Aragonès vol demanar un acord de la claredat al govern espanyol per a fer un referèndum

El president demana suport polític i social per a pactar-ne el contingut, i interpel·la especialment el PSC i els comuns

VilaWeb
Fotografia: Parlament de Catalunya / Sergio Ramos Ladevesa
Arnau Lleonart Fernàndez
27.09.2022 - 13:09
Actualització: 27.09.2022 - 22:59

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un acord de la claredat per a aconseguir un referèndum pactat inspirat en els casos del Canadà i el Quebec que estableixi quan i com Catalunya pot exercir el dret d’autodeterminació. Ha estat la “proposta àmplia d’autodeterminació” que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, havia avançat que faria durant el debat de política general per incloure-hi “no només els qui defensen la independència, sinó tots els demòcrates”, com havia dit ell. La proposta pren com a referència directament el procés independentista del Quebec, que l’any 2000 va aconseguir que el parlament del Canadà aprovés una llei que establia les condicions a partir de les quals les províncies canadenques podien establir negociacions amb el govern federal per arribar a la independència. Ara, aterrant la proposta a Catalunya, Aragonès pretén de pactar amb l’estat espanyol un marc normatiu que permeti l’autodeterminació catalana.

Fa quatre anys, durant el primer debat de política general del president Quim Torra, els comuns ja van proposar un acord de la claredat inspirat en el cas canadenc com a manera de distanciar-se de la via unilateral. Fins i tot, va ser la proposta del PSC l’any 2016, que va durar tot just una setmana, quan van canviar el redactat de la ponència política que havien d’aprovar per la seva proposta sobre el creixement sobiranista. Ara Aragonès es fa seva la proposta per aconseguir “un referèndum definitiu que permeti de traduir la decisió de la ciutadania en conseqüències polítiques”.

“No tinc cap dubte que aquesta és la via més ràpida i més eficient per a tornar a votar”, ha dit Aragonès, que ha fet referència als “aprenentatges de la tardor del 2017 i les dificultats que no ens van permetre de ser independents ara fa cinc anys”. Ha reivindicat que era la via per a implicar tots els ciutadans en el referèndum, i ho ha reforçat amb dades del Centre d’Estudis d’Opinió: “És l’opinió del 90% dels votants de Catalunya en Comú. És l’opció del 73,7% dels votants del PSC. I fins i tot és l’opció del 50% dels votants de Ciutadans.” Ha dit que és la manera de teixir complicitats internacionals i ha establert una relació entre aquest hipotètic referèndum acordat i el referèndum d’independència que els ciutadans van defensar al carrer ara fa cinc anys: “Només la legitimitat d’un referèndum acordat pot substituir el que va significar el Primer d’Octubre.

Aragonès ha demanat que aquest acord de la claredat sigui proposat al govern espanyol havent recollit el consens polític i social per a pactar-ne el contingut, una via adreçada especialment al PSC i als comuns i similar a la iniciativa per a pactar un referèndum acordat d’Artur Mas amb el pacte nacional pel dret de decidir del 2013 i la de Carles Puigdemont amb el pacte nacional pel referèndum del 2016, dues iniciatives que van xocar de pla amb la negativa espanyola.

“Aquesta majoria social existeix i no es pot ignorar”, ha dit, i ha demanat de construir un acord de país sobre com i quan Catalunya tornarà a votar que impliqui també el món local i les aportacions dels diferents àmbits de la societat. “Un acord marc que ofereixi garanties democràtiques a tothom, i les exigeixi a l’estat, que unifiqui criteris i estableixi les bases i les condicions per a fer el referèndum efectiu on tothom se senti inclòs i on tothom accepti el resultat”, ha dit.

Segons Aragonès, aquesta és la proposta que ha de superar el blocatge polític i engegar un nou cicle polític: “Un nou cicle de proposta, de deliberació, de participació, de mobilització, de consensos i de resultats. Amb un acord que permeti de traduir el gran consens sobre el dret de decidir en una proposta concreta d’acord de la claredat que defensaré i ha de ser defensada davant l’estat. Una proposta de país. Amb voluntat inclusiva, però sense dret de vets. Amb tota la força, tota la legitimitat i tota la confiança que això ens aporta.”

“Aconseguir els efectes d’una amnistia”

Ara Aragonès vol portar novament el consens social sobre el dret d’autodeterminació a la taula de diàleg, d’on diu que ha de sorgir la manera de superar el blocatge del conflicte polític amb l’estat espanyol. El primer pas, ha dit, és la fi de la repressió, i ha reivindicat “alguns passos” assolits: “El primer és la recuperació de la llibertat dels presos polítics i acabant pel compromís de desjudicialització que ha adoptat el govern de l’estat en l’última reunió de la taula de negociació. I que ha de significar un primer pas per a aconseguir els efectes d’una amnistia.”

Aquesta formulació, “els efectes d’una amnistia”, l’ha repetit unes quantes vegades durant el discurs, i és una evolució de la reivindicació inicial d’una llei d’amnistia aprovada pel congrés espanyol que esborri totes les causes derivades del procés d’independència i que, segons Òmnium Cultural, afecta més de quatre mil persones. Amb tot, Aragonès no ha precisat si aquests “efectes d’una amnistia” serien totalment equivalents a una amnistia amb tots els ets i uts, o es limitaria a certs casos judicials.

T-Jove fins als 30 anys i bonificació de 100 euros per als infants escolaritzats

Abans, Aragonès ha detallat un paquet d’ajuts econòmics de vora 300 milions d’euros per a pal·liar els efectes de la inflació i l’encariment del preu de l’energia que afecten les classes baixes i mitjanes. D’aquestes, en destaca una bonificació de 100 euros per a les famílies que tinguin alumnes escolaritzats a l’escola pública o concertada entre Infantil 3 i 4t d’ESO, que es podrà desgravar a la pròxima declaració de la renda, o l’ampliació fins als 30 anys de la T-Jove, que fins ara era per a menors de 25 anys.

També ha anunciat un augment del 50% del bo social tèrmic de l’estat espanyol, un ajut per a pagar la factura energètica durant l’hivern, i ha remarcat l’ajut al lloguer de joves que ja va anunciar la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, la setmana passada. La subvenció, que pot arribar a 250 euros segons la renda i el preu del lloguer, va destinada als joves de menys de 36 anys que no han pogut accedir a l’ajut del govern espanyol.

A banda, Aragonès també ha fet públiques mesures destinades específicament a l’encariment del preu de l’energia i la transició energètica, com ara una acceleració dels tràmits per als projectes de plantes i parcs de generació elèctrica renovable amb potència inferior a 5 MW connectats a la xarxa de mitjana tensió o subvencions per a projectes d’autoconsum energètic i per instal·lar sistemes automàtics d’encesa i apagada de llums en espais comuns. A més, ha anunciat una subvenció per la retirada de l’amiant dels edificis, i ha esmentat específicament que s’eliminarà tot l’amiant del municipi de Badia (Vallès Occidental), especialment afectat.

Cas omís a la insistència del TSJC d’imposar el 25% de castellà

Durant el discurs, Aragonès també ha fet referència a l’ofensiva judicial per a imposar un mínim del 25% de castellà a l’escola catalana. Ha tret pit dels canvis legislatius pactats per ERC, Junts, PSC i Catalunya en Comú com a resposta a la sentència del Suprem espanyol que obligava a imposar el 25% de castellà, i que introdueix per primera vegada el castellà com a llengua del sistema educatiu català, però ha passat de puntetes pel fet que el TSJC hagi obligat a mantenir l’ordre de fer el 25% de castellà en dos casos concrets.

Hi ha qui intenta de reobrir el conflicte“, s’ha limitat a dir, i ho ha contraposat al consens que diu que té el model educatiu actual, pactat entre els socis de govern, el PSC i els comuns, però que durant el procés de tramitació va ser durament criticat per la CUP i entitats com la Plataforma per la Llengua. “Amb un consens així, és molt difícil tombar un model educatiu d’èxit, sense el qual no s’explica ni s’entén la Catalunya plural, diversa i inclusiva que ens desperta tant d’orgull”, ha dit.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes