Absolt el “jonqui dels diners” en el quart judici del cas Taula

L’Audiència de València ha absolt dels delictes de prevaricació, suborn i malversació els cinc acusats a la peça E del cas Taula, sobre possibles irregularitats en les adjudicacions de contractes de l’Ajuntament de València entre el 2003 i el 2006, amb Rita Barberà com a batllessa. La fiscalia i l’ajuntament –que era acusació particular– demanaven penes d’entre tres anys i onze de presó.

La sentència considera que no hi ha proves que certifiquen que els contractes es van arreglar per beneficiar empresaris concrets, ni del cobrament de comissions il·legals en canvi. Així doncs, n’ha absolt Marcos Benavent, autodenominat “jonqui dels diners”, Vicente Burgos, ex-gerent de la Fundació Jaume II el Just, i els empresaris Enrique Alexandre, Carlos Turró i Carlos Vicent.

Aquesta branca del cas Taula investigava l’adjudicació de contractes de neteja, manteniment i restauració d’edificis i monuments històrics de València per part de la Regidoria de Cultura, que encapçalava la popular María José Alarcón, esposa de Vicente Burgos. Alarcón també havia estat investigada en la causa, però es va morir el juny del 2018.

Durant el judici es van reproduir uns enregistraments fets per Benavent mateix parlant amb Alarcón sobre els processos d’adjudicacions i el cobrament de comissions. Tot i això, la sentència diu que l’examen dels enregistraments, al costat de les declaracions de testimonis i pèrits, i l’anàlisi dels documents, no prova la concurrència dels delictes de prevaricació i suborn en les contractes de Cultura. Tampoc no creuen que “unes converses entre dos implicats” acreditin prou el cobrament de comissions.

Prescripció de la malversació

Els jutges creuen que les irregularitats i les comissions que s’investigaven no estan prou acreditats. Ara, també avisen que el delicte de malversació que s’hauria pogut cometre hauria prescrit, cosa que també hauria comportat l’absolució.

En canvi, la sala descarta la nul·litat de les actuacions per uns altres motius que havien esmentat les defenses, com la incorporació a la causa dels enregistraments d’àudio que van permetre d’obrir la investigació del cas Taula, el 2015, i l’obertura posterior de les diferents peces.

En tot cas, afegeix, l’estudi dels enregistraments i les declaracions de testimonis i pèrits i l’anàlisi de documents fan que no hi hagi els delictes de prevaricació i suborn als contractes de Cultura.