A Badalona continua vigent el 155

  • A Dolors Sabater no li han fet una moció de censura per la seva gestió, ni tan sols per les seves polítiques socials, sinó pel suport a l'independentisme *** El govern del Botànic avisa Sánchez que continuarà reivindicant una millora del finançament *** Els batlles nord-catalans volen fer arribar a Macron un manifest contra la repressió

VilaWeb
Redacció
20.06.2018 - 20:00
Actualització: 22.06.2018 - 09:50

TEMA DEL DIA
Procés.
El cas de la moció de censura a Badalona no és pas un problema local. No és cap cas aïllat, motivat per desavinences sobre l’orientació de la política municipal. A Dolors Sabater no li han fet una moció de censura per la seva gestió, ni tan sols per les polítiques socials, sinó per independentista. I els promotors de la moció de censura, el tripartit del 155, no se n’han amagat pas gens. Tant PSC, com Ciutadans com PP li han retret sobretot el compromís amb el procés, el suport al primer d’octubre, l’assistència als actes de batlles independentistes. Durant el ple de Badalona s’ha parlat molt del procés i poc de gestió municipal.

Els partits del 155 li han retret que –segons ells– no hagués respectat la neutralitat institucional. Un requisit que només es demana a batlles o institucions independentistes i que, a més, és fals. L’espai públic no és neutral, és de tots. Ha de ser plural i democràtic, però demanar que sigui neutral és una manera de normalitzar l’espanyolisme. Tampoc no va ser neutral el rei espanyol Felipe VI el 3 d’octubre al vespre, quan va beneir la repressió contra Catalunya. Ni és neutral una pancarta favorable a acollir refugiats o la bandera espanyola que han d’exhibir tots els consistoris obligatòriament. No hi ha res neutral.

El 155 s’ha aixecat legalment, però continua actiu políticament en els tres partits que hi van fer costat, per més que el PSC gesticuli i miri de fer veure que no. Miquel Iceta podia haver demostrat que els temps han canviat i aturar aquesta indecència política, però no ho ha fet. Avui a Badalona s’ha retratat amb una moció de censura que no s’entén si no és en clau espanyolista, perquè en clau de política local era innecessària i del punt de vista de les esquerres és contranatural, si el PSC encara es defineix com un partit d’esquerres. Amb l’agreujant que el PP d’Albiol és obertament xenòfob. I, després de veure el menyspreu amb què Xavier Garcia Albiol ha tractat el candidat socialista, humiliant-lo públicament, al nou batlle li resta molt poca dignitat. I poc temps, perquè Albiol li ha dit que era una cessió ‘temporal’ fins a les municipals de l’any que ve, a les quals es pensa presentar i guanyar.

Aquí és on Albiol pot errar en el diagnòstic. Perquè és cert que ha col·locat un titella transitori a fer de batlle, però ha convertit Dolors Sabater en un referent de tots els badalonins catalanistes, progressistes i demòcrates, més enllà de les sigles dels partits. Les municipals de l’any vinent a Badalona seran un duel entre Albiol i Sabater. El primer concentrarà tot el vot espanyolista i conservador, però Sabater –que també es tornarà a presentar­– pot aplegar tot el vot útil catalanista i d’esquerres. Per tant, el partit no s’ha pas acabat, encara. Hi ha segona tanda i caldrà veure si això que ha passat avui és la primera passa del retorn d’Albiol o el blindatge de Sabater com a referència de tots els demòcrates de Badalona. Enmig d’aquesta batalla, el PSC no hi té res a fer. Avui té la batllia, amb tres regidors, però d’ací a un any pot haver-ho perdut tot.

MÉS QÜESTIONS
El govern del Botànic avisa Sánchez que continuarà reivindicant una millora del finançament.
L’anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que no hi haurà reforma del finançament autonòmic aquesta legislatura ha caigut com una galleda d’aigua freda en el govern, que ha fet de la reivindicació d’un finançament just un dels eixos de la legislatura. El president, Ximo Puig, diu que comprèn les dificultats que té Sánchez però està convençut que cercarà ‘fórmules per a superar l’infrafinançament del País Valencià’. Per això ha demanat d’actuar de seguida en favor d’un canvi de model de finançament ‘irrenunciable’, perquè l’actual és esgotat del 2014 ençà. La vice-presidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha estat més contundent i ha advertit que el govern continuaria reivindicant un nou model amb la mateixa insistència que amb l’executiu de Rajoy. ‘No ha canviat res, demanarem a Sánchez el mateix que a Rajoy’, ha insistit. Per ella, si es vol canviar el model cal voluntat política i prou: ‘Hi ha temps de sobres’, ha dit. ‘Allò que valia per a Montoro val per a Montero’, ha dit Oltra, referint-se a la nova titular d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero.

Es presenta el tercer candidat valencià a presidir el PP. Elio Cabanes, regidor del PP a la Font de Figuera (la Costera), serà el tercer valencià a entrar en la cursa per la successió de Rajoy. Cabanes ha presentat la candidatura a la seu central del partit, amb un projecte que diu que es fonamenta a ‘transformar el partit des de les bases’. Tot i que no té cap possibilitat de reeixir, Cabanes ha registrat 140 avals i ha explicat que havia decidit de presentar-se perquè no li agrada ‘el camí que agafa el partit i el país’. I encara ha afegit: ‘Ha arribat el moment d’alçar-se del sofà de casa i començar a treballar.’ Abans de Cabanes, havien formalitzat la candidatura l’ex-dirigent de Noves Generacions, José Luís Bayo, i l’ex-ministre José Manuel García-Margallo.

El govern balear ofereix vint-i-cinc places per a acollir immigrants de l’Aquarius. El govern posarà a disposició dels immigrants arribats amb el vaixell Aquarius un edifici amb vint-i-cinc places. És un antic convent situat al camí de Son Rapinya. La consellera de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago, ha explicat que l’executiu es va oferir al govern espanyol i la Generalitat Valenciana per acollir una part dels 630 immigrants de l’Aquarius. Gràcies a un acord amb la Congregació de les Germanes de la Caritat, propietària del convent, el govern ja té la casa a disposició com a equipament per a l’acolliment. És un edifici de 930 metres quadrats, distribuïts en tres plantes, amb divuit cambres, cuina, menjador, sales i pati, en una zona ben comunicada de Palma.

Els batlles nord-catalans volen fer arribar a Macron un manifest contra la repressió. El col·lectiu de batlles per a la defensa i el respecte de les llibertats i els drets fonamentals de Catalunya s’ha reunit avui a la Torre d’Elna (el Rosselló) per coordinar les accions orientades a denunciar la repressió que viu Catalunya. D’una banda, volen fer arribar el manifest a Emmanuel Macron, si pot ser amb una reunió; i, d’una altra, fer arribar la informació a les dues assemblees franceses per mitjà dels electes locals. El col·lectiu compta amb 86 batlles sobre un total de 226 que hi ha a Catalunya Nord, però n’hi ha de cada comarca, fins i tot de la Fenolleda. A la reunió també hi ha assistit el president de l’AMI, Josep Maria Cervera. La trobada següent la faran a Prats de Molló el 24 de juliol.

LA XIFRA
5 euros per metro quadrat serà la taxa pels pisos buits que preveu el projecte de llei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges que avui ha presentat el govern andorrà.

TAL DIA COM AVUI
El 20 de juny de 1983, fa trenta-cinc anys, Catalunya Ràdio va començar a emetre. La primera veu que s’hi va poder sentir va ser la de Miquel Calçada amb una sintonia de fons de Lluís Llach.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any