eleccions cua vot

En plena tercera onada de la covid, les eleccions del 14 de febrer és ben probable que estiguin marcades per una abstenció significativa. Així ho apunten també les diverses enquestes. En les eleccions del 2017 es va assolir una participació rècord, del 79,1%, però el sondatge del CEO estima que enguany serà del 62%. Uns 952.000 vots menys, cosa que vol dir que votarien menys de tres milions i mig d’electors, concretament 3.440.000. De manera que el 50% +1 del total dels vots s’assoliria amb 1.720.000 de paperetes.

En el resultat de les eleccions del 21-D, les forces independentistes van sumar 2.063.000 vots, un 47,7% del total dels vots emesos, amb una participació de vora del 80%. Ara, si el vot independentista es mantingués al nivell de les anteriors eleccions al parlament, seria més assequible de superar el 50% dels vots. Però és de preveure que l’impacte de la major abstenció sigui transversal. Caldrà veure a qui acaba afectant més. Sigui com sigui, el CEO publicat aquest divendres atribueix als partits independentistes un 51,2% dels vots, la participació del 62%.

Els precedents

Ja hi ha precedents clars d’una participació més baixa en comicis afectats directament per la covid-19. A Catalunya Nord, a la primera volta de les municipals del març del 2020 només va votar el 42% dels electors, mentre que sis anys abans havia votat el 65%. Al País Basc va haver-hi la participació més baixa de la història del parlament (51%) i, a Galícia, la més baixa d’ençà del 1981 (49%).

En aquestes eleccions, les anàlisis revelen que allà on hi havia més incidència va ser on va créixer més l’abstenció. Un cas il·lustratiu és el de la comarca d’A Mariña, confinada perimetralment a causa d’un brot, i on la participació va baixar gairebé el doble que a la resta de Galícia. En canvi, si s’analitza la participació segons l’edat, la ideologia o la dimensió del municipi, no hi ha diferències significatives. El descens és transversal. La gent gran, per exemple, sí que es va abstenir més que en eleccions anteriors, però aquest augment no va ser pas més gran que en altres franges d’edat.

En el cas de Catalunya, la situació és molt diferent de quan es va votar al País Basc i Galícia, al mes de juliol, en què la transmissió del virus anava disminuint. De manera que ara la pandèmia encara pot afectar més i l’abstenció pot ser històrica.

Pantalles facials, EPI i proves d’antígens a les meses: com votarem el 14-F?

Una dada que revela que hi ha cert temor d’anar al col·legi electoral és que les sol·licituds de vot per correu ja han superat les que hi va haver en anteriors eleccions al parlament (121.428 per 78.876) tot i que encara falten vuit dies perquè acabi el termini i aquesta xifra encara es pot incrementar.

Com votar per correu a les eleccions del 14 de febrer? Tota la informació

De fet, més enllà dels electors que no acudeixin a les urnes, un informe del Síndic de Greuges alerta que hi ha vora dues-centes mil persones, infectades o contactes estrets, que hauran de triar entre posar en perill la salut de milers de persones o renunciar a un dret fonamental. La xifra és molt alta, especialment si tenim en compte que la CUP (195.000 vots) i el PP (186.000) van entrar al parlament amb menys vots el 21-D.

Unes eleccions percebudes com menys polaritzades i transcendentals

La participació en les eleccions del 2017 va ser inusualment alta, fins i tot en un context sense pandèmia. El Primer d’Octubre i les càrregues policials, l’empresonament i exili dels dirigents catalans i el fet que les eleccions fossin imposades pel govern espanyol van fer que la polarització fos màxima i la participació, històrica.

Enguany, més enllà de la pandèmia, el fet que l’independentisme no tingui un full de ruta clar i que els partits estiguin dividits pot desmobilitzar votants de totes les ideologies, els quals perceben les eleccions com menys transcendentals. De fet, el darrer baròmetre del CEO abans de la pandèmia, del desembre del 2019, ja recollia un descens de la participació, que estimava del 70%.

També cal tenir en compte que, històricament, a Catalunya hi ha hagut una abstenció diferencial, és a dir, electors que consideraven les eleccions al parlament poc importants o de segon ordre i que no hi votaven. Tanmateix, en les darreres eleccions aquest fenomen havia desaparegut i s’havia assolit una participació rècord. Un part important d’aquests electors es va mobilitzar a favor de Ciutadans i per aturar l’independentisme. Ara es podrà comprovar si aquesta abstenció diferencial, que també pot marcar diferències en el resultat, retorna o ja és cosa del passat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.