Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  18.03.2005  14:25

Salvatore Quasimodo i Nicole Brossard traduïts al català

Els poemaris s’inclouen dins la col·lecció ‘Jardins de Samarcanda’

Men?ame
 

‘Dia rere dia’ de Salvatore Quasimodo, traduït per Ponç Pons, i ‘Instal·lacions’ de la poetessa quebequesa Nicole Brossard, en una traducció d’Antoni Clapés, acaben d’aparèixer a la col·lecció ‘Jardins de Samarcanda’ que coediten Cafè Central i Eumo editorial.
Nicole Brossard (Montreal, Quebec, 1943) és una poetessa molt reconeguda al seu país i una intel·lectual destacada pel seu activisme, des dels anys seixanta, a favor dels drets de les dones i les revindicacions lingüístiques del Quebec. Segons Antoni Clapés, ‘fa una poesia trencadora, novedosa, d’avantguanda’. Brossard inclou un pròleg especialment escrit per a l’edició catalana d’ ‘Instal·lacions’. També explica Clapés que amb aquest llibre s’enceta una col·laboració amb Editions Les Forges, que editarà en francès poetes catalans, mentre a ‘Jardins de Samarcanda’ apareixeran altres títols d’autors quebequesos. El primer autor català traduït és Francesc Parcerisa amb ‘Focs d’octubre’.
Pel que fa a ‘Dia rere dia’ de Salvatore Quasimodo (Mòdica, Sicília, 1091-Nàpols, 1968), la traducció va néixer d’un projecte personal del poeta menorquí Ponç Pons, que va traduir aquest poemari i el va oferir a l’editorial. Pons ha escrit un pròleg on introduiex el poeta sicilià, que va guanyar el premi Nobel de literatura l’any 1959, i també posa en context el difícil moment en què Quasimodo va escriure aquests versos, als anys 1944-45, quan Itàlia estava ocupada pels nazis. ‘La poesia de Salvatore Quasimodo’, explica Clapés, ‘és molt hermètica, gens fàcil, però justament aquests poemes, per la situació en què els va escriure, són plens de denúncia, on el poeta plasma la seva experiència moral davant d’una situació terrible. És poesia de compromís, molt contundent. Només cal llegir els primers versos del llibre: I com podíem nosaltres cantar / amb el peu estranger damunt el cor’.
Aquests dos llibres són el número 35 i 36 de ‘Jardins de Samarcanda’, un projecte que es va iniciar a l’any 1992. La col·lecció és dirigida pels poetes Antoni Clapés i Víctor Sunyol, i l’escriptor Miquel Tuneu. Edita quatre títols l’any, dos a la primavera i dos a la tardor. Aquesta col·lecció acostuma a publicar un poeta català i una traducció, on s’inclou el text original. Una part de les vendes es fa per suscripció.
‘Jardins de Samarcanda’ és indestriable de Cafè Central, ‘una editorial no diré que clandestina, però gairebé’, explica Antoni Clapés, un dels fundadors. Va néixer a l’any 1989 editant textos de poesia en plaquettes, ‘que difícilment d’altra manera arribaven a publicar-se’. Quan al 92 van decidir continuar l’edició però en format llibre, amb el nom de ‘Jardins de Samarcanda’, es van associar amb Eumo, de la Universitat de Vic, que els hi dóna la cobertura legal i fa la producció dels exemplars.
Precisament sobre Cafè Central, l’escriptor Biel Mesquida informa en el seu bloc, ‘Plagueta de Bord’ de la presentació (dilluns 21, al Centre Cultural Sa Nostra de Palma) d’uns ‘pasquins volanders plens de poemes guixats amb tota l’ànima’, editats per Cafè Central en una nova col·lecció titulada ‘Els ulls de Tirèsies’.

Men?ame