24.10.2004 - 14:46
Més dun centenar de persones es van aplegar a la Casa de Cultura de Montaverner el passat dijous 21 doctubre per tal de recordar lartista local Maria Tomàs Martí, coneguda artísticament com Maruja Tomàs. Lacte cal encabir-lo dins els actes precongressuals que ha organitzat lInstitut dEstudis de la Vall dAlbaida (IEVA), i que recorren els pobles de la comarca anunciant el II Congrés dEstudis de la Vall dAlbaida, a celebrar a Ontinyent els propers 5, 6 i 7 de novembre.
Lacte va consistir en el visionat de la pel·lícula Verbena(1941), del director Edgar Neville. La xarrada prèvia oferida per la professora Carme Agulló, i que no va poder comptar amb lanunciada presència del cineasta llutxentí Toni Canet, va servir per centrar latenció del públic sobre lhomenatjada. Alguns assistents del públic la van conéixer en vida, el que va servir per comentar-ne anècdotes, mostrar-ne publicacions monogràfiques sobre lartista, com la que va traure la revista Tararí, amb imatges de nus i tot. També hi van ser presents familiars de Maruja Tomàs, lalcaldessa de Montaverner, Betlem Esteve, i la presidenta de lIEVA, Maria Josep Garcia. Agulló va anunciar també la futura presentació de més pel·lícules i recopil·lar més informació sobre lartista.
Maria Tomàs Martí, filla de pare montavernerí i de mare dAlfarrasí va nàixer el 24 de desembre de 1912 al número 15 del carrer Major de Montaverner. Òrfena de pare des dels 2 anys, la difícil situació familiar els va fer anar-sen a Alcoi, i, als 16 anys, a Barcelona, on va guanyar un concurs de bellesa mostrant com única penyora un collaret. Molta atractiva, va enllestir pel·lícules amb directors com Villatoro a Producciones Antifascistas. Represaliada política, va patir presó a la Model de la ciutat Comtal, don la va rescatar lempresari català Ularqui, amb qui va participar a 6 films i 2 curtmetratges. En 1944 deixa el cinema i fa revistes amb lempresa Colsada. Va ser la primera artista en fer 1000 representacions duna revista, amb Cinco minutos nada menos. Es va retirar en 1952 al teatre Russafa de València. Va viure a Gijón, Barcelona i Lyon, i se li ha perdut la pista fins desconéixer a hores dara el lloc on va morir.