Després dels difícils moments que ha viscut la Rambla aquest mes d’agost, que corren el perill de ser oblidats en el remolí de l’1-O, és una bona notícia que la remodelació del passeig central barceloní es posi en marxa. El pilotarà l’arquitecta i urbanista Itziar González, que va ser regidora de Ciutat Vella i es coneix bé el barri, molt bé, ho vam veure quan va haver de deixar la regidoria per un mobbing polític amb amenaces incloses, greus, en el cas de l’hotel del Palau. És també veïna del barri. Una lluitadora que dóna la veu a veïns i comerciants, i que té criteris pensats i repensats sobre la remodelació d’aquestes parts de la ciutat complexes en extrem. Ho va fer a Lesseps amb una certa fortuna i, ara, esperem que se’n surti a la Rambla.

Encara no s’han fet públics els eixos centrals del projecte del seu equip, Km-ZERO, se sabran els propers mesos. González ha manifestat de moment que un dels objectius principals és que hi tornin a viure veïns. Ara no són més d’un miler… i pel passeig transiten diàriament entre 240.000 i 311.000 persones, que aviat és dit. L’any passat la Rambla va ser trepitjada per 78 milions de vianants! L’habitatge públic al passeig sembla que serà un dels objectius primers. En paral·lel a fer que la Rambla torni a ser ciutat: passejadora de debò.

Hi haurà un memorial de l’atemptat del 17 d’agost. Gairebé totes les víctimes van ser turistes, de més de trenta nacionalitats. Les recordem, encara? Aquests dies, tot sovint, m’impressiona comprovar com no tenim consciència ni dels seus noms ni dels seus íntims, ni de les edats, tret dels dos nens que hi van morir, un de tres anys de Rubí i un australià de set. Tot va tan de pressa, passen tantes coses de complexitat inèdita en la vida parlamentària, que les víctimes ja semblen llunyanes, veritablement d’un altre món. Tampoc no ens mereix gaire atenció pública la represa de la vida a Ripoll, que no deu ser gaire fàcil després del xoc. Potser fins que no se sàpiguen els detalls del pla de remodelació de la Rambla no tornarem a recordar?

Oh, sí, la vida tira endavant. I és una notícia excel·lent que la Rambla estigui ja en l’agenda de la renovació. La seva nova cara, sigui quan sigui que arribi, haurà també d’ajudar a facilitar la vida al Raval, que ara viu la càrrega enorme de ser una variant de tantes coses nefastes que comporta el turisme a la Rambla. Des de fa més de dos mesos, els veïns del vell Xino es manifesten cada nit amb cassolades pels carrers, contra els narcopisos. I sí, la Rambla, hi té coses a veure: haver-la convertida en una ruta turística massiva per terra i també per mar –els creuers, ai– ha fet que tota la Ciutat Vella estigui en el centre de tantíssimes dificultats. Pisos turístics i narcopisos.

Bullici i intimitat han de tornar a la Rambla, diu Itziar González: pacificar el trànsit, donar protagonisme als vianants, zones d’intimitat on recarregar piles i descansar. Recuperar el comerç tradicional i excloure el comerç de souvenirs. Oh, sí, molt bé. Tot això està molt bé i serà un plaer tornar a una Rambla així. Però cal més, trobo. La nova Rambla hauria de fer més: retornar a la Ciutat Vella sencera, al Raval d’una manera sensible, el millor que tenen, que és molt. La història i la memòria de Barcelona hi viu, no hi ha estat enderrocada com ha passat en tantes ciutats europees que han liquidat els centres històrics. Ho sabem, ho oblidem: al costat dels narcopisos ravalencs hi ha també l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya, oi que sí? I sobretot hi ha els veïns, els de tota la vida i els que hi han anat de nou, en un barri que no és només droga, prostitució i brutícia i especulació: això és un estigma que ha de poder ser bandejat. Així ho esperem de la remodelació de la Rambla, que hi ajudi, almenys. Vinga, som-hi, coratge.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]