes altres fonts de generació.
L’acord prioritza de manera inequívoca els subministradors nord-americans en totes les fases del procés de construcció i desenvolupament de centrals nuclears, segons que expliquen diverses fonts, però no prohibeix a Riad de cercar materials, peces i coneixements tècnics en uns altres països si cal.
Alguns membres del Congrés dels Estats Units ja han sortit al pas de les informacions que han transcendit sobre l’acord, que avançà The Wall Street Journal. Brad Sherman, diputat demòcrata per Califòrnia a la Cambra dels Representants, recordà aquesta setmana que els orígens del programa nuclear de Teheran –que la Casa Blanca veu com la primera pedra cap a una arma nuclear iraniana– es remunten a l’època del xa, en què Washington cedí tecnologia nuclear d’ús civil a Teheran.
“No tenim ni idea de qui governarà l’Aràbia Saudita d’ací a deu anys”, diu Sherman. “Hem bombardat l’Iran perquè el règim continua insistint en l’enriquiment i el reprocessament d’urani. Alhora, però, volem signar un acord que permet a l’Aràbia Saudita de fer exactament el mateix: l’única diferència és que Westinghouse es farà d’or amb l’acord, cosa que no passa en el cas de l’Iran.”
Sherman també recorda que, quan exercia com a senador, l’actual secretari d’Estat del govern Trump, Marco Rubio, co-patrocinà una proposta de llei que hauria obligat la Casa Blanca a sotmetre qualsevol acord nuclear amb l’Aràbia Saudita al Congrés dels Estats Units.
En una conferència de premsa abans-d’ahir, durant una visita a les Filipines, Rubio es va negar a respondre amb detall a les preguntes dels periodistes sobre el pacte, i es limità a dir que els Estats Units no signarien cap acord que posés en perill la no-proliferació nuclear.
Karen DeYoung i Lior Soroka han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
