Deu propostes de la Fira Mediterrània que no podeu deixar escapar

  • La Fira Mediterrània planta cara al coronavirus amb quaranta-sis propostes culturals segures, fins diumenge

VilaWeb
Pau Benavent
14.10.2020 - 21:50
Actualització: 15.10.2020 - 07:44

La Fira Mediterrània de Manresa és un aparador de cultura popular, música i dansa d’arrel excepcional. Any rere any, aplega artistes, programadors i públic de tot arreu entorn de desenes d’espectacles musicals en directe i d’arts escèniques en viu, que innoven a partir de la tradició. Però enguany la pandèmia del coronavirus ha afectat notablement la programació: hi ha reduït el nombre d’espectadors i d’actuacions, ara distribuïdes en sis dies per garantir-hi mesures de seguretat. A més, la màscara serà obligatòria en tots els espectacles, es respectarà la distància en les cues d’entrada i l’organització facilitarà gel per netejar-se les mans. Al remat, aquesta 23a fira constarà de tres dies d’activitats virtuals i tres de presencials que acabaran diumenge, 18 d’octubre. I, en total, hi participaran 56 companyies que faran 46 espectacles en viu, a 13 espais diferents.

VilaWeb fa una selecció de deu propostes, nou de les quals s’estrenen a la fira, i que podeu veure d’avui fins diumenge:

Paradís. Dijous, 15 d’octubre

La manacorina Joana Gomila presenta el seu segon treball, Paradís, amb Laia Vallès. Plegades fan un cant a l’amistat i a les illes. Parteixen de la idea que cada persona és una illa que necessita fer arxipèlags amb més gent, però també que les illes són paradisos que poden esdevenir un infern d’especulació. Sota aquestes idees, el duet crea un univers sonor divers amb sonoritats aconseguides amb teclats, samplers i sintetitzadors. A més, el solatge de la tradició es fa present en el cant de Gomila que, carregat de mediterraneïtat, passa pel filtre d’aparells electrònics. Paradís és un treball lliure, íntim i desacomplexat, on tant sona la Jota dels Hereus com el Preludi op. 28, núm. 15 de Chopin, o la cançó ‘Ei, ei, ei’, triada com a sintonia de la Fira Mediterrània 2020.

 

Vega. Estrena absoluta. Dissabte, 17 d’octubre

Anar a vega significa anar al camp a fer-hi un àpat. Alhora, és el títol d’aquest espectacle inspirat en el cançoner en línia Càntut, en el repertori tradicional de les comarques gironines. Les cantants Paula Grande i Anna Ferrer n’agafen deu cançons i les acosten a la música llatina, al rap o a l’electrònica. I parlen de les faenes de la llar, de l’església, de la sexualitat, de la maternitat i més, tot explorant el paper de les dones aquests dos últims segles.

 

Brots transhumants. Estrena absoluta. Diumenge, 18 d’octubre

El ballarí Magí Serra, el músic Arnau Obiols i el realitzador audiovisual Pepe Camps estan avesats a crear a partir de la tradició i mostren estima per les arrels en cadascun dels seus treballs. Plegats per primera volta, fan i enregistren una caminada artística de sis dies que recorrerà el GR 179 a manera de transhumància. De Queralt a Manresa, viuran de primera mà expressions i maneres de fer de la gent que hi habita, i parlaran amb cinc savis del país: un científic ambiental, una arquitecta, una biòloga i dos creadors artístics. Tot això per a ampliar la mirada que tenim del nostre entorn natural i humà. Les converses i el documentari final es podran seguir al canal de YouTube i de les xarxes socials de la fira, a partir del dimarts 13.

 

Za! & La Transmegacobla. Espectacle inaugural. Estrena absoluta. Dijous, 15 d’octubre

El duet de música experimental Za i quatre músics de cobla, avesats a col·laborar amb formacions musicals diverses, han aplegat esforços per crear un espectacle únic, fruit del laboratori que van fer durant la Fira Mediterrània 2018. El projecte parteix de la improvisació lliure, d’experimentar sonoritats i d’emprar patrons rítmics i melòdics de les ribes de la Mediterrània, per fer-ne una barreja amb molta distorsió i psicodèlia. A més, compten amb les veus a cappella del duet Tarta Relena, que canten texts en fenici.

Cançó d’amor i de guerra. Estrena absoluta. Diumenge, 18 d’octubre

La Cobla dels Sons Essencials i l’associació Andorra Lírica estrenen una versió particular d’una de les sarsueles que va commocionar Barcelona a principi del segle XX, i que parla d’una història d’amor en plena Revolució Francesa. El músic i compositor Marcel Casellas revisa la música original de Rafel Martínez Valls en clau de jazz, rumba, ball pla i molts més gèneres mediterranis, i compta amb les veus de la soprano Jonaina Salvador, el tenor Beñat Egiarte, el baríton Guillem Forné i el cor de l’òpera d’Andorra. L’obra esdevé simbòlica per a les dues formacions musicals, perquè el llibretista, Lluís Capdevila, originari de Barcelona, la va escriure vivint a Andorra. Capdevila era un home molt compromès políticament i es va exiliar a l’estat francès després de la guerra de 1936-1939.

Paraules que trenquen ossos. Estrena absoluta. Divendres i dissabte, 16 i 17 d’octubre

De nit i durant cinquanta minuts, un grup reduït de persones s’endinsaran al parc del Cardener de Manresa, amb el mòbil a la mà, per gaudir d’una proposta que connecta tecnologia, natura i tradició. La companyia Pagans proposa de reflexionar sobre la vigència de la tradició oral i sobre la manera d’explicar històries en el món tecnològic actual; tot això sota una estructura narrativa tradicional, de rondalla, i fent ús de l’expressivitat de la paraula i de les possibilitats que ofereix la tecnologia. 

Acte de fe. Estrena absoluta. Divendres, 16 d’octubre

Un dels espectacles més arriscats d’aquesta Fira Mediterrània és Acte de fe. Els músics Carlos Martorell, Adrià Grandia i Marc Vilajuana fan una proposta innovadora que explora la nostra relació amb la tecnologia i la religió, mitjançant la música i les imatges virtuals en tres dimensions. Al darrere hi ha tota una filosofia que enllaça la fe amb la tecnologia perquè l’ésser humà en totes dues de la mateixa manera. Fan ús de la veu humana i d’instruments ben particulars com ara l’artiphon i la viola midi. A més, fan de la intel·ligència artificial un músic més. De fet, Martorell ha abocat en una màquina 11.000 partitures midi de música tradicional, de l’edat mitjana i del renaixement, i ella interpreta sons en temps real, a partir d’aquest bagatge. Al remat, l’espectacle obre reflexions importants per al futur, des del concepte d’autoria fins a l’aparent neutralitat del codi informàtic, i la possible uniformització cultural que origina la tecnologia.

Nocturns i diamants. Estrena absoluta. Dissabte, 17 d’octubre

La violinista Coloma Bertran presenta el seu primer disc tota sola, un treball de caràcter íntim, variat i ple de sensibilitat, fet de nit, en què han col·laborat els seus amics, els seus diamants Sanjosex, Dia Sañé, Carles Belda, Aranau Tordera, Ju, Gemma Humet i Guillem Soler. Són tretze cançons, que inclouen temes inèdits i versions, poemes musicats, interludis de violí i improvisacions. Bertran hi fa ús de les veus, dels pedals d’efectes, dels loops i de les possibilitats tècniques del violí. 

Quin goig. Estrena absoluta. Divendres, 16 d’octubre

Quin goig és el resultat d’unir dues maneres particulars d’entendre la dansa, la música i el procés creatiu: la manera de cantar de la Nova Euterpe, amb polifonies de transmissió oral, arrelades i canviants, i la dansa d’arrel de la Factoria Mascaró, interactuen a l’espai per dialogar constantment, per oferir un producte que canvia a cada interpretació. Cos i veu, i so i moviment, tornen a ser binomis indissociables. El ‘Goig de la Mare Déu del Roser’ és la peça central d’un repertori que aplega goigs d’arreu del país. I d’una dansa que poua en tradicions com ara la muixeranga, el contrapàs i més. Però tot això té el rerefons metafòric dels elements clàssics que formen la matèria en la concepció pitagòrica del món: terra, aigua, foc i aire.

Yalla. Estrena absoluta. Divendres, 16 d’octubre

Una de les poques propostes internacionals que es podran veure en aquesta Fira Mediterrània, d’excepció, és la jove cantant i compositora grecosudanesa Marina Satti. Hi presentarà el seu darrer espectacle amb el grup polifònic femení Fonés, una crida a la llibertat i a l’eliminació de distàncies socials i geogràfiques, feta sota la influència dels sons grecs, balcànics, àrabs i del Llevant. Plegades fan una mescla de sons i ritmes tradicionals amb sonoritats electròniques i ritmes occidentalitzats, un treball variat que poua en l’arrel sense complexos, i que paga la pena de veure en directe.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any