14.08.2017 - 22:00
|
Actualització: 15.08.2017 - 19:11
El 15 de setembre serà el tret de sortida de la campanya del referèndum de l’1 d’octubre. Com és habitual, durarà dues setmanes. El govern ha reiterat que el referèndum seguiria les regles de les convocatòries electorals normals. Atenent aquesta lògica, el 29 de setembre acabarà la campanya, el 30 serà la jornada de reflexió i l’1 d’octubre s’obriran els col·legis electorals.
No obstant això, la pre-campanya fa mesos que ha començat. Els partits independentistes han explicat els avantatges de la independència i els arguments per a fer-la realitat i les entitats sobiranistes han organitzat manifestacions, xerrades, col·loquis, debats i una infinitat d’actes arreu del territori. En canvi, gairebé ningú ha defensat el no i ha explicat els avantatges de continuar formant part de l’estat espanyol.
La unitat, representada en tres grans actes
L’ANC va anunciar el 3 d’agost que durant aquestes dues setmanes hi hauria tres grans actes unitaris de l’independentisme en què participarien tots els partits amb representació al parlament: el PDECat, ERC, la CUP i Demòcrates. El darrer acte es farà a Barcelona, el dijous o el divendres abans de la votació.
Des del començament del procés d’independència, passant pel 9-N i les eleccions del 27-S, la societat civil ha reivindicat la unitat com a garantia. Fins ara, però, no havia estat possible. El fet que la convocatòria del 9-N es rebaixés a un procés participatiu va tensar les relacions entre els partits, i les llistes unitàries plantejades per l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i per les entitats sobiranistes van desembocar en el naixement de la candidatura de Junts pel Sí, que va topar amb la negativa de la CUP.
L’argument dels cupaires sempre ha estat que representaven un espai polític i una sensibilitat molt diferent de la resta dels seus companys de viatge. Ara, però, la CUP ha acceptat de compartir tres grans actes de campanya amb tots els partits independentistes, encara que no sense reticències. De fet, la diputada Anna Gabriel va mostrar els seus dubtes que el fet que ella i Mas compartissin escenari en un acte pogués aportar res de positiu o contribuís a guanyar partidaris del sí.
Polèmica amb la campanya de la CUP i l’esquerra independentista
Divendres passat, dia 10 d’agost, la CUP va presentar una campanya conjunta amb l’esquerra independentista que va aixecar polseguera: un cartell amb el lema ‘Escombrem-los: autodeterminació, desobediència, Països Catalans’ que representava Artur Mas i més personalitats polítiques i econòmiques de l’estat espanyol, majoritàriament vinculades al PP.
Els cupaires, Arran i altres organitzacions vinculades a l’esquerra independentista com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) faran campanya pel sí arreu del país. A més, ja han cridat a la desobediència i a la mobilització popular. La CUP va començar la campanya pel seu compte el dia 22 de juny amb un acte a Barcelona.
Esquerra, una campanya permanent
Els republicans van començar la campanya el 20 de maig amb una enganxada simbòlica de cartells prop de la seu del partit i un acte a Barcelona. Des d’aleshores, han organitzat actes arreu del territori per a explicar els avantatges de la independència. No obstant això, abans d’aquest començament simbòlic els republicans ja havien endegat una campanya pròpia amb el tema ‘La República que farem’, amb la qual van explicar el model de país que defensaven en una futura república catalana. ERC destinarà un milió d’euros a la campanya del sí.
El líder del partit i vice-president del govern, Oriol Junqueras, va utilitzar l’expressió ‘campanya permanent’ en l’acte de clausura de la campanya electoral de les municipals del 2015. Aleshores els republicans no formaven part del govern i Junts pel Sí encara no existia.
El PDECat i la judicialització del procés
El 24 de març va ser la data que va triar el PDECat per a començar la seva campanya. Sota el lema ‘Diguem sí’, el partit va començar amb un gran acte d’homenatge als condemnats pel 9-N: Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. Els demòcrates combinen els actes de gran format, les accions al carrer, les paradetes i la campanya porta a porta.
Igual que Esquerra, el PDECat també ha fet una campanya durant els darrers mesos, ‘StartCat’, destinada a difondre l’ideari de la formació i el seu model de país, que ha estat la fase prèvia de la campanya del referèndum.
Demòcrates de Catalunya: matiners i irònics
Demòcrates de Catalunya, el partit escindit de l’extincta Unió, ha optat per una campanya forta i provocadora. Amb una sèrie de setze vídeos que mostren tot de coses que els catalans deixaran de fer si Catalunya esdevé un estat independent, el partit pretén de generar reaccions en els indecisos i els contraris a la independència.
A més, Demòcrates ha estat el partit que ha començat la campanya més aviat. Ho van fer el desembre del 2016 i van explicar que volien que fos transversal. Van tenir el suport d’ERC, la CUP, Reagrupament i Solidaritat, a més d’independents. Sota el lema ‘Demòcrates pel Sí’, han organitzat trobades amb entitats de la societat civil i han donat arguments per la independència.
El no es mobilitza, però és orfe
La mobilització de l’independentisme, però, contrasta amb l’orfenesa dels partidaris del no. Malgrat que les dades de l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), en la qual es reflectia que la majoria dels votants dels partits constitucionalistes estaven disposats a anar a votar l’1-O, l’estratègia del PSC, el PP i Ciutadans es basa en la deslegitimació del referèndum i en l’argument legalista. Fins ara no s’han fet grans actes ni s’han donat motius perquè els catalans decideixin de continuar formant part de l’estat espanyol.
Per una altra banda, Catalunya en Comú ha decidit d’estirar l’ambigüitat que l’ha caracteritzat durant els últims mesos. La manca de definició ha generat tensions entre els sectors independentistes, partidaris de cridar a la participació, i els sectors més durs, pròxims a ICV, que neguen la legitimitat de l’1-O. És previst que el setembre, un cop s’hagi convocat formalment el referèndum, l’executiva de Catalunya en Comú es posicioni de manera definitiva.
En canvi, Podem Catalunya sí que va fer una crida a la participació. El secretari general del partit, Albano-Dante Fachin, ha explicat durant les darreres setmanes que votaria no a la independència, però que aquest no representava un projecte d’Espanya diferent del que volien el PP i Ciutadans.
Un mes abans del referèndum, el no continua orfe. Tanmateix, l’aprovació de la llei del referèndum els primers dies de setembre, la signatura del decret de convocatòria i la determinació del govern a continuar endavant tot i les possibles represàlies de l’estat espanyol obligaran tothom a posicionar-se.
