caminar 10.00 passos

Els homínids caminem alçats d’ençà de fa uns 4,4 milions d’anys. La zumba o el crossfit fa tan sols un parell de dècades que són amb nosaltres. L’oferta tan variada que trobem per a practicar exercici físic, juntament amb els anglicismes i termes moderns que s’han escolat en aquesta indústria, ens fan oblidar que en això, com en gairebé tot, la pràctica més simple acostuma a ser la que funciona més bé.

Cal beure vuit gots d’aigua el dia?

D’ençà de mitjan segle passat, la recerca científica en camps com ara l’epidemiologia o la medicina preventiva ha provat de respondre a la qüestió de quant i com s’ha de moure l’ésser humà per a millorar la salut. Una pregunta molt important avui dia, a causa de l’estil de vida sedentari que segueix la major part de la població del planeta.

En contrast amb unes altres formes d’activitat física més complexes i que poden requerir més temps, més diners o una supervisió especialitzada, caminar és, segons la ciència, una manera segura i eficaç de mantenir la salut.

Les càpsules de cafè podrien ser la prova casolana més eficaç per a detectar la covid-19

Una xifra màgica

En la població adulta, el rang més habitual de passes és tan ampli que va de 4.000 a 18.000 el dia. Just al mig hi ha els 10.000, aquesta xifra màgica que tantes vegades hem sentit. No obstant això, ningú no s’ha de desmoralitzar si no ateny aquesta xifra rodona. Caminar menys de 10.000 passes cada dia també s’ha relacionat amb importants beneficis per a la salut.

Investigadors del National Cancer Institute i dels CDC dels EUA van publicar l’any passat, a la revista JAMA, un estudi longitudinal amb gairebé cinc mil participants. Els autors van observar que els qui havien caminat 8.000 passes diàries presentaven un risc de mortalitat per totes les causes d’un 51% més baix que els qui n’havien fets 4.000. I entre els qui n’havien caminats 12.000 el dia, el risc de mortalitat era un 65% menor.

El 2019, l’Escola de Salut Pública de Harvard ja havia publicat a JAMA un altre estudi amb més de quinze mil dones grans (setanta anys, de mitjana), seguides durant una mica més de quatre anys. Les dades van revelar que les que feien 4.400 passes diàries no presentaven un risc de mortalitat tan alt per totes les causes com les que en caminaven 2.700. Com més passes feien, més baix era el risc de mortalitat, però no s’apreciaven beneficis superiors més enllà dels 7.500.

Una revisió sistemàtica recent de disset estudis longitudinals i més de 30.000 participants va concloure clarament que s’obtenien beneficis per a la salut amb menys de 10.000 passes el dia: caminar 1.000 passes addicionals cada dia ajuda a reduir el risc de mortalitat, indiferentment de les causes, com també la morbiditat i mortalitat càrdio-vascular.

Entrevista a Antoni Sitges-Serra: “Com més metges, més malalts”

Un mínim de set mil passes

Avui dia, gairebé tothom disposa d’algun aparell amb tecnologia suficient per a mesurar les passes diàries i desenes d’indicadors de salut. És recomanable que parem atenció a quantes passes caminem cada dia, i que intentem d’arribar si més no a 7.000. I, quan hi hàgim arribat, continuar avançant fins a 10.000. I després a 12.000.

És important que, sigui la xifra que sigui, no deixem de sumar-ne. Per als molts sedentaris o els qui tenen sobrepès o obesitat, fins i tot augments diaris molt moderats poden aportar importants beneficis per a la salut, com ara caminar 2.000 passes diàries per sobre de la xifra habitual.

No és casual que l’OMS hagi triat per a les seves recomanacions recents d’activitat física l’eslògan “Qualsevol moviment compta”. Perquè, certament, qualsevol petit gest que interrompi el temps que passem asseguts serà beneficiós per a la nostra salut.

I si es fa a la natura, els beneficis encara són més grans, perquè ens connecta amb allò que som de debò. O per ventura hem oblidat que la natura no ens va dissenyar per passar dotze hores cada dia asseguts davant una pantalla?

Tampoc no tenim excusa els qui treballem davant l’ordinador, perquè això ja es pot fer dret o fins i tot caminant.

Enrique García Artero és investigador de la CERNEP, de la Universitat d’Almeria. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.