Quim Pérez: ‘Catalunya és campiona mundial en la privatització de l’aigua’

  • Entrevista a un dels portaveus d'Aigua És Vida, una associació que lluita per remunicipalitzar l'aigua.

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
28.06.2015 - 19:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La setmana passada el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar la concessió milionària d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) que fa tres anys havia guanyat Acciona. La sentència diu que Agbar, la part demandant, tampoc no pot optar a la concessió i, per tant, el concurs és nul. Ara la pilota és a la teulada de la Generalitat, que haurà de decidir si recorre al Suprem o bé reconverteix ATLL en una empresa pública, tal com era fa uns anys. En parlem amb Quim Pérez, un dels portaveus d’Aigua És Vida, una associació que lluita perquè l’aigua sigui un bé públic. 

—Després de la sentència del TSJC, ni Acciona ni AGBAR no poden quedar-se la concessió d’ATLL. Com hauria d’actuar ara la Generalitat?
—Segons el nostre parer, la gestió d’ATLL no hauria d’haver estat mai privada. De fet, sempre havia estat pública. L’any 2010 fins i tot Kofi Annan va lliurar als representants d’ATLL el segon premi com a millor empresa pública d’aigua del món. Les coses es feien bé, però aquests darrers temps es va fer servir com una entitat financera per cobrir tota una colla de despeses que van ser necessàries per a la sequera del 2008. Va ser endeutada d’uns 670 milions d’euros i aquesta va ser l’excusa perfecta per a privatitzar-la. Ara la Generalitat té la potestat de recuperar-ne la gestió pública.

—No sembla pas que vulgui fer aquest pas. La CUP va presentar una moció la setmana passada perquè la Generalitat recuperés la titularitat d’ATLL, però CiU, ERC i PP hi van votar en contra.
—Sí. Nosaltres creiem que Convergència no s’aturarà i recorrerà contra la decisió al Suprem. Acciona també ho farà perquè va contra els seus interessos, però no acabem d’entendre l’interès que té Convergència que no s’anul·li la concessió. Pel que fa al vot d’ERC en la moció, ens va sorprendre força. En una moció del gener hi havien votat en contra i amb nosaltres han signat el pacte social de l’aigua, en què s’aposta per la gestió pública de l’aigua. Suposem que aquest vot forma part del suport a què s’ha compromès amb el govern.

—La concessió ha estat anul·lada perquè, segons el TSJC, és contrària als principis de ‘transparència, publicitat i igualtat’. Creieu que va ser una concessió de part?
—No. Atenent a les explicacions que ens han donat i estudiant els plecs de la convocatòria, és lògic que es donés la concessió a Acciona perquè l’oferta d’Agbar hauria implicat un increment del preu de l’aigua en alta que hauria acabat afectant la factura. A més, Agbar hauria posat les bases d’un monopoli, perquè té la concessió municipal de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

—Què significaria per als ciutadans que la gestió d’ATLL passés a mans públiques?
—D’entrada, ATLL té un gran poder territorial. Decideix on arriba l’aigua. Que això ho decideixi una entitat privada ens sembla políticament irracional. És una decisió que hauria d’estar en mans de la Generalitat. D’una altra banda, gestionar l’aigua privadament és molt més car. La prova és que aquests mil milions d’euros que se suposa que ha de pagar Acciona a la Generalitat repercuteixen en el rebut. Acciona obtindrà un benefici de 1.700 milions gràcies al fet que cada família pagarà 124 euros més cada any. 

—D’ençà que la concessió es va adjudicar a Acciona, l’aigua s’ha encarit?
—Se’n va apujar el preu abans de posar l’empresa a concurs! En l’últim consell d’administració es va aprovar una pujada del 70% i en el primer ple després de privatitzar-se també es va incrementar un 13%. Convergència va adduir el fals deute que tenia l’empresa per privatitzar el servei. Va ser un fals pretext. Per donar més valor a la concessió va apujar el preu de l’aigua i així s’evitava que l’empresa concessionària hagués d’assumir el cost polític i mediàtic d’una pujada del preu.

—La concessió d’Agbar a l’àrea metropolitana de barcelona també porta cua des de fa temps.
—Al nostre entendre, s’ha fet una estafa al sector públic i per això vàrem presentar una queixa a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu i l’han acceptada perquè la investiguin. La gestió de l’aigua a Barcelona i l’àrea metropolitana era irregular perquè Agbar no tenia una concessió assignada. Això ho va destapar un jutge l’any 2010. Per solucionar-ho, l’AMB va crear una empresa mixta i va assignar a dit la concessió a Agbar. És aquí on nosaltres focalitzem la nostra denúncia, perquè es va valorar l’empresa pública, que era EMSA, en només 50 milions d’euros, però el seu patrimoni, segons una auditoria de l’Agència Catalana l’Aigua, superava els 900 milions. El resultat és que a l’empresa que gestiona l’aigua a l’àrea metropolitana des del 2013, el 15% és públic i el 85% privat.

—Barcelona en Comú té a les mans posar llum sobre aquesta adjudicació?
—Barcelona en Comú ens ha donat ple suport sempre, però és evident que la seva força a l’ajuntament, encara que tingui l’alcaldia, és molt limitada. D’una altra banda, les competències de l’aigua a Barcelona són cedides a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Encara que Colau en sigui la presidenta, hi haurà una majoria de socialistes i convergents, que són els que han tirat endavant aquests contractes tan irregulars.

—El 84% dels catalans tenen la gestió municipal privatitzada. És un fenomen generalitzat a Europa?
—No. Hi ha un estudi publicat per un investigador italià que es diu Emmanuelle Lobina que conclou que a escala mundial, la mitjana d’aigua privatitzada és del 10%. A escala europea és del 30% i a Catalunya, abans de la privatització d’ATLL, teníem una privatització del 83%. Catalunya és campiona mundial en la privatització de l’aigua. Això és culpa dels últims governs, promotors claríssims de les privatitzacions.

—Quines vies hi ha per a remunicipalitzar l’aigua?
—D’entrada, el 2016 uns quants municipis acaben la concessió i ja han mostrat interès a remunicipalitzar. Pel que fa a la gestió de l’aigua a l’AMB per part d’Agbar, nosaltres hem presentat una queixa a la comissió de peticions del Parlament Europeu i esperem que la justícia invalidi aquesta concessió. Això voldria dir que es recuperaria la gestió de l’aigua sobre una gran part de la població catalana. La remunicipalització és una tendència mundial. A França, on hi ha les dues grans multinacionals de l’aigua, com Suez i Veolia, París ha remunicipalitzat l’aigua, n’ha abaixat el preu i ha assegurat que a ningú no li tallin el servei pel fet de no poder pagar la factura.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any