Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  16.09.2004  06:00

Un segle i mig de l'himne de Mèxic musicat per un català

Men?ame
 

Mèxic commemora aquesta setmana el cent-cinquantè aniversari del seu himne nacional. Aquest himne es va escriure a la primeria del segle XIX, després de trenta anys d'intents. Acabada la guerra de la independència de Mèxic, es va fer un primer himne que no va tenir èxit popular. Uns quants anys més tard, el 1953, el govern dels Estats Units de Mèxic va convocar un concurs d'on va sortir una lletra, però no la música que l'acompanyava. L'any següent l'executiu va preparar un segon concurs (internacional) per a triar la música de l'himne, i el va guanyar Jaume Nunó i Roca , un català originari de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Jaume Nunó havia viscut a diversos indrets d'Amèrica, i quan va participar en el concurs era director del conservatori de Riogrande (Texas). Gràcies a l'origen de l'autor de la música de l'himne mexicà, Sant Joan de les Abadesses fa anys que manté relacions amb el govern de Mèxic. Com a memorial de la composició i de la relació entre Mèxic i la vila ripollesa , s'han fet dues escultures de bronze idèntiques, que representen quatre mans en actitud de compondre, escriure i dirigir: les mans de Nunó i de l'escriptor de la lletra de l'himne: Francisco González Bocanegra. D'aquestes escultures, l'una es quedarà a Sant Joan de le Abadesses i l'altra a San Luís de Potosí, la ciutat natal de González Bocanegra, que ha canviat el nom de l'avinguda on es col·locarà l'estàtua pel de Sant Joan de les Abadesses.