Pere Villalba, que acaba de publicar Ramon Llull essencial. Retrat d’un pare d’Europa, és un dels principals especialistes en el filòsof. És un home erudit, savi i hàbil que, tot i la dificultat d’editar Llull, ha sabut despertar-ne l’interès a Elsa Peretti, la prestigiosa dissenyadora de joies de Tiffany’s. I és així com ha aconseguit que la Fundació Peretti financés, conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans, l’obra Ramon Llull vida i obra, de tres volums.

De què us agradaria que servís aquest Any Llull?
—M’agradaria que les obres catalanes de Ramon Llull, que són cinquanta-quatre, fossin a les nostres llibreries. Cal trobar l’editorial i les persones. No seria pas res difícil. Això sí, s’hauria de posar en l’ortografia actual, perquè si no no el llegeix ningú. De les edicions crítiques de les obres catalanes de Llull, ja se n’encarrega la Universitat de Barcelona.

Adaptar-les a l’ortografia actual s’ha fet mai?
—L’any 1957 i 1
960 l’editorial Selecta va editar dos volums titulats Obres Essencials de Ramon Llull. Van posar l’ortografia al dia, però encara s’hauria de fer una mica més.

Això sí que seria una bona celebració.
—Econòmicament. no hi perdrien. Crec que no seria difícil de recuperar la inversió inicial necessària. Sempre hi hauria una continuïtat.

I si us diguessin que només se’n poden fer uns quants, quins triaríeu?
—No, no: si es fa això ha de ser íntegre. No diuen que és el pare de la llengua catalana? Doncs s’hauria de fer.

Això sí que és una bona proposta per a l’Any Llull. A veure si ho llegeix el conseller.
—Ja ho he dit més vegades, però els catalans ens conformem amb poc i hem perdut el concepte de la grandesa. Hem quedat escanyolits mentalment, i emprendre una obra com aquesta sembla qui sap què, però no, seria una obra magnífica. Els catalans ens acontentem amb el Barça, però el Barça no és Catalunya. Ens conformem a tenir els grans cuiners, però el país no és el Barça i els cuiners. Un país és tenir bons mestres, bons poetes… Molt dir que és el pare de la llengua catalana però després…

L’hi considereu, el pare de la llengua catalana?
—Home, n’hi havia hagut uns quants més abans…. Ell és un intel·lectual, un filòsof que, després dels grecs i llatins, fa filosofia en la seva llengua. Els càtars van lluitar molt perquè les misses es fessin en llengua catalana, en llengua occitana. Després també tenim Arnau de Vilanova, un dels altres grans noms.

Podem dir que Llull és un gran desconegut en aquest país?
—Sí, això és el que diem tots. Però per donar una mica d’ànims, els llibres d’història de la informàtica gairebé tots tenen un petit paràgraf que l’esmenten. No vull dir que sigui el pare de la informàtica, però com que aquesta disciplina és una cadena molt llarga, amb molts autors, es pot dir que la primera anella de la informàtica es diu Ramon Llull. Ell funcionava amb lletres i cada lletra té almenys nou significats. La persona que vol aprendre les seves arts ha d’aprendre el significat de les seves lletres i fer la combinatòria

.—Del vostre llibre, es destaca que presenteu Llull com un dels pares d’Europa, d’una Europa unida que s’estengué als pobles mediterranis.
Pere Villalba—Aquest seria l’ideal, però respectant sempre la diferència. El tema religiós és un acte lliure i Ramon Llull no anava pas al musulmà a convertir-lo, no era impositiu. Hi anava a parlar, a exposar per fer-lo dubtar una mica de la seva creença. De pares d’Europa n’hi ha uns quants i ell n’és un.

Parlava àrab?
—El parlava i en sabia els costums. Ell ho va dir en un llibre: són persones com nosaltres, però diferents.

En aquella Mallorca on va créixer hi havia molta diversitat. Ara també n’hi ha.
—Ara és més complicat. A Mallorca en aquella època aquella diversitat era normal. Ramon Llull de petit jugava a casa seva amb nens àrabs, que eren fills dels seus treballadors o esclaus –diguem-ne com vulguem. Això va fer que els conegués molt bé.

Llull ens pot aportar claus per a entendre el món actual?
—En aquella època era més fàcil de parlar i arribar a acords.

Conèixer el seu pensament ens podria ser útil?
—Seria positiu, perquè no es tracta només d’arribar a pactes que estan molt bé, sinó que hi hagi voluntat autèntica. Que s’actuï amb les tres potències de l’ànima: voluntat, memòria i enteniment. Hi ha d’haver una manera intel·ligent de fer on l’altre es vegi diferent i que l’altre també et vegi com a diferent. També hi ha d’haver la memòria, que et faci recordar el passat i, sobretot, hi ha d’haver la voluntat. Les ganes d’arreglar el món. És un problema de voluntat, de la voluntat de portar a terme allò que s’ha convingut.

Fer la biografia de Llull no deu ser pas fàcil.
—Com diu el títol, en aquesta biografia hi ha l’essencial. Llull no és un alquímic, ni un missioner, ni un franciscà. És un intel·lectual laic, un filòsof d’acció, un senyor que escriu a qualsevol lloc i que va fer 15.000 quilòmetres. Sempre continuava escrivint. Això fa que hi hagi moltes dades, però les fonts no ho diuen tot. Ell, però va dictar la seva vida a un cartoixà de la Cartoixa de Vauvert, l’any 1311. El devien veure gran. Llavors tenia setanta-nou anys i potser van pensar que era l’última visita que feia.

Però havia estat un home ric que es va casar amb una dona rica.
—Ell era ric i es va casar amb Blanca Picany, que era més rica que ell. Era un home que baixava al moll de Palma i esperava els mercants i es barallava pels preus. Era un home públic, que, com es veu després en els seus escrits tenia empenta. Això que era baixet, feia 1,62. Tenia uns braços prims i unes cames fortes.

Però va decidir canviar de vida.
—A trenta anys va veure que això dels negocis no li interessava. Hi ha un document que signa davant notari que deixa tots els diners a la seva senyora i al fill.

Ell té relació amb el poder, però no és un home còmode.
—Té la sensació que no va ser escoltat ni a les cúries papals ni a les corts.

Quan apareixen buits, com els ompliu?
—A mi no m’agrada inventar res. Les seves obres, al final o al pròleg, sempre ajuden a reconstruir coses. Hi ha el testament, que el té el marqués de Casa Riera. Ell va tenir l’amabilitat de deixar-me’n un document digitalitzat, però no he tocat l’original. Vaig proposar d’anar-hi amb un fotògraf perquè m’interessava de saber-ne les mides i el color, però no va poder ser.

Us agradaria veure’l?
—És clar. Però parlant de desitjos en tinc un altre.

Digueu, digueu.
—De portar els dos volums al papa Francesc i al papa Razintger. I de moment no hi ha manera. M’agradaria arribar-hi per comentar-los dues o tres coses de Ramon Llull.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb