A la descoberta de l’art brut català… a Lausana

Collection de l’Art Brut
11, avenue des Bergières, Lausana, Suïssa
Mapa a Google

El concepte d’art brut, forjat per l’artista normand Jean Dubuffet (1901-1985), és utilitzat per a descriure les expressions artístiques creades per persones autodidactes al marge de la societat i fora dels límits de la cultura oficial, amb què plasmen mons interiors sense pretensions comercials. Fou encunyat l’estiu del 1945, amb les ferides profundes i seqüeles terribles de la Segona Guerra Mundial encara ben vives, durant un viatge de prospecció per Suïssa i Occitània tot recorrent asils, hospitals psiquiàtrics i presons a la recerca de manifestacions artístiques d’autors marginals i marginats. Així va començar Dubuffet, molt influït per les experiències del psiquiatre reusenc Francesc Tosquelles i Llauradó (1912-1994) al centre hospitalari de Sent Auban, una passió col·leccionista que s’allargaria tota la vida. I així va establir, també, els principis fonamentals d’un moviment que ràpidament va transcendir les fronteres helvètiques i occitanes.

Més que no pas un moviment, de fet, Dubuffet va crear una Companyia de l’Art Brut, una aventura en què el van acompanyar de bon principi el director de la Nouvelle Revue Française, Jean Paulhan; el marxant Charles Ratton; l’escriptor Henri-Pierre Roché; l’advocat i col·leccionista Edmond Bomsel; l’artista Michel Tapié, i el poeta i fundador del moviment surrealista André Breton. L’objectiu manifest del grup, segons els seus documents, era “cercar produccions artístiques de persones fosques i que presenten un caràcter especial d’invenció personal, d’espontaneïtat, de llibertat respecte de les convencions i els costums heretats”.

En aquesta recerca activa de treballs autodidactes per a qüestionar de soca-rel la definició de l’art en vigor, a vegades es produïen casualitats com la que va posar en contacte l’any 1948 el mateix Dubuffet –que també va exercir durant una època de comerciant de vins– amb un empordanès d’Agullana exiliat a Tolosa de Llenguadoc, Joaquim Vicens i Gironella (1911-1997), que es dedicava a la indústria dels taps de suro i, a la seva manera, afaiçonava escultures amb aquest material. Les seves obres de suro, singularíssimes, van entrar ràpidament al catàleg d’exposicions periòdiques de l’art brut per l’estat francès.

Joaquim Vicens Gironella, de fet, és considerat un dels artistes que van constituir el pinyol de les col·leccions d’art brut de Dubuffet i els seus col·laboradors, la majoria de les quals va cedir el 1971 a la ciutat de Lausana per preservar-les en el futur. La donació fou gratuïta, en reconeixement del paper que havia tingut Suïssa com a bressol i catalitzadora en la gènesi d’aquest corrent poc conegut de l’art. Als fons de l’anomenada Col·lecció de l’Art Brut, doncs, hi podem trobar obra seva, però també d’una bona colla d’artistes més del nostre país, que confirmen de totes totes la importància dels Països Catalans en aquest espai al marge de la pintura i l’escultura oficials.

Hi descobrim, per exemple, mostres de Josep Baqué (1895-1967), un agent de circulació barceloní que d’ençà del 1932 va dibuixar més de mil cinc-cents “monstres, meravelles i fenòmens estranys” amb tinta i guaix sobre paper. O d’Ignasi Carles Tolrà (1928-2019), també de Barcelona, que a la dècada del 1950 se’n va anar a treballar a la Creu Roja a Suïssa i hi va conèixer no sols l’art –dibuixava sobretot al vespre i la nit–, sinó també Dubuffet, amb qui va establir una bona amistat. En una carta, aquest últim en deia: “El teu art és radical, del tot pur i animat per un impuls vehement que és poderosament impressionant. També arriba a un grau molt alt d’intensitat mental, que rarament es troba.”

Un altre autor present a les col·leccions de Lausana és el jonquerenc Joan Pous (1875-1973), que a vint anys va fundar amb l’ajut de dos germans seus una empresa al Voló (Rosselló) i, paral·lelament, va començar a produir escultures amb pedres que trobava als marges de camins i lleres. Més endavant, a causa d’un infart, va haver de canviar aquesta activitat per petits dibuixos amb llapis de colors. I amb recorreguts encara més desconeguts i menys convencionals, sovint marcats pel pas per psiquiàtrics o hospitals, també podem incloure en aquesta llista la producció artística de Jaume Saguer, Pepe de València i Pepe Vignes (1920-2007), un parisenc establert de ben petit a Elna i que a quaranta anys, malgrat una miopia important, es va fer un tip de dibuixar flors, vaixells, cotxes, avions i trens, esglésies, balenes i peixos, instruments de música, cuines de gas i cors.

Algunes obres d’aquests autors nostrats presents al fons principal de l’art brut han estat seleccionades per a formar part de la gran exposició dels 50 anys de la fundació de la col·lecció de Lausana, ciutat convertida en l’epicentre mundial d’aquest estil. Fins al 27 de setembre de 2026, s’hi mostra una selecció de més de tres-cents dibuixos, pintures, escultures, brodats i escrits dels diferents períodes del fons: alguns provenen de la col·lecció heretada de Jean Dubuffet i uns altres s’hi han anat integrant d’ençà del 1976, l’any de l’obertura.

I una mica més: A Catalunya, per iniciativa de Sant Pere Claver-Fundació Serveis Socials, es va constituir fa un parell de dècades el Museu d’Art Brut (mAB) de Barcelona, que aplega quatre centenars d’obres donades o cedides per una cinquantena d’autors del país. Forma part del European Outsider Art Association, amb seu a Dinamarca, i treballa en col·laboració directa amb la Living Museum Society de Basilea, a Suïssa.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat