Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  24.10.2004  14:46

Un centenar de persones recorden l’artista montavernerina Maruja Tomàs.

S’hi va poder veure la seua pel·lícula “Verbena” (1941).

L’acte, dins els actes precongressuals de l’IEVA, va comptar amb Carme Agulló, Maria Josep Garcia i l’alcadessa Betlem Esteve.

Men?ame
 


Cartell cinematogràfic de l’artista Maruja Tomàs.
Més d’un centenar de persones es van aplegar a la Casa de Cultura de Montaverner el passat dijous 21 d’octubre per tal de recordar l’artista local Maria Tomàs Martí, coneguda artísticament com Maruja Tomàs. L’acte cal encabir-lo dins els actes precongressuals que ha organitzat l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA), i que recorren els pobles de la comarca anunciant el II Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida, a celebrar a Ontinyent els propers 5, 6 i 7 de novembre.
L’acte va consistir en el visionat de la pel·lícula Verbena(1941), del director Edgar Neville. La xarrada prèvia oferida per la professora Carme Agulló, i que no va poder comptar amb l’anunciada presència del cineasta llutxentí Toni Canet, va servir per centrar l’atenció del públic sobre l’homenatjada. Alguns assistents del públic la van conéixer en vida, el que va servir per comentar-ne anècdotes, mostrar-ne publicacions monogràfiques sobre l’artista, com la que va traure la revista Tararí, amb imatges de nus i tot. També hi van ser presents familiars de Maruja Tomàs, l’alcaldessa de Montaverner, Betlem Esteve, i la presidenta de l’IEVA, Maria Josep Garcia. Agulló va anunciar també la futura presentació de més pel·lícules i recopil·lar més informació sobre l’artista.
Maria Tomàs Martí, filla de pare montavernerí i de mare d’Alfarrasí va nàixer el 24 de desembre de 1912 al número 15 del carrer Major de Montaverner. Òrfena de pare des dels 2 anys, la difícil situació familiar els va fer anar-se’n a Alcoi, i, als 16 anys, a Barcelona, on va guanyar un concurs de bellesa mostrant com “única penyora” un collaret. Molta atractiva, va enllestir pel·lícules amb directors com Villatoro a Producciones Antifascistas. Represaliada política, va patir presó a la Model de la ciutat Comtal, d’on la va rescatar l’empresari català Ularqui, amb qui va participar a 6 films i 2 curtmetratges. En 1944 deixa el cinema i fa revistes amb l’empresa Colsada. Va ser la primera artista en fer 1000 representacions d’una revista, amb “Cinco minutos nada menos”. Es va retirar en 1952 al teatre Russafa de València. Va viure a Gijón, Barcelona i Lyon, i se li ha perdut la pista fins desconéixer a hores d’ara el lloc on va morir.

Men?ame