El Parlament insta a tancar els Centres d’Internament d’Estrangers

  • El tancament serà 'progressiu' i conclou que cal millorar les condicions de vida dels interns mentre no s'eliminin

VilaWeb
Redacció
02.07.2015 - 18:38

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Comissió de Justícia del Parlament ha instat aquest dijous a iniciar en el ‘termini més breu possible’ el procés que condueixi al ‘tancament progressiu’ dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). La comissió ha votat les conclusions del Grup de treball de revisió del model dels CIE, que ha inclòs un acord entre CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP, al qual s’han oposat PP i C’s. La majoria de la resta de conclusions aprovades promouen millores concretes de les condicions de vida dels interns mentre els centres no es tanquen i retreuen la poca transparència d’aquestes instal·lacions.3

Així, s’ha aprovat ‘iniciar en el termini més greu possible un procés que condueixi al tancament progressiu’ dels CIE, tenint en compte que la legislació europea no obliga a l’existència d’aquests tipus de centres. Aposta per aplicar mesures cautelars alternatives a l’internament, com la presentació periòdica davant les autoritats, dipositar documentació, obligació de residir a un lloc determinat o la llibertat vigilada.

La comissió ha tingut altres punts de l’ordre del dia, però el tercer era el més esperat, després de sis mesos de sessions del Grup de Treball. Membres de SOS Racisme, Migrastudium i Tanquem els CIE, presents a la sala, han aplaudit just després de la votació del punt clau de les conclusions, que s’ha llegit en veu alta.

Abans, però, hi ha hagut una pausa de cinc minuts perquè els grups poguessin acabar de pactar les esmenes transaccionals a les múltiples i diverses conclusions presentades. També hi ha hagut un cert debat sobre el format de la complexa votació.

La majoria de propostes de tots els grups s’han aprovat amb l’únic vot en contra del PP i l’abstenció de C’s. De fet, del PP només s’ha aprovat una, amb els vots d’ERC, el reconeixement a la feina del Col·legi d’Advocats i dels jutges de control del CIE.

A proposta de CiU i amb els vots d’ERC també s’ha aprovat instar la substitució dels CIE per Centres Oberts d’Acolliment Transitori. Igualment, s’han aprovat resolucions contràries a les denominades ‘devolucions exprés’ i als controls policials basats en el perfil ètnic, i reclamant més transparència i control.

Entre les millores concretes, destaca l’assistència sanitària 24 hores al dia des del mateix centre, la millora de les condicions de visita i comunicació, la instal·lació de banys a les cel·les i l’augment de les càmeres de seguretat, tot i que no en el cas dels banys. Per últim, el Parlament crearà una Comissió de Seguiment Permanent sobre el CIE de la Zona Franca. Una altra proposta insta el govern de l’estat a permetre l’entrada del Síndic de Greuges.

Situació del CIE de la Zona Franca

El centre de la Zona Franca, inaugurat l’agost del 2006 té 5.400 metres quadrats i tres mòduls, amb 50 habitacions i dues habitacions de separació individual. Segons el PP, el passat 23 de juny hi havia 69 interns al CIE de la Zona Franca, que té una capacitat total de 210 interns, i el número d’ingressos ha estat un 39% inferior al de l’any passat. Dels 405 interns que han passat en els últims mesos pel centre, 312 tenia antecedents policials o procedien de l’àmbit penitenciari. La mitjana d’ocupació és de 121 interns. Aquest any s’han expulsat 276 interns, que acumulaven 2.536 antecedents, i se’ls han arxivat 294 causes penals abans de ser expulsats.

Durant aquest 2015 han visitat el CIE un total de 204 advocats, 562 familiars o amics, a més d’organismes i ONG. Els populars recorden que el temps màxim establert per estar internat és de 60 dies, mentre que la legislació europea admet un màxim de 6 mesos i una pròrroga de 12 mesos. L’estada mitjana als CIE de l’estat és de 24 dies.

Per la seva banda, ERC recorda que gairebé 400.000 estrangers van deixar l’estat el 2013 voluntàriament, i 24.000 de manera forçosa. Dels 9.000 internats en CIE de tot l’estat, només el 52% van acabar sent expulsats. O sigui que poc més de l’1% del total d’immigrants van deixar l’estat després de ser internats.

Valoracions polítiques

Des del PSC, Ferran Pedret, ha subratllat que la directiva europea no obliga a l’existència dels CIE i permet ‘mesures cautelars alternatives’ a la detenció dels immigrants en situació irregular. Pedret ha celebrat l’acord parlamentari per instar al procés de tancament dels CIE.

La diputada d’ICV-EUiA Sara Vilà ha reconegut que el debat sobre els CIE transcendeix Catalunya i Espanya i afecta gran part dels països de la UE. ‘Sabem que és un debat que va més enllà de Catalunya però avui posem el primer esgraó per capgirar aquestes polítiques d’immigració, on la criminalització de les persones migrades està per sobre de la seva seguretat i drets humans’, ha destacat.

La CUP té l’esperança que la decisió del Parlament d’instar a l’obertura del procediment de tancament dels CIE de la Zona Franca sigui ‘el primer pas del dominó per anar tancant-los tots’. Quim Arrufat ha criticat que existeixin espais on s’apliqui una excepció dels drets per raó d’origen. ‘Si han comés un delicte que se’ls detingui, però no per no tenir una situació administrativa regularitzada’, ha defensat. ‘Ens alegrem que avui es faci un primer pas per al tancament, encara que sigui simbòlic’, ha afegit.

Per a la representant de CiU, Cristina Bosch, la votació del Parlament sobre els CIE ‘fa un pas per començar una nova etapa’. ‘Avui aconseguim posar els CIE en l’agenda política’, ha remarcat. Bosch ha reconegut que hi ha ‘molta feina a fer’, i ha assenyalat que el seu grup no és partidari de la immigració no regularitzada. Per això, a més de demanar l’aplicació de mesures a l’internament i la desaparició progressiva dels CIE, CiU planteja la creació de Centres Oberts d’Acolliment Transitori, espais que consideren més transparents.

Gemma Calvet (ERC) ha recordat durant el seu discurs la visita que van fer ara fa un any els diputats de la comissió de Justícia al CIE de Zona Franca. ‘Vam poder comprovar que era una situació lamentable’, ha opinat. Segons Calvet, els CIE constitueixen ‘un greu atemprat al dret a la dignitat, que és la base de la resta de drets fonamentals’. ERC és clarament partidària de les mesures alternatives a la detenció dels immigrants en situació irregular.

La diputada de C’s Carmen de Rivera tot i oposar-se al tancament dels CIE sí que ha admès que els centres actuals són ‘veritables presons’ per a persones que no han comès cap delicte. Per això, creu que cal estudiar alternatives i que l’ingrés a un CIE sigui l’última mesura a utilitzar.

Per la seva banda, el diputat del PP Sergio Santamaría ha recriminat a la resta de partits que visquin ‘fora de la realitat’, davant ‘l’allau de persones desesperades’ que volen arribar a Europa. En aquest sentit ha tingut un record pels milers d’immigrants morts en aigües del Mediterrani. També ha criticat als partits que la comissió ‘no pretenia la revisió, sinó l’eliminació, des del primer minut’. Així, considera que el problema és ‘complex’ i que cal coordinar-se amb la UE per decidir les polítiques migratòries. ‘La unilateralitat és sinònim d’irresponsabilitat’, ha dit. ‘No hi ha solucions màgiques o indolores’, ha admès, i ha qualificat d”inoperatives’ les propostes dels grups. A més, ha defensat el funcionament del CIE de la Zona Franca.

Les entitats mostren ‘alegria

Per la seva banda, les tres entitats impulsores del Grup de Treball han mostrat la seva alegria per l’aprovació d’aquesta resolució. Ho consideren un ‘pas simbòlic’ i un ‘primer èxit’, que celebren però que no els aturarà. Així, han destacat el ‘pas de gegant’ que suposa que un parlament autonòmic aprovi una resolució com aquesta, i esperen aprovar-ne de similars en altres parlaments autonòmics i ajuntaments. També aspiren a portar el debat a la campanya electoral catalana i espanyola i Andrés García Berrio, portaveu de Tanquem els CIE, ha vaticinat que d’aquí un any potser els CIE estaran tancats.

Segons Berrio, aquesta situació era impensable fa cinc o sis anys i ara és un ‘somni’ que es podria fer realitat, ja que s’ha ‘trencat el silenci i l’opacitat’. Així, han remarcat també que s’hagin aprovat resolucions en contra de les detencions per perfil ètnic.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any