Desè aniversari de la tragèdia de Waco, i vuit de l’atemptat d’Oklahoma

VilaWeb
Redacció
19.04.2003 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 19 d’abril de 1992, uns setanta-set membres de la comunitat dels Davidians morien al seu centre de Waco (Texas), després d’un setge de més de cinquanta dies d’agents de l’FBI. Els agents de l’FBI tenien la intenció de detenir el líder dels Davidians, David Koresh, a qui acusaven d’acumular armes de foc i planejar un suïcidi col·lectiu dels membres de la congregació. La polèmica tragèdia de Waco, en què també van morir quatre agents, va commocionar als EUA i al món. Algunes veus van acusar el govern nord-americà de provocar la massacre, i col·lectius reaccionaris van parlar d’una conspiració de l’estat ‘contra les llibertats individuals nord-americanes’. En aparença com a venjança per l’actuació a Waco el mateix dia, vuit anys després, Timothy McVeigh atemptava amb una bomba contra l’Alfred P. Murrah Federal Building d’Oklahoma. Aquest atemptat històric va fer 168 morts i més de 500 ferits. McVeigh va morir executat el juny de l’any 2001, amb la presència en directe de molts familiars de les víctimes de l’atemptat d’Oklahoma.

No són els únics aniversaris luctuosos als EUA, aquest cap de setmana. Demà es compleix el tercer aniversari de la massacre de Columbine. Dos estudiants adolescents van entrar a una escola de Columbine, a prop de Denver, i van matar a trets vint-i-cinc persones, abans de suicidar-se. Són tres dels fets relacionats amb armes de foc que més polèmica han generat als EUA. Just la passió per les armes de foc i la tendència de la societat nord-americana a la violència és el motiu que ha inspirat Bowling for Columbine, un film documental de Michael Moore premiat als Oscar, i que ara és a les cartelleres del país. El film de Moore, que és de Columbine, arrenca de la tragèdia de l’escola i també investiga sobre les motivacions de McVeigh.

Enllaços
Secció de Nosaltres.Com: Societat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any