Qui era el quart home de la casa d’Alcanar?

  • El començament del judici del 17-A ha afegit més elements inquietants en el dubte sobre si es-Satti era a la casa quan va explotar o si va sobreviure

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
16.11.2020 - 21:50
Actualització: 17.11.2020 - 08:30

Avui, al judici del 17-A a l’Audiència espanyola declaren els mossos d’esquadra que van anar a Alcanar després de l’explosió de la casa on hi havia alguns dels membres de la cèl·lula que va acabar atemptant a la Rambla i a Cambrils. És possible que els agents aportin més informació sobre un dels aspectes més obscurs i inquietants de tot allò que va passar el mes d’agost del 2017: qui hi havia realment a la casa d’Alcanar quan hi hagué l’explosió, el dia 16? L’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satti hi era? I si hi era, va morir en l’explosió? Ara per ara, només se sap que va sobreviure una persona de les que hi havia aquell vespre, Mohamed Houli, que és un dels acusats al judici. Però les primeres declaracions que Houli va fer als Mossos d’Esquadra quan encara era a l’hospital i les que va fer més endavant són contradictòries, i alimenten la sospita sobre què va passar.

Entre la runa de la casa d’Alcanar, els biòlegs van trobar-hi nombroses restes humanes, que van separar en dos perfils biològics, és a dir, que hi havia dos cadàvers, dues mostres d’ADN que es podien diferenciar. Un d’aquests perfils genètics, el perfil 1, van poder acreditar que era el de Ioussef Aalla, un dels joves del grup de Ripoll que controlava es-Satti. Van contrastar-ne les mostres amb les dels seus germans per a poder-ho concloure. Però hi havia un altre perfil genètic, el perfil 2, que els Mossos van donar per fet que era el d’es-Satti. Per què? Perquè les mostres d’ADN coincidien amb unes mostres trobades en una gel·laba de color caqui que hi havia a la casa d’es-Satti i en una llauna de coca-cola que hi havia a la furgoneta de l’imam. Però es podia assegurar que aquell ADN de la gel·laba i de la llauna eren d’es-Satti i no d’algú altre?

Jaume Alonso-Cuevillas i Agustí Carles, els advocats de l’acusació que representa la família del nen de Rubí mort a la Rambla, ho qüestionen. Per ells les mostres que es van trobar eren dubitades, és a dir, no es podia assegurar amb certesa de qui eren. Ho han anat dient d’ençà d’abans de l’obertura del judici oral, d’acord amb la informació que consta al sumari i que demostra que el setembre del 2017 els Mossos van demanar al jutge d’anar al Marroc per obtenir l’ADN dels familiars d’es-Satti. Es tractava de confirmar que aquelles mostres del perfil 2 d’Alcanar eren efectivament les de l’imam.

Però tot allò que va passar després amb la comissió rogatòria enviada al Marroc obre més interrogants que no pas en tanca. I fa més inquietant que Mohamed Houli digués, en les primeres declaracions sobre l’explosió d’Alcanar, que hi havia més gent que no la que després va acabar dient que hi havia; que hi havia “quatre o cinc” persones a la casa, i no les tres de després, és a dir, ell, es-Satti i Aalla. Perquè un cop obtingudes les mostres d’ADN dels familiars d’es-Satti, es van quedar al Marroc. I sense que ningú els ho demanés, els biòlegs marroquins van comprovar la coincidència d’aquelles mostres dels familiars amb unes suposades mostres “trobades després de l’atemptat” que algú, no se sap qui, va enviar al Marroc el 25 d’agost. El Marroc es va atribuir, fora del procediment de la comissió rogatòria enviada per la justícia espanyola, la capacitat de resoldre-ho. I ho va fer: va concloure que es tractava efectivament de l’imam de Ripoll.

Hi ha, tanmateix, genetistes de prestigi que han qüestionat la validesa d’aquell informe marroquí. Són Àngel Carracedo Álvarez, catedràtic de Medicina Legal de la Universitat de Sant Jaume de Galícia i president de l’Acadèmia Internacional de Medicina Legal, i Carles Pla Zanuy, catedràtic emèrit de genètica i director del departament de Biologia de la Universitat de Girona. Tots dos signen un informe pericial que diu que aquell estudi genètic que es va fer al Marroc per a determinar si les restes biològiques trobades entre la runa d’Alcanar corresponien a es-Satti no té validesa a l’estat espanyol i que, a més, incompleix “els estàndards europeus i americans i, en general, tots els estàndards internacionals”. Aquesta prova pericial fou desestimada pel jutge del 17-A Alfonso Guevara.

Es pot dir, per tant, que es-Satti és viu? No. Però, tal com diuen Alonso-Cuevillas i Carles, tampoc no es pot afirmar amb rotunditat que morís en l’explosió d’Alcanar. I per això els testimonis d’agents dels Mossos que han declarat al judici del 17-A aporten més elements d’incertesa, perquè confirmen que en les primeres declaracions que van prendre al supervivent de l’explosió, Mohamed Houli –ara acusat–, va dir que hi havia més gent a la casa a part d’ell, d’es-Satti i de Ioussef Aalla. El mosso amb número d’identificació 324 proposat per la defensa de Houli, a qui va prendre declaració després de l’explosió, dijous passat, va respondre això:

—Vostè a les cinc del matí va demanar al senyor Houli per les possibles persones que hi podia haver sota la runa de la casa?
—Sí.
—Què va respondre?
—Va donar dues respostes. Una al principi de la declaració en què va dir que n’hi havia dues, una de les quals era Aalla o bé Abdelbaki. I al final de la declaració va dir que n’hi havia quatre: ell mateix, Aalla, Abdelbaki i Mohamed Hichamy.

Houli es contradiu. Quanta gent hi havia, doncs? Si eren quatre, inclòs l’imam, ell mateix i Aalla, qui era el quart home? Ell va dir el nom d’Hichami, però és impossible que hi fos, perquè Mohamed Hichami el dia abans havia anat a Ripoll i quan hi hagué l’explosió ell tornava de Ripoll amb una furgoneta i més tard acabà participant en l’atemptat de Cambrils.

Al judici no ha estat possible de preguntar-ho directament a Houli, perquè s’ha negat a respondre les preguntes de les acusacions, i diu que es ratifica en una declaració que va fer en fase d’instrucció en què va dir que, aquell vespre del 16 d’agost, hi havia tres persones, inclòs ell, a la casa d’Alcanar. Aquesta és la versió que ha mantingut Houli des d’aleshores, d’ençà que va passar a disposició judicial. Abans d’això, durant les hores que va estar incomunicat poc després de l’explosió i que fou interrogat pels Mossos d’Esquadra, Houli va vacil·lar sobre la quantitat de persones que hi havia a la casa. De primer, i segons una informació avançada per El Món, fins i tot va dir literalment que es-Satti no era a la casa quan va esclatar; que va arribar-hi la nit abans, però que l’endemà va continuar el camí que feia cap al Marroc conduint una furgoneta blanca.

Però just després Houli ja va parlar de quatre o cinc persones, i sí que hi situava es-Satti el vespre de l’explosió. Però va sobreviure? Els testimonis de veïns de la casa que es van recollir parlen també de quatre o cinc individus, i n’hi ha que afirmen haver vist la furgoneta blanca d’es-Satti com se n’anava després de la primera explosió. I, de fet, cap dels agents dels Mossos d’Esquadra que van anar a Alcanar després de l’explosió no ha dit en les primeres sessions que hagués vist cap furgoneta blanca aparcada a l’exterior.

Totes aquestes llacunes faciliten les teories conspiratives, i susciten diverses hipòtesis sobre què va fer es-Satti, en cas que fos viu. Va fer explotar ell la casa des de l’exterior i se’n va anar? Va fugir al Marroc? Per què ho hauria fet? Els pròxims testimonis en el judici potser hi aportaran més llum.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any