El Grup de Folk al Festival Folk a la Ciutadella, el 23 de maig de 1968 (fotografia: arxiu de Jordi Roura).

Maig del 68. Parc de la Ciutadella de Barcelona. Unes 9.000 persones es reuneixen durant vuit hores a escoltar música en català, en el festival organitzat pel Grup de Folk. 27 de maig de 2018. Parc de la Ciutadella de Barcelona. Unes 40.000 persones s’apleguen per commemorar aquell concert multitudinari sota el títol ‘Veureu com dansa el pomer‘, un concert, organitzat pel Centre Artesà Tradicionàrius.

Jordi Batiste, durant la presentació, amb el grafisme del Grup de Folk al fons.

Per commemorar el cinquantè aniversari del Grup de Folk, del qual van formar part músics com Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Pau Riba i Jaume Sisa, la revista Enderrock i el Departament de Cultura de la Generalitat han preparat una exposició sonora que es podrà veure a l’Arts Santa Mònica del 29 de gener al 24 de març. Es titularà ‘Si mireu el vent d’on ve’ i ha estat dissenyada per Jordi Batiste, ex-membre del Grup de Folk i artista gràfic; de fet, Batiste també fou responsable del grafisme del grup.

Dotze cançons emblemàtiques formaran la mostra. Per exemple, ‘Les rondes de vi’, de Jaume Arnella; ‘Puff, el drac màgic’, de Peter, Paul & Mary; ‘Escolta-ho en el vent’ i ‘Els temps estan canviant’, de Bob Dylan; les tradicionals ‘Kumbaià’, ‘La vall del riu vermell’ i ‘Vella Xiruca’; i també la partisana ‘Bella Ciao’. A més, al final del recorregut hi haurà un espai habilitat per a cantar les cançons col·lectivament i recuperar l’essència d’aquella música, el llegat de la qual, com explica Batiste, ha perviscut, perquè ‘encara hi ha gent que va d’excursió i canta aquestes cançons’.

A més, durant la presentació de l’exposició que es va fer ahir a l’Arts Santa Mònica, també es va presentar el curtmetratge documentari Veureu com dansa el pomer, sobre el concert de retrobament del maig passat. Damunt l’escenari del parc de la Ciutadella, cinquanta anys després, hi van passar artistes com ara Jaume Arnella, Pau Riba, Jordi Pujol, Montserrat Soler, Consol Casajoana, Gabriel Jaraba, Isidor Marí, Albert Batiste, Jordi Batiste, Josep M. Camarasa i el grup Falsterbo; a més del col·lectiu els Cinc Dits d’Una Mà, en record de Xesco Boix. Tots plegats van retre també un homenatge a Ovidi Montllor.

Fotograma del documentari ‘Veureu com dansa el pomer’.

Mig segle del Grup de Folk
El 1968 el món bullia. A França, el Maig del 68 va significar una revolució de pensament, de llibertat sexual, de concepció del món. Als Estats Units, el moviment hippie també començava a prendre força. I als Països Catalans, l’onada folk que venia de més enllà de l’Atlàntic, amb noms com ara Bob Dylan o Peter, Paul & Mary, va esdevenir el referent del Grup de Folk.

El col·lectiu va néixer amb la voluntat de distanciar-se de la Nova Cançó, d’influència sobretot francesa, per pouar en la tradició folk d’arreu. ‘Nosaltres érem una generació posterior: fèiem versions del folk americà i cançons tradicionals catalanes en un format modern’, explica Batiste. En van formar part artistes com ara els integrants de Falsterbo 3, Jaume Arnella, Pau i Jordi, els 3 Tambors, Xesco Boix, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Jordi Roura, Consol i Ramon Casajoana, Pau Riba i Jaume Sisa. I l’empenta del grup va fer néixer petits conjunts de folk arreu del país.

El punt culminant del Grup de Folk va ser el Festival Folk, el 23 de maig de 1968, el primer festival a l’aire lliure del país, que va aplegar unes nou mil persones.

El Grup de Folk al Festival Folk a la Ciutadella, el 23 de maig de 1968 (fotografia de l’arxiu de Jordi Roura)

Segons Batiste, el grup va tenir èxit perquè la gent més jove volia sentir música als concerts per després cantar-la amb la guitarra a casa seva. El Grup de Folk va ensenyar a la seva generació ‘que es podien cantar cançons tots alhora amb un foc de camp i amb contingut de lluita social’.

L’aprenentatge del grup va ser tan intens que, malgrat que la trajectòria només va durar nou mesos, les seves cançons més emblemàtiques són ben conegudes i reconegudes mig segle després, entre els més menuts, entre els joves i entre els grans. Perquè han perviscut en l’imaginari col·lectiu.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb