20-S

Avui és el segon aniversari del 20-S, el dia que l’estat espanyol va assaltar les institucions catalanes a les portes del referèndum del Primer d’Octubre. Les detencions de càrrecs del govern i els escorcolls de la Guàrdia Civil a diversos departaments de la Generalitat, especialment a la seu d’Economia, van rebre una resposta col·lectiva, multitudinària i pacífica de la ciutadania, amb 40.000 persones concentrades a la cruïlla de la Gran Via de Barcelona amb la Rambla Catalunya, la defensa de la seu de la CUP i les mobilitzacions de solidaritat arreu del país.

El 20-S des de dins: crònica dels fets a l’interior del Departament d’Economia

Les protestes del 20-S van servir perquè la fiscalia bastís un relat paral·lel dels fets, amb el suport de la Guàrdia Civil, i presentés una querella per sedició contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per haver convocat la protesta, que no tenia l’objectiu d’impedir el manament judicial ni els escorcolls, i per les destrosses que van patir els vehicles de la Guàrdia Civil. Això va costar-los l’ingrés a presó el 16 d’octubre del 2017 i ha tingut un pes important en el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol, i qui sap si també el tindrà a la sentència.

Dos actes reivindicatius del 20-S i una concentració dels CDR

Dos anys després, l’ANC i Òmnium Cultural volen reivindicar el 20-S i el dret de manifestació amb una concentració davant la seu del Departament d’Economia. ‘Veus pels drets i les llibertats‘ és el nom d’un acte d’una hora que començarà a les 18.00 i que comptarà amb personalitats del món cultural, polític, social i familiar dels presos polítics. Cuixart, en una carta des de la presó dels Lledoners, ha reivindicat la necessitat de continuar protestant. ‘Estem obligats a continuar protestant perquè els nostres fills també puguin fer-ho en el futur. Ara ja sabem que les amenaces de presó no seran mai més un topall per a les nostres aspiracions nacionals.’

Les Assemblees de Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC) també han organitzat un acte de reivindicació del 20-S. Serà al mateix lloc, a la cruïlla entre la Gran Via i la rambla de Catalunya, a les 20.30. S’hi farà també el pregó alternatiu de la Festa de la Mercè, amb el nom ‘Mercè republicana’. A continuació, hi haurà una representació teatral relacionada amb el 20-S i es clourà l’acte amb parlaments.

20-S: les vint hores de resistència pacífica al cop d’estat

Els CDR també han convocat una concentració, en aquest cas a les 19.30 a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia, amb el lema ‘Comença la revolta’. Diversos comptes de Twitter han piulat: ‘El 20 de setembre de 2017 vam ser capaços de defensar les nostres institucions dels atacs de l’estat. Ara toca recuperar l’esperit d’aquells dies per respondre a les sentències.’

La macrocausa del jutjat 13, pendent dels recursos d’apel·lació

Paral·lelament al judici del Suprem, el jutjat 13 de Barcelona –que va ordenar els escorcolls i les detencions– ha continuat la instrucció i ha processat una trentena de persones, la majoria càrrecs del govern. La mort del magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer –de qui Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial i del Suprem, va dir que havia canviat la història d’Espanya–  no ha aturat el procés judicial.

20-S: història dels abusos d’un magistrat a l’ombra

La magistrada Alejandra Gil va prendre el relleu de Ramírez Sunyer i va decidir de continuar la instrucció. La fiscalia va voler reblar el clau repressiu i que se’ls investigués per organització criminal, però Gil va refusar-ho. Això sí, se’ls jutjarà per delictes de malversació, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació. A més, va imposar una fiança solidària de 5,8 milions d’euros.

Fonts de la defensa han explicat a VilaWeb que ara l’Audiència de Barcelona ha de resoldre els recursos d’apel·lació presentats contra la interlocutòria de processament. Abans de les vacances, se’n va presentar un per cada processat i els que s’estimin quedaran fora del processament del jutjat 13. Una volta resolts els recursos d’apel·lació, caldrà veure si la jutgessa tanca la instrucció i fixa la data del judici o bé ordena més diligències.

La sentència del Suprem pot influir en la resolució del procés judicial del jutjat 13, en funció dels fets que el Suprem consideri provats i els delictes pels quals condemni els presos polítics i els tres ex-consellers del govern jutjats. Serà una segona onada repressiva dels tribunals contra l’1-O, a l’espera també del judici –sense data– del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra els ex-membres de la mesa del parlament Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet i l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya, i del judici de l’Audiència espanyola que començarà el 20 de gener contra el major Josep Lluís Trapero, la intendenta dels Mossos Teresa Laplana i els ex-càrrecs d’Interior César Puig i Pere Soler. Els cinc ex-síndics de l’1-O –Jordi Matas, Marc Marsal, Tània Verge, Josep Pagès i Marta Alsina– també estan pendents de judici.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb